Va ser escollit Síndic de Greuges amb el primer tripartit, el de Pasqual Maragall, l'any 2004. Rafael Ribó ha vist passar fins a sis presidents des que ocupa el càrrec de defensor del poble a Catalunya. Aquest dimecres s'ha reunit amb l'últim, Pere Aragonès, a qui ha traslladat una llista de deures i hi ha compartit el posicionament en relació a la situació dels presos i exiliats, amb especial interès a l'informe del Consell d'Europa, que reclama a Espanya que alliberi els presos independentistes i aixequi les euroordres pendents sobre els exiliats. 

En una compareixença posterior a la reunió amb el president, Ribó ha apuntat que l'informe europeu, que encara s'ha de validar definitivament en una votació el proper 21 de juny, recull diversos documents elaborats pel mateix Síndic en relació amb la vulneració de drets i llibertats comesos els darrers anys per part de l'Estat espanyol amb la qüestió catalana. En aquest sentit, ha recordat que l'escalada de persecucions judicials va començar amb una sentència del Tribunal Constitucional contra la declaració de sobirania del Parlament l'any 2015, en la qual, per primera vegada, s'advertia Carme Forcadell i Artur Mas de les possibles conseqüències si no "impedien o paralitzaven qualsevol iniciativa que suposés eludir la suspensió acordada". Allò, segons el Síndic, va obrir la porta a penalitzar posicionaments polítics. Des de llavors, l'ofensiva de la Fiscalia no ha tingut aturador, amb "injustícies com no havia vist mai". 

L'encarregat d'elaborar l'informe del Consell d'Europa, un diputat socialista letó, va reunir-se amb el ministre de Justícia, com també amb els presos polítics i els representants dels grups parlamentaris catalans. També va veure's amb altres entitats i va fer servir la seu del Síndic de base d'operacions. Un cop es ratifiqui l'informe, Ribó convocarà autoritats internacionals per analitzar-lo. 

Sànchez, partidari de convocar eleccions el 2017

En relació a les missives publicades per Oriol Junqueras i Jordi Sànchez els darrers dies, el Síndic ha recordat que l'octubre de 2017 ell va traslladar el missatge que Sànchez, llavors pres a Soto del Real pel seu paper com a president de l'ANC, va donar-li per a Puigdemont i companyia. "Ell era partidari que s'haguessin convocat eleccions", ha explicat. Ribó no s'ha volgut pronunciar sobre el contingut dels escrits dels líders de Junts i ERC, però sí que ha exigit que s'abordi el tema "exclusivament amb solucions polítiques". 

Encara en relació amb els presos, el Síndic està elaborant un informe sobre els indults i insisteix que són un pas indispensable per a la resolució del conflicte. Això sí, apunta que cal acompanyar-los de l'amnistia i la reforma del Codi Penal. 

La decisió del TSJC sobre les PAU

Durant la trobada amb Aragonès, Ribó ha comunicat que l'entitat porta al Comitè d'Experts de la Carta europea per les llengües minoritàries del Consell d'Europa la decisió del TSJC d'adoptar mesures cautelars urgents sobre l'ús del castellà a les proves de selectivitat. Concretament recorda que la llengua vehicular a Catalunya és el català. 

 

Els deures al president

Més enllà del procés, el Síndic ha reclamat mesures urgents però també estructurals per fer front a l'emergència social derivada de la pandèmia. Per exemple, una injecció de pressupost a les entitats que es troben a primera línia de trinxera assumint el paper que hauria d'estar fent l'administració. Alhora, ha posat l'accent en la necessitat de revertir el desequilibri territorial existent a Catalunya en matèries com la implantació de les energies renovables. Així mateix, ha insistit que cal impulsar una millora de la xarxa de comunicacions per fomentar una "distribució molt més harmònica de persones pel territori" i acabar amb "la barbaritat que suposa que el 70% dels ciutadans estiguin concentrats a l'Àrea Metropolitana de Barcelona". 

La missió impossible de substituir el Síndic

Des del març del 2019, Ribó exerceix en funcions. El seu mandat està caducat i ja ha sol·licitat al Parlament que el substitueixin. En dos anys i mig, la cambra catalana ha estat incapaç de rellevar-lo. I és que la designació del Síndic de Greuges requereix una àmplia majoria de tres cinquenes parts. O el que és el mateix, que 81 diputats es posin d'acord amb un mateix nom. Una missió que fins ara ha estat impossible. La nova aritmètica sorgida del 14-F fa que independentistes i comuns sumin aquesta majoria necessària. 

A la imatge principal, Aragonès i Ribó reunits al Palau de la Generalitat. / ACN