Rafael Ribó ha presentat el seu darrer informe anual com a síndic de Greuges al Parlament. Entre les conclusions que planteja al document, Ribó adverteix que “s'ha d'aconseguir un dret efectiu a l’autogovern amb plena disposició pel govern compartit en els àmbits català, espanyol i europeu”. En aquest punt, insisteix de nou que “les demandes de llibertat polítiques no poden estar mai confrontades amb el Codi penal”. El síndic de Greuges va lliurar el seu darrer informe ahir a la presidenta del Parlament i avui el presenta en roda de premsa.
Després de 17 anys al capdavant de la Sindicatura, finalment, els partits han aconseguit pactar el nom de l'advocada Esther Jiménez Salinas per substituir-lo en el càrrec. El relleu de Ribó arriba, a més, després que els darrers anys el Síndic s’ha vist fortament qüestionat pels partits unionistes arran de la denúncia que ha protagonitzat contra la repressió de l’Estat i l’existència de presos polítics.
L’informe dedica un apartat als drets civils i polítics. Es refereix aquí a la decisió de l'Estat de donar llum verda als indults dels presos polítics; recorda l’informe aprovat per l'Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa en què es reclama un “tractament polític -no penal- del conflicte” entre l’Estat i l’independentisme i del qual el síndic ha demanat al Parlament que en faci un seguiment; i garanteix també el seguiment de les investigacions sobre actuacions policials desproporcionades.
Defensa de la immersió
També aborda el debat sobre la immersió lingüística, després de descriure aquest sistema pedagògic com un “factor de cohesió i vertebració social apartidista durant dècades”. “Aquest bon sistema està avui amenaçat per atacs demagògics que menystenen la realitat i el consens social i científic al voltant de l’ensenyament”, retreu. Adverteix que la imposició del 25% de castellà a l’escola “interfereix el marc jurídic vigent” i obvia que “el castellà ja és en realitat llengua vehicular al nostre sistema educatiu”.
L'informe del Síndic, com és habitual, té un caràcter essencialment social. Aborda situació provocada per la pandèmia del Covid-19, amb especial atenció a les queixes provocades per les afectacions en l’atenció primària i en les llistes d’espera. Per aquesta raó, la primera de les conclusions planteja “la necessitat de dedicar més recursos a l’atenció primària, a la consideració i professionalització del personal sanitari, a la investigació i a la renovació tecnològica”.
En el capítol d’educació, alerta que el Pacte contra la segregació escolar s’està desplegant de manera més lenta del que estava previst. “El combat frontal contra la segregació és una garantia de l’equitat en l’educació”, adverteix.
Així mateix, exigeix una “dedicació urgent als desajustos del pilar social”. En aquest punt reclama “prestacions accessibles i universals, amb polítiques d’acompanyament especialment per a la gent gran i estructurals davant de discriminacions com les de gènere”.