El Síndic de Greuges Rafael Ribó ha obert una actuació d'ofici davant el cas d'espionatge a polítics, advocats i activistes independentistes catalans, conegut com a CatalanGate i que ha destapat en els últims dies l'entitat Citizen Lab, vinculada a la Universitat de Toronto. Encara que la recerca de Citizen Lab, publicada posteriorment a The New Yorker, no ha identificat l'autoria dels presumptes espionatges, el programari Pegasus només se subministra als governs, per això el Síndic s'ha dirigit al Defensor del Poble perquè "valori l'oportunitat d'iniciar una investigació sobre un eventual ús d'aquesta eina per part d'algun organisme de l'Estat". Paral·lelament, ja que algunes de les persones que han sofert l'espionatge són o han estat membres del Govern de la Generalitat, entre ells els presidents Pere Aragonès, Quim Torra i Artur Mas, el Síndic s'ha dirigit també a l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya i al Departament d'Interior perquè l'informin sobre si han començat alguna actuació en relació amb aquest assumpte.
Les mirades, al CNI
Des de l'independentisme, totes les veus apunten cap al CNI. Ho ha fet el mateix president Aragonès, que evitant respondre si creu que Pedro Sánchez o els ministres del govern espanyol coneixien els detalls de l'espionatge, "seria pura especulació i és un assumpte prou seriós", sí que ha dirigit tota l'atenció directament cap a aquest organisme, que depèn del ministeri de Defensa: "No cal ser Sherlock Holmes per assenyalar el CNI". En la mateixa línia, però sense referir-s'hi directament, la presidenta del Parlament, Laura Borràs (que també forma part de la llista de persones espiades), ha exigit les dimissions de Pedro Sánchez, i els ministres de l'Interior i Defensa, Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles pel seu possible paper en aquest escàndol.
Qui ha parlat amb el ministre Marlaska és el conseller de l'Interior, Joan Ignasi Elena. En les últimes hores, el català ha assegurat que li ha retret al seu homòleg que "teníem coneixement d'aquesta informació i que això condicionaria les relacions". Davant aquestes paraules, Marlaska li hauria contestat que els serveis d'intel·ligència no depenen d'Interior. En aquest context, Elena ha recordat que "el CNI depèn del ministeri de Defensa, és el govern espanyol i és el govern espanyol qui ha de respondre". I sentencia: "Si ho sabia és gravíssim i si no també. La democràcia s'acredita per com es reacciona quan passen les coses. Ara estem a l'expectativa que respongui, si no la confiança ha quedat absolutament trencada".
Les excuses de Robles
Des de Madrid, la versió dels fets és ben diferent. Amb el Centre Nacional d'Intel·ligència al centre del debat, el govern espanyol ha volgut sortir en defensa dels seus serveis d'intel·ligència, que "sempre actuen d'acord amb la legalitat vigent". Així ho ha reiterat avui la màxima responsable política de l'organisme, la ministra Margarita Robles, que ha retret les acusacions "sense proves" contra el CNI, "que no es pot defensar". En una entrevista a TVE, la ministra de Defensa no s'ha mogut de l'argumentari oficial de La Moncloa. En primer lloc, ha defensat que mai no s'ha actuat fora de la llei, almenys en l'actual legislatura. Ha assegurat que "el govern i el CNI sempre actuen d'acord amb la legalitat vigent" i que, malgrat ser secretes, "totes les actuacions del CNI estan subjectes a control judicial i també control parlamentari". En segon lloc, ha aprofitat per rebatre les acusacions "sense proves" del president Aragonès contra la intel·ligència espanyola, a partir de "l'informe d'una ONG" (The Citizen Lab) que no sap "com l'ha fet ni com l'ha contrastat". En aquest sentit, ha criticat que "no podem sembrar dubtes o sospites d'un organisme que no es pot defensar".
Aquestes paraules no han convençut gens a Oriol Junqueras i al diputat de Bildu Jon Iñarritu. Tots dos han destacat que són insuficients i sobretot que la ministra no nega cap implicació del CNI, senzillament no aclareix quin paper tenia.