El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha recomanat el vot no presencial de les persones amb Covid-19 i dels seus contactes estrets a les eleccions del 14-F.
Després de ser assessorat per una comissió independent amb experts, Ribó ha assegurat que pretendre que persones positives i contactes puguin sortir del seu domicili per votar "és un atemptat a la salut pública" i "dona un missatge molt erroni a la societat sobre la necessitat de confinar-se estrictament".
El Síndic de Greuges, Rafel Ribó / Europa Press
En aquest sentit, ha demanat allargar els terminis per demanar el vot per correu i "aproximar al màxim la data límit" per sol·licitar-lo al 14-F.
Un risc per a tothom
Segons Ribó, s'estaria posant en risc els membres de les meses i el personal electoral, així com les persones no infectades, si es fomenta el vot presencial. També creu que comunicativament es donaria el missatge que "el confinament no és tan important i pot tenir excepcions".
Ribó demana que el vot per correspondència sigui "un mitjà àgil i segur" per garantir el dret a sufragi i buscar alternatives al vot presencial. També vol que s'augmenti la capacitat de Correus. A més, també exigeix un missatge "molt clar i contundent" perquè no es trenqui l'aïllament "ni tan sols per anar a votar".
En el seu informe el Síndic assenyala que en els propers deu dies, quan no es pot demanar el vot per correu, probablement hi haurà uns 25.000 positius, als quals cal sumar els contactes estrets, de manera que estima que hi haurà entre 75.000 i 100.000 persones afectades addicionals. En aquest sentit, alerta que en la data de les eleccions el nombre de casos pot ser "molt superior".
Al protocol dissenyat per celebrar les eleccions es detalla que la votació presencial de les persones amb Covid-19 o sospitoses de tenir-la representa "un risc poc significatiu" per a la salut pública si se segueixen les mesures de seguretat i es recomana que votin entre les 19 i les 20 hores.
Presentació d'avals
Ribó també alerta que la recollida d'avals de les candidatures sense presència al Parlament tradicionalment s'ha fet presencial però diu que ara és "impracticable". Afegeix que es pot fer telemàticament amb signatura electrònica, però diu que la majoria de la població no té el certificat. Això creu que pot "afectar negativament" la plena garantia del dret dels electors.
Per això recorda que va demanar a la JEC que establís un sistema d'aval de les candidatures mitjançant una clau de tramitació telemàtica (CTT) o similar. En aquest sentit, informa que la JEC ho ha desestimat per "l'alt risc de frau", encara que el Síndic insisteix que "no és més alt" que en les signatures en paper. En aquest sentit, considera que tots els tràmits que cal fer per obtenir el certificat idCAT són "un clar impediment" per a la participació dels ciutadans.
Comissió d'experts
La comissió independent està formada per Magda Campins, cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron; Juan Pablo Horcajada, cap del servei de Malalties Infeccioses del Parc de Salut Mar; Begoña Roman, professora de Filosofia (UB) i presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya; Luis López Guerra, catedràtic de Dret Constitucional emèrit de la Universitat Carlos III; Enoch Albertí, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona; i Jordi Barrat, professor titular de Dret Constitucional de la Universitat Rovira i Virgili.