JUPOL, el sindicat majoritari a la policia espanyola, ha reclamat al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que defensi els 45 agents processats pel Jutjat d'Instrucció 7 de Barcelona per "fer la seva feina" per impedir el referèndum independentista de l'1-O. "Exigim al ministre de l'Interior que d'una vegada per totes surti en defensa dels seus policies nacionals i que deixi de posar-se al costat dels sediciosos i els delinqüents", han defensat des de JUPOL després de conèixer el processament de 45 agents. En un missatge en el seu compte de Twitter, el secretari general del sindicat, fa una crida als 45 processats i els ofereix un número de telèfon on poden trucar si necessiten ajuda amb la seva defensa. El sindicat els qualifica d'"herois".
Apel·len a l'ordre constitucional
Per la seva part, el Sindicat Unificat de Policia (SUP) ha acusat el govern espanyol de "modificar el Codi Penal per "beneficiar els culpables d'un referèndum il·legal amb violència a Catalunya l'1 d'octubre". Al seu compte de Twitter asseguren que l'1-O de 2017 els policies "van defensar l'ordre constitucional davant dels radicals". La Confederació Espanyola de Policies (CEP), segons recull The Objective, ha lamentat que estaven personats com a "acusacions" en aquesta causa judicial "la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona". "No ens estranya perquè a la CEP portem anys denunciant els plans independentistes, que passen per eliminar la presència de Policia Nacional en aquesta comunitat autònoma."
Delictes de lesions i, fins i tot, tortures
El jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona ha conclòs la investigació de les actuacions de la policia espanyola l'1 d'octubre de 2017 a la capital catalana contra el referèndum d'independència. Més de cinc anys després dels fets, ha deixat llest per ser jutjats 45 policies nacionals, i arxiva les diligències per a uns altres 20, per les dures càrregues en diversos centres educatius de la ciutat, que van deixar desenes de ferits.
Segons el magistrat instructor, els fets podrien constituir delictes de lesions, contra la integritat moral i fins i tot tortures. La policia espanyola va actuar aquell dia a 27 escoles o instituts de Barcelona, i en tots hi va haver denúncies, però no totes han prosperat. En una llarga interlocutòria de 69 pàgines, el jutge desgrana un a un a tots els centres on hi va haver incidents. En dos d'aquests centres no hi va haver incidents. En altres centres hi va haver incidents, però el jutge no ho veu demostrat, per falta de proves, sobretot audiovisuals, que la policia actués de forma desproporcionada, segons els protocols, o no s'ha pogut identificar l'autor dels fets denunciats. El jutge recorda que els concentrats no havien de conèixer l'ordre judicial de desallotjament. Per això, en alguns dels centres, el jutge diu que l'actuació policial va ser totalment "desmesurada" en general i no es van seguir els protocols.
Així, per exemple, explica que en alguns casos no es va fer cap negociació ni advertència als votants concentrats, es va fer ús de la força de forma "clarament innecessària" davant la multitud "sense cap actitud agressiva" i amb gent gran pel mig. També descriu cops de porra, dempeus i de puny al cap i la cara de votants ja desallotjats amb "finalitat únicament lesiva" o empentes innecessàries. Els centres més afectats són l'escola Mediterrània, de la Barceloneta, l'institut Pau Claris, amb l'actuació a l'escala, i l'escola Ramon Llull, amb desenes de lesionats.