La reconeixible sintonia del NODO es va colar aquest dijous al Parlament andalús mentre es debatia una iniciativa del PSOE sobre la Radiotelevisió pública d'Andalusia. En el moment que el portaveu del grup de Vox, Manuel Gavira, va ser cridat per intervenir i es dirigia cap a la tribuna, les trompetes de la sintonia franquista van sonar a la cambra andalusa. Presumptament, un diputat socialista hauria reproduït la cançó en el seu mòbil en un intent de fer una broma i comparar el partit d'ultradreta amb el règim franquista. El moment podria no haver transcendit, però la reacció del president del Parlament, el popular Jesús Aguirre, l'ha fet viral.
"El graciós de la música qui és"?
"Un moment, un moment", li va demanar Aguirre a Gavira, que amb posat d'enuig es va treure les ulleres i es va dirigir a la bancada socialista, on hi havia una rialla general: "Senyoria, el graciós de la música qui és?" Aguirre es va adreçar directament al diputat socialista Antonio Ruiz, situat en l'última fila. "Ha estat vostè?", li va preguntar, i Ruiz va aixecar les espatlles sense donar resposta. "És un groller, això ha estat una grolleria, i si la fa, ha de donar la cara", li va etzibar Aguirre. El socialista va protestar i va demanar la paraula per respondre a l'acusació, però el president de la cambra, visiblement irritat, l'hi va negar: "Senyoria, no té la paraula".
Els populars van celebrar l'esbroncada, mentre que els socialistes van continuar queixant-se de l'acusació de "groller" per part d'Aguirre, sense que aquest hagués identificat realment qui havia estat l'autor de la bretolada. Finalment, el president del Parlament va accedir a "retirar" aquesta paraula del diari de sessions. Gavira, abans d'iniciar la seva intervenció, va queixar-se que l'acció no havia tingut "gens de gràcia".
El NODO, acrònim de Noticiarios y Documentales, s'emetia de forma obligatòria als cinemes espanyols abans de l'inici de les pel·lícules en el període 1942-1976. La sintonia que acompanyava les notícies sobre el règim de Franco és ben recordada per les persones que van viure la dictadura. La música la va compondre Manuel Parada, compositor de bandes sonores com Els últims de Filipines o L'escàndol.