El president de la Generalitat, Salvador Illa, podrà bufar aquest cap de setmana mitja espelma per commemorar els primers sis mesos al capdavant del Govern. En aquest mig any, Illa ha convertit en bandera de l'executiu el seu discurs sobre la "normalització" política de Catalunya, que s'ha vist afavorit per les dificultats en què xipolleja el sobiranisme, amb el president de Junts, Carles Puigdemont, a l'exili i el d'ERC, Oriol Junqueras, pendent del congrés del partit. Illa va aconseguir la investidura el 8 d'agost després de tancar un acord amb Esquerra, centrat en el reconeixement del conflicte polític de Catalunya amb l'Estat i el compromís d'impulsar un nou model de finançament singular. El primer punt ha quedat literalment colgat sota el discurs de la nova normalitat. El segon, sis mesos després, segueix sense cap concreció. Aquesta falta d'avenços també ha tingut un cost per a l'executiu, atès que ERC ha tancat la porta a negociar els pressupostos mentre no hi hagi avenços.
Més enllà dels grans titulars, l'executiu socialista també ha començat a tastar les dificultats del dia a dia al capdavant de la Generalitat. Divendres una enquesta del CEO sobre valoració del Govern suspenia la gestió d'Illa i de Pere Aragonès; i per primer cop en aquest sondeig els catalans suspenien el funcionament de Rodalies, la responsabilitat del qual atribueixen majoritàriament a la Generalitat. El resultat del CEO s'ha conegut la mateixa setmana en què el director del Servei Català de Trànsit s'ha hagut de disculpar pel caos provocat a l'AP-7 per un accident i el departament d'Interior ha hagut de lidiar amb el pic de les dades de criminalitat registrades des de començament d'any, mentre que els pagesos tornen a activar les seves protestes, i la Conselleria d'Educació, que ja va haver de fer-se enrere amb la pretensió de convertir la literatura en una assignatura optativa, ara es troba amb la revolta al batxillerat científic.
En el balanç positiu d'aquests sis mesos, Illa s'ha apuntat notícies com el retorn d'empreses que havien marxat de Catalunya arran del procés, entre les quals el Banc de Sabadell -en plena opa del BBVA- i Ciments Molins. De fet, l'impuls econòmic és un dels puntals del discurs del Govern, que va anunciar divendres de la passada setmana un programa per invertir 18.500 milions en diferents sectors per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya.
Normalització
En aquesta estratègia, un dels elements clau de la recepta d'Illa ha estat des del primer dia el discurs de la "normalització política". Sens dubte, la seva arribada al Govern s'ha convertit en un lubricant extraordinari per a les relacions amb l'Estat. El president, que no amaga la profunda sintonia amb Pedro Sánchez i amb el PSOE, ha ressituat la Generalitat a qualsevol convocatòria espanyola, començant per les de la Casa Reial a les quals s'ha convertit en un habitual, des de la celebració del 12 d'octubre fins a qualsevol visita del Rei a Catalunya. Aquest "retorn", fins i tot a espais on el Govern no havia posat mai els peus, s'ha convertit en la base del que Illa descriu com a "normalització".
Aquest argument, de retruc, ha eclipsat el primer punt de l'acord amb ERC, sobre el reconeixement del conflicte amb l'Estat. La Convenció Nacional per la resolució del conflicte polític que, segons el pacte PSC-ERC, s'havia de constituir al Parlament en el primer ple ordinari després de la investidura d'Illa dorm plàcidament en algun calaix.
Finançament
Tampoc hi ha hagut novetats en el capítol de finançament, el gran pilar de l'acord per a la investidura, tot i que aquest tema està molt present en el discurs del president, que fins i tot ha programat una ronda de visites per les diferents comunitats autònomes de l'Estat per deixar clar que la seva proposta no perjudicarà ningú i que es basa en un model de "prosperitat compartida".
Això no obstant, més enllà del discurs, no hi ha hagut concrecions sobre la proposta de finançament singular, segons la qual, la Generalitat passarà a recaptar i gestionar tots els impostos que paguen els catalans. El Govern insisteix que estan en marxa dos grups de treball. D'una banda, l'anomenat Programa per al disseny i implementació del nou model de finançament de la Generalitat, que dirigeix l'economista i exdiputat del PSC Martí Carnicer. La consellera d'Economia, Alícia Romero, va anunciar aquesta iniciativa en una entrevista a la Cadena SER el 21 d'octubre. El mateix dia va signar la resolució corresponent, on es formalitzava el nomenament de Carnicer, que comptarà amb l'assessorament d'un grup de cinc experts: Marta Espasa, Maite Vilalta i Alejandro Esteller, de la Universitat de Barcelona (UB); Jesús Ruiz-Huerta, de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid; i l'exconseller valencià Vicent Soler Marco. La conselleria, però, no ha aportat més dades sobre el calendari i pla de treball d'aquest programa ni sobre el contingut de les reunions.
Tampoc ha informat sobre el grup de treball que el Govern sosté que s'ha creat amb el ministeri d'Hisenda per estudiar com reforçar l'Agència Tributària de Catalunya per poder assumir la recaptació i gestió dels impostos, tal com estableix el pacte d'investidura. Aquest grup suposadament es va crear a finals de l'any passat i estaria integrat per quatre representants del Govern i quatre del Ministeri d'Hisenda. Això no obstant, la conselleria no ha comunicat els noms, mentre que fonts del ministeri d'Hisenda consultades per ElNacional.cat, asseguren que no existeix cap grup de treball, tot i que sí hi ha "converses de manera rutinària" entre la conselleria i el ministeri.
Agència Tributària
Reforçar l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) és imprescindible per complir l'acord signat per PSC i ERC. Actualment, l'ATC gestiona i recapta el 9% dels impostos generats a Catalunya i l'Agència Espanyola d'Administració Tributària (AEAT), el 91% restant. Perquè la Generalitat pugui assumir l'any vinent la gestió de l'IRPF, tal i com s'especifica a l'acord, necessita multiplicar els seus mitjans humans, materials i tecnològics. L'administració catalana disposa de 852 treballadors, dels quals 23 són inspectors i 269 tècnics tributaris, mentre que l'AEAT disposa a Catalunya de gairebé 5.000 funcionaris, entre els quals, 498 inspectors i 1.600 tècnics.
En aquest moviment, els sindicats tenen un paper clau. Consultat per ElNacional.cat, el secretari general de Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (GESTHA), José María Mollinedo, assegura que "a hores d'ara no s'ha obert cap taula de negociació per abordar el desplegament". GESTHA ja va deixar clares fa sis mesos les seves reticències i el rebuig dels funcionaris de l'Estat a passar a la Generalitat, i el seu secretari general insisteix que "no és fàcil" tancar un acord com aquest. Entre altres raons perquè la Generalitat haurà de negociar amb els funcionaris les condicions laborals, atesa la diferència de retribucions entre les dues administracions i la pèrdua de possibilitats de mobilitat territorial que comporta fer el salt al cos de la Generalitat. Això s'afegeix al fet que a Catalunya sempre hi ha un dèficit de funcionaris de l'Estat, perquè els catalans opten de manera majoritària per les oposicions de la Generalitat. Aquest dèficit obliga l'agència estatal a destinar a Catalunya treballadors d'altres territoris que, quan tenen prou antiguitat per demanar el trasllat, sovint opten per tornar al seu lloc d'origen. En qualsevol cas, segons els experts, en una primera fase, per assumir la recaptació de l'IRPF, no seria necessari que es materialitzés el traspàs de tot el personal.
Fins ara, l'única xifra que ha avançat el Govern va ser a través d'una resposta parlamentària en què Illa va explicar que l'ATC ha de multiplicar per quatre la seva capacitat de personal, la qual cosa equivaldria a passar dels 852 treballadors que té en aquests moments a uns 3.400.
Bloc de constitucionalitat
A la complexitat tècnica que representa que l'acord estigui apunt per a la campanya del 2026, cal afegir que prèviament el nou finançament s'ha de negociar també de manera multilateral en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera, on les autonomies del PP -i alguna del PSOE- han deixat clara la seva oposició al finançament singular, i que, posteriorment, les modificacions legals necessàries per aplicar el nou finançament han de rebre el vistiplau del Congrés dels diputats.
Un informe elaborat per l'anterior Govern sobre el finançament singular subratlla que, segons la doctrina del Tribunal Constitucional, aquesta negociació afectaria el que es considera bloc de constitucionalitat i, per tant, s'haurà de materialitzar a través de la reforma de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA), que requereix la majoria absoluta del Congrés dels diputats per tirar-ho endavant, a més d'obligar a revisar la Llei de finançament de les comunitats autonomies de règim comú i la Llei de cessió de tributs.
Comissions bilaterals
Finalment, el calendari de les properes setmanes podria aportar una mica de llum a la nebulosa que embolica el nou finançament. El ministeri d'Hisenda ha convocat per al 26 de febrer un Consell de Política Fiscal i Financera, tot i que la condonació d'una part del deute del FLA -acordat entre PSOE i ERC per la investidura de Sánchez- serà el tema estrella, el nou finançament també haurà d'estar damunt la taula, encara que només sigui perquè l'actual model està caducat des del 2014.
Prèviament, el 24 de febrer, a Barcelona es reunirà la Comissió bilateral Generalitat-Estat i la Comissió Mixta de Transferències. Des del febrer del 2022 no s'ha reunit la comissió bilateral, mentre que la de transferències es va convocar per darrer cop el novembre del 2010. La darrera setmana de febrer es reunirà la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals, que va celebrar la darrera reunió del juliol del 2024, i el 17 de febrer la Comissió Bilateral d'Infraestructures.
El Govern ha emmarcat la bateria de reunions en la "recuperació de la normalitat institucional" i en la voluntat d'avançar en els acords, en particular, sobre el nou finançament. Això no obstant, des de l'oposició ja es considera literalment "impossible" que es pugui tancar un nou model en els terminis que assenyala el pacte amb ERC. En qualsevol cas, de l'avenç en aquestes qüestions -i del congrés d'ERC del mes de març- depèn que l'executiu de Salvador pugui encarar els tres anys i mig que li queden amb certa tranquil·litat i no es vegi obligat a recórrer a pròrrogues pressupostàries i decrets de modificació del crèdit que, per més amplis que sigui, mai seran uns pressupostos.