El jurista Joan J. Queralt ha enumerat els sis punts destacats de l’informe del Tribunal Suprem que rebutja que s’indulti, de forma total o parcial, els dotze condemnats pels delictes de sedició, malversació de cabals públics i de desobediència en la causa del ‘procès’.

Poc després que s’hagi conegut que el Tribunal Suprem ha informat negativament a la concessió de qualsevol forma d'indult perquè no aprecia raons de justícia, equitat i utilitat pública que justificarien la concessió de la mesura de gràcia, el jurista i col·laborador d'elNacional.cat ha volgut desgranar-ne els punts principals.

TUIT queralt informe ts indultos

Així, i per mitjà d’un tuit, Queralt ha assegurat que el que cal tenir en compte és que el TS, en primer lloc, critica l’estratègia dels condemnats i a continuació, que es tracta d’un informe unitari que no té en compte els condemnats que no són a presó.

En tercer lloc, Queralt destaca que el Suprem posi precisament Jordi Cuixart com a “exemple de la necessitat del no indult”; en quart lloc, l’informe defensa la mateixa sentència; en cinquè destaca que els condemnats no han mostrat cap mena de penediment i, finalment, apunta que l’Alt Tribunal al·ludeix, de la mà del ministeri fiscal, a un delicte de traïció.

Sense indici de penediment

Efectivament, els magistrats del Tribunal Suprem consideren que no hi ha prova o indici de penediment per part dels condemnats, que no s'ha vulnerat el principi de proporcionalitat de les penes a què van ser condemnats i que els arguments en què es basen les diverses peticions d'indults realitzades per tercers desenfoquen el sentit de l'indult perquè dibuixen una responsabilitat penal col·lectiva i, a més, pretenen que el govern corregeixi la sentència dictada pel Tribunal Suprem.

Per tot això la Sala afirma que les raons invocades per donar suport a l'extinció total o parcial de la pena imposada perden qualsevol justificació "quan es presenten com a presos polítics que han estat autors d'una mobilització encaminada a subvertir unilateralment l'ordre constitucional, a tombar el funcionament ordinari de les institucions i, en definitiva, a imposar la pròpia consciència davant de les conviccions de la resta dels seus conciutadans".

 

Imatge principal: Un moment del judici al procés / Efe