D'ençà que a mitjan gener, La Bressola, la xarxa d'escoles immersives en llengua catalana a la Catalunya Nord van advertir de la seva situació econòmica límit, s'han anat succeint les accions per donar suport a aquesta entitat. I aquest dimecres, la seva problemàtica ha entrat al Parlament de Catalunya, on ja la setmana passada es va llegir una declaració institucional per fer-los costat. Concretament, en la comissió de política lingüística, a proposta d'Esquerra Republicana, han intervingut l'advocat i president de La Bressola, Guillem Nivet, i el president de l'entitat Amics de la Bressola, Geoffroy Lourdou. I en ella han explicat com han arribat en aquesta complexa situació econòmica, que paradoxalment coincideix amb el moment en què tenen unes llistes d'espera més llargues de famílies que volen escolaritzar els seus fills en aquest sistema immersiu: "Malgrat un retrocés constant, les nostres llistes d'espera no deixen de créixer. I no poder donar resposta a aquestes demandes és un drama absolut, particularment en una societat on el català es troba tan debilitat", ha reflexionat Nivet davant els grups parlamentaris.
Abans, Lourdou ha fet un repàs de la persecució contra el català a la Catalunya Nord en els darrers segles fins a l'actualitat, amb la seva capital, Perpinyà, amb un alcalde d'ultradreta francès, Louis Aliot, que des que va arribar al poder ha anat traient subvencions a la Bressola i posant traves al seu projecte d'obrir un Liceu a la ciutat, en el monestir de Santa Clara de Vernet. Aquest fet ha provocat que l'entitat hagi perdut centenars de milers d'euros en un context de moltes dificultats econòmiques. Amb aquest panorama, Nivet ha defensat el model educatiu de la xarxa d'escoles, que compta actualment amb un miler i escaig d'alumnes. Ho ha fet remarcant, això sí, que l'essència de la Bressola, que l'any que ve celebrarà mig segle d'història, no és l'ensenyament del català en si mateix sinó la recuperació de la llengua". "Ha de ser més que una escola limitada a l'educació del català, si no que ha de connectar la llengua del cap al ventre passant pel cor. La Bressola és un miracle permanent i ens trobem en l'obligació d'inventar el nostre futur", ha afegit.
La bressola, una "fàbrica de catalanoparlants oberts al món"
En els últims anys, el Govern de la Generalitat ha donat una subvenció anual a l'Associació Amics de la Bressola de 650.000 euros per "ajudar a finançar les despeses del personal docent de les escoles", assenyalant la seva "aportació a la creació i manteniment de l’oferta d’ensenyament en català i de qualitat a la Catalunya del Nord". I la conselleria de Política Lingüística s'ha compromès a mantenir aquesta aportació i fins i tot ampliar-la en 150.000 euros més en l'hipotètic cas que s'aprovin els pressupostos de la Generalitat, una possibilitat que ara mateix sembla remota. A més, l'entitat també s'ha reunit amb les diferents diputacions catalanes per buscar vies per garantir-ne la supervivència.
Per tot plegat, davant les preguntes dels diputats sobre com es podia continuar ajudant l'entitat, el seu president ha estat clar, calen diners però també anar més enllà i treballar per la llengua des de la Catalunya Sud. "Els diners sempre faciliten pagar nòmines i tranquil·litzen. Però també cal que defenseu la llengua catalana cada dia i el més possible. La nostra feina té sentit si la llengua té futur. Sense la llengua catalana, sense el sud, no tenim futur", ha explicat Guillem Nivet, assegurant que la millor manera d'afavorir el català a la Catalunya Nord és que els seus veïns vegin que el català és una llengua viva. "No volem que les escoles siguin un gueto de, sinó un oasi, una fàbrica de catalanoparlants que s'obren al món", ha resolt.