Una delegació de l'Assemblea Nacional Catalana encapçalada per la seva presidenta, Elisenda Paluzie, ha visitat Glasgow aquesta setmana per mantenir diverses reunions i trobades amb representats dels partits independentistes escocesos i de la societat civil, amb l'objectiu de conèixer millor els processos polítics actuals i la situació del moviment independentista escocès.
El dimecres al matí Paluzie es va reunir amb el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Glasgow, David McDonald, de l'Scottish National Party (SNP) i un dels impulsors del grup d'amistat amb Catalunya d'aquest partit. En aquesta trobada, segons explica l'Assemblea en una nota de premsa, McDonald es va posar a disposició de l'entitat per impulsar noves iniciatives de suport a Catalunya, després de remarcar els vincles que uneixen ambdós territoris.
Paluzie també es va reunir amb Stuart Graham, un dels líders del sindicat de treballadors de Glasgow UNISON, organització que al llarg del procés ha portat a terme diverses accions de solidaritat amb Catalunya. En la trobada, es van abordar noves accions conjuntes de solidaritat i denúncia de la repressió contra l'independentisme català. Així mateix, la presidenta de l'ANC també va explicar l'estratègia Eines de País per enfortir els sindicats independentistes catalans.
No van ser les úniques trobades que va protagonitzar Paluzie. També va aprofitar per reunir-se amb el colíder del Partit Verd d'Escòcia -actualment al Govern escocès en coalició amb l'SNP- James Puchowski, amb qui van abordar les respectives situacions i perspectives de futur dels moviments independentistes català i escocès, i posteriorment va ser entrevistada a The National, en un article que es publicarà diumenge.
Conferència: nou acte de sobirania per la via unilateral
A la tarda, la presidenta de l’Assemblea va ser una de les ponents a la conferència “Escòcia i Catalunya: la lluita per la independència a l'Europa contemporània”, organitzada per Assemblea Escòcia.
Paluzie va fer referència a la importància del referèndum d’autodeterminació de 2017, el qual va suposar “una victòria per a l’independentisme”, tot destacant que la resposta de l’Estat i les vulneracions de drets humans de l’Estat espanyol que han vingut posteriorment “han reforçat els arguments a favor de la independència”, els quals se sumen als culturals, lingüístics, econòmics o de qualitat de la governança.
En relació als reptes actuals de l’independentisme, Paluzie va posar en relleu la importància que la societat catalana es prepari per “un nou acte de sobirania per la via unilateral, implementant-lo i sent prou forts per a defensar-lo”, en tant que “un referèndum d’autodeterminació acordat amb l’Estat mai es produirà”.