El 7 d’abril del 2014, mesos abans de la consulta del 9-N i en plena efervescència del moviment independentista, naixia Societat Civil Catalana. Aquesta entitat espanyolista, que alguns han descrit com l’ANC dels unionistes, va viure el seu moment de glòria el 2017, amb la gran manifestació als carrers de Barcelona el 8 d’octubre, una setmana després de la celebració del referèndum d’autodeterminació, que va aplegar a tots els partits del 155 i també amb la posterior victòria de Ciutadans en les eleccions del 21 de desembre d’aquell mateix any. Ara, sis anys després, de nou amb el focus sobre l’independentisme pel paper que Junts i Esquerra Republicana han de jugar en la investidura de Pedro Sánchez, Societat Civil Catalana ha volgut recuperar aquell “esperit del 8 d’octubre”, que segons l’entitat va servir per “parar el cop d’estat” del referèndum, i al mateix temps, el seu protagonisme. Per això, han tornat a convocar una manifestació al centre de la capital catalana que no s’espera que sigui tan nombrosa com la del 2017, però sí que reunirà als líders del PP i Vox a l’Estat, és a dir, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, a banda de barons d’arreu, amb la destacada presència d’Isabel Díaz Ayuso, que ha animat a través de les xarxes socials als unionistes a desplaçar-se a Barcelona per defensar Espanya davant una llei d’amnistia. 

El dia de la seva fundació, José Rosiñol, president de la junta provisional de l’associació i figura polèmica anys més tard, va defensar la unitat d’Espanya “en la diversitat i el marc del dret per seguir progressant”. L’objectiu de SCC era, segons un dels seus fundadors, “donar visibilitat als catalans que defensen la unitat d’Espanya i que rebutgen processos dramàtics de ruptura i no volen renunciar a la seva espanyolitat i catalanitat”. Gairebé deu anys més tard, el posicionament continua sent pràcticament el mateix, tot i les crisis internes,  i els seus líders encara s’enfaden quan, per exemple, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, els titlla de catalanòfobs. Un dels objectius amb els quals va néixer l'entitat era poder replicar a les multitudinàries manifestacions independentistes: havien passat pocs mesos des de la històrica Via Catalana per la Independència i aquell mateix any va aplegar a 1.800.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, a Barcelona, una xifra a la qual mai no han estat capaços d’acostar-se. 

Trajectòries paral·leles amb Ciutadans 

El 2014 era l’època de creixement de Ciutadans, amb un Albert Rivera a punt de fer el salt a la política espanyola. En les eleccions del 2012 el partit havia aconseguit 9 escons, triplicant els tres amb els quals havia entrat a la cambra catalana. Tot i que seguia lluny en representants al Parlament tant del PSC com del PP, la seva tendència era creixent. El 2015 ja va ser segona força al país, tot i que a molta distància de Junts pel Sí i duplicava els vots que rebia el PP. El 2017 van arribar a guanyar les eleccions. Així, els lligams entre Societat Civil Catalana, que volia combatre l’independentisme al carrer -però també als tribunals- i el partit de Rivera i Arrimadas són evidents. El 2015, amb Rivera ja a Madrid, els taronges van fitxar a Susana Beltrán, vicepresidenta fins llavors de l’entitat, com a independent per les seves llistes a les eleccions del 27-S. Per contra, a finals del 2020, el llavors líder de Societat Civil Catalana, Fernando Sánchez Costa, va rebutjar l’oferta dels taronges per presentar-se a les eleccions del 14-F. Abans, ja havia estat diputat al Parlament pel Partit Popular. En canvi, sí que van aconseguir convèncer Anna Grau, també lligada estretament a l’entitat com a presidenta de la mateixa a Madrid. 

Josep Ramón Bosch i José Rosiñol, els presidents més polèmics 

L’11 de setembre del 2014, Societat Civil Catalana va intentar competir contra l’ANC convocant una manifestació a Tarragona contra la consulta del 9-N. I va fracassar en l’intent: a la capital catalana s’hi van manifestar 1.800.000 persones, més que la població de la mateixa ciutat, mentre que els espanyolistes només en van aconseguir 3.000, entre els quals, això sí, Alícia Sánchez Camacho, Albert Rivera i Carme Chacón. Per part del PSC també hi havia Joan Rangel, diputat al Congrés que també havia assistit a l’acte de presentació de la plataforma, tot i que ho va fer a títol personal.  Un mes després, també van convocar una manifestació pel dia de la Hispanitat a Barcelona a la qual van assistir 40.000 persones, amb Albert Rivera o Toni Cantó, llavors lligat a UPyD, entre elles. Durant aquesta primera etapa, va presidir l’entitat Josep Ramon Bosch, a qui es va acusar el 2015 de penjar vídeos d’extrema dreta a YouTube sota el pseudònim de Josep Codina. També va ser acusat d'amenaçar a perfils independentistes a les xarxes socials amb un altre sobrenom. La causa es va arxivar, ja que el delicte havia prescrit. Va dimitir després de les eleccions del 27-S del 2015 i Mariano Gomà en va agafar el relleu. 

2017, l'any de les dues grans manifestacions 

Si el punt més àlgid de l’independentisme va ser la celebració del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i la posterior vaga general dos dies més tard, aquell any també va ser el de més èxit per Societat Civil Catalana amb la celebració de la manifestació del 8 d’octubre, que han anat reivindicant any rere any com a “esperit del 8 d’octubre”, que fins i tot alguns es van atrevir a comparar amb l’”esperit d’Ermúa”, en referència a les manifestacions que es van succeir arreu de l’Estat després del segrest i assassinat de Miguel Ángel Blanco a mans d’ETA. Eren 900.000 persones, entre elles figures importants dins del PSC com l'ara ministre Miquel Iceta, lligat per sempre al selfie que es va fer aquell dia amb Xavier García Albiol i altres membres del PP, o Salvador Illa.

Setmanes més tard, Societat Civil Catalana va tornar a convocar una manifestació, el 29 d'aquell mateix mes. Havien passat dos dies des de la Declaració Unilateral d’Independència, el govern espanyol de Mariano Rajoy havia aplicat el 155 i Carles Puigdemont s’exiliava aquella jornada cap a Bèlgica. Sota el lema “Votarem”, el mateix que utilitzaven un mes abans els independentistes pel referèndum, els organitzadors van xifrar en 1,3 milions els assistents, un nombre que la Guàrdia Urbana va reduir fins a 300.000. A partir d’aquí, tot va anar de baixada. 

SCC, una entitat convulsa 

Just un mes després de la gran manifestació, Gomà va dimitir del càrrec, i José Rosiñol va començar a dirigir l’entitat que havia cofundat. Amb tot, hi va durar poc al capdavant, ja que el desembre del 2018, quan Pedro Sánchez ja presidia el govern espanyol, va ser destituït per irregularitats en la gestió econòmica de SCC. Després d’una breu etapa d’Álex Ramos, més aviat pròxim al PSC, com a president, es va produir el retorn de Josep Ramón Bosch al capdavant de l’entitat a principis del 2019, just abans que comencés el judici del procés. Aquests canvis sobtats en la direcció van convertir SCC en una entitat convulsa on l’equilibri entre les diferents sensibilitats que volia aglutinar -pràcticament des del PSC a VOX, o fins i tot més enllà- ja era per si mateix molt complicat d’aconseguir. La unitat de l’unionisme que reclamava l’entitat i que havien aconseguit demostrar l’octubre del 2017 va esclatar un any més tard i mai no l’han recuperat. Tampoc la seva capacitat de convocatòria. 

La segona etapa de Bosch també va ser curta i va dimitir l’abril del 2019, durant la Diada de Sant Jordi i quan es complien cinc anys de la fundació de SCC. Eren moments complicats en la política espanyola, amb unes eleccions municipals i autonòmiques a la cantonada, fet que provocava que la tensió entre el PP i el PSOE (també el PSC) fos més viva que mai. Va agafar la presidència Fernando Sánchez Costa, exdiputat del PP, que va prometre més transparència després de les polèmiques i una major implicació dels socis. Era el juny del 2019, quatre mesos abans de les manifestacions postsentència i el flamant president va prometre que si l’independentisme tornava als carrers ells farien el mateix, però no va complir el seu jurament. La més multitudinària va tenir lloc a finals d’octubre, dues setmanes després de la publicació de les condemnes i va aconseguir que PSOE, PP i Cs es reunissin en una manifestació només dues setmanes abans de les eleccions del 10-N. Pedro Sánchez no hi era, Josep Borrell i el ministre José Luís Ábalos sí. De nou, la força de l’independentisme al carrer era l’únic que aconseguia mobilitzar, tot i que de manera molt més reduïda, a l’espanyolisme. 

El retorn als carrers de l'espanyolisme 

Tot i algunes petites crisis internes i poca notorietat pública perquè la seva presidència va coincidir amb la crisi de la covid, Sánchez Costa va aconseguir que el seu mandat s’allargués durant tres anys, fins que el 2022 el va rellevar per primer cop una dona, Elda Mata. Natural de l’Empordà, tal com li agrada reivindicar per demostrar la seva fermesa davant l’independentisme, Álex Ramos, sempre lligat a l’entitat, va voler-ne destacar la seva “vocació de servei”.  Durant la seva intervenció, l’actual presidenta de l’entitat va carregar durament contra la possibilitat d’una amnistia que ja va donar pràcticament per feta i va alertar que la situació actual és “pitjor” que la del 2017. Llavors, enraonava, l'amenaça era més visible (s’acabava de celebrar el referèndum, d’autodeterminació), fet que va ajudar a la mobilització. Ara, amb les negociacions entre els partits en marxa, Mata creu que tot plegat és més “subtil” i, per tant, això pot provocar menys mobilització. Si finalment la manifestació acaba punxant, no serà perquè Isabel Díaz Ayuso no hagi animat als “constitucionalistes” a manifestar-se.