Ja hi tornen. Societat Civil Catalana (SCC) ha presentat una demanda al Tribunal de Comptes contra onze ex altcàrrecs del Govern per una suposada "malversació de fons públics" en la preparació de l'1-O i l'acció exterior de la Generalitat. L'entitat espanyolista reclama més de 5,3 milions d'euros a tot un seguit de líders independentistes com Carles Puigdemont, Artur Mas o Oriol Junqueras, als quals atribueixen l'ús de locals públics "per a la consulta il·legal", despeses de difusió i infraestructures digitals per a la promoció del referèndum, encàrrec de paperetes, pagament de viatges a observadors i contractes a "lobbies per la promoció de la causa independentista". Exactament, calculen que es van destinar 5.309.807,02 milions d'euros a aquestes causes.
Així doncs, demanen 3,3 milions d'euros al president Puigdemont; 2,5 milions al vicepresident Junqueras; i 1,8 milions al president Mas. A més, han inclòs a la causa als consellers Raül Romeva (600.000 euros), Dolors Bassa (1,3 milions), Francesc Homs.(1,9 milions), Toni Comín (1,1 milions), Clara Ponsatí (900.000 euros), Jordi Turull (505.000 euros), Neus Munté (338.000 euros) i Lluís Puig (238.000 euros). La demanda la signa Juan Chapapría, soci del bufet Chapapría-Navarro & Asociados, que ha explicat que parteix de la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés que traslladava al Tribunal de Comptes la quantificació de les "malversacions" per l'1-O. D'aquesta manera, SCC és "l'única acusació en el Tribunal de Comptes contra els líders del procés".
Inici de la demanda presentada per SCC al Tribunal de Comptes contra onze líders independentistes / SCC
La vicepresidenta de l'entitat espanyolista, Elda Mata, ha indicat que han presentat la demanda "arriscant fins i tot el patrimoni personal" dels membres de la junta de l'associació. De fet, alguns mitjans asseguren que SCC es juga "tot el seu patrimoni": podria assumir unes despeses superiors de 300.000 euros (equivalents al seu pressupost anual), després de la retirada de l'advocacia de l'Estat. Per mor d'aquest elevat cost, ja han començat a pidolar per les xarxes socials. Mata ha apel·lat a la col·laboració econòmica dels ciutadans i ha avançat que des d'aquest mateix dijous s'ha posat en marxa un sistema de recaptació de fons mitjançant internet. És a dir, que han obert una campanya de crowdfunding per ajudar a sufragar les despeses d'aquest procediment.
Chapapría ha assenyalat que la demanda de 120 pàgines inclou una "importantíssima quantitat de documentació", que recull les partides sobre les quals hi ha fonamentació jurídica perquè s'estimi la demanda. També ha assegurat que s'ha portat a terme "un llarg i rigorós treball d'anàlisi de totes les partides, que ha durat mesos" i que finalment s'ha optat per acusar els responsables públics i últims de les decisions que s'han pogut documentar i catalogar clarament "en més de 34 GB d'informació". "Es fa amb respecte als consellers del Tribunal de Comptes i seguint l'acta de fiscalització de la mateixa instructora en la qual ens fonamentem per posar quantitat, nom i cognoms", ha indicat.
Confiança en la fiscalia
Ara, confien en el fet que la fiscalia, amb més mitjans, pugui delimitar també el grau de responsabilitat dels actors intermedis i funcionaris, i en qualsevol cas que actuï també en els pròxims dies perquè els diners suposadament "malversats" es retornin i es destinin a finalitats legals i al bé comú. "Confiem que la fiscalia faci la feina de fer un estudi perquè pot haver més partides i responsables que puguin estar processats", ha dit l'advocat. Per la seva banda, la vicepresidenta d'SCC ha demanat que la fiscalia actuï "amb la màxima professionalitat i rigor jurídic".
Mata ha afirmat davant del Tribunal de Comptes que l'entitat espanyolista actua complint el seu "deure cívic" per "defensar els milions de ciutadans que paguen els seus impostos i compleixen les lleis". "Durant anys el Govern ha destinat milions d'euros a accions il·legals per les quals no tenia competència ni legitimitat. Però s'ha acabat el temps de la impunitat. A cada activitat il·legal respondrem amb una acció judicial", ha afegit. Ha remarcat que en una democràcia moderna no correspon només als poders públics vetllar pel bon ús dels fons públics, sinó que "la ciutadania ha d'exercir una tasca de fiscalització activa dels diners que paguem amb els nostres impostos".