Les més que preocupants dades d'ús del català que ha revelat l'Enquesta d'Usos Lingüístics feta pública pel Govern aquesta setmana han provocat un reguitzell de reaccions. Després de constatar que les xifres són molt dolentes (per exemple, només un terç de la població de Catalunya té el català com a llengua d'ús habitual), gairebé una quarantena d'entitats de diferents àmbits (des de l'ANC i Òmnium al CIEMEN o el Col·legi d'Infermeres o Metges passant per Foment del Treball Nacional i el Sindicat de Llogaters) han passat a l'ofensiva i aquest divendres han presentat el moviment "Català per a tothom, a cada feina, a cada escola a cada barri", amb la qual volen aconseguir un objectiu que per ells és "clar i inajornable": universalitzar l'accés al català.
Les dades també mostren que hi ha més de dos milions de persones que volen aprendre o millorar el seu català (la xifra ha augmentat respecte de l'última enquesta entre persones estrangeres que viuen al país, però ha baixat entre els nascuts a Catalunya i a la resta de l'estat) i les entitats lamenten que només hi ha 120.000 places per any per aprendre català. "Amb l'oferta actual, necessitaríem més de 20 anys per cobrir aquesta demanda", apunten, cosa que titllen d'"insostenible i inacceptable". Per això, fan una crida al conjunt del país per començar a actuar i revertir aquestes nefastes dades d'ús del català, que per molts és ja d'emergència.
Deures al Govern i compromís de les entitats
En un acte conjunt al Born Centre de Cultura i Memòria, les entitats han subratllat que si bé és responsabilitat del Govern garantir que les persones que vulguin aprendre català ho puguin fer i revertir l'absència d'espais reals per accedir a la llengua, han decidit posar-se a treballar per donar resposta a la problemàtica des dels barris, escoles i feines. Així, han demanat a la Generalitat que augmenti un mínim de 80.000 places anuals els cursos públics de català, passant de les 120.000 a les 200.000 anuals. D'aquestes, han detallat, 30.000 han d'anar destinades al Consorci per a la Normalització Lingüística amb horaris adaptats a les necessitats dels aprenents, 30.000 als centres de treball perquè es pugui aprendre català a la feina i millorar així una oferta de cursos de català en aquests espais que ara és pràcticament inexistent. Les 20.000 restants han d'anar a les escoles, amb cursos de català per famílies en horari escolar i extraescolar, tenint en compte que hi ha més de 400.000 pares i mares nascudes fora de Catalunya que tenen infants matriculats a les escoles del país. Jordi Armadans, Merylis Mosquera i Toño Suárez han estat els encarregats de detallar el pla en l'acte unitari.
Després de posar deures a les institucions, la quarantena d'entitats han mostrat el seu compromís per impulsar la creació de centenars de grups per aprendre català entre veïns, famílies i companys de feina: en el cas de les entitats del món econòmic, sindicats i organitzacions empresarials, a posar en marxa un programa de gran abast per aprendre català a la feina, amb unes característiques i calendaris consensuats. També amb la posada en marxa d'una gran recollida de signatures per reclamar l'increment de les places per universalitzar l'accés al català a través de la plataforma peratothom.cat. Qui vulgui col·laborar econòmicament ho pot fer a través de donatius per crear grups i comprar materials. "Junts podem revertir la situació i assegurar que el català sigui una llengua plenament accessible per a tothom", conclou el manifest conjunt.