“A Sòcrates no el va matar un boig ni un amant ressentit. El va matar la legalitat de la ciutat”. És un fragment de Filosofia inacabada, un llibre publicat per la filòsofa i assagista Marina Garcés l’any 2015. Forma part d’un capítol que repassa l’hostilitat i la persecució que ha patit la filosofia al llarg dels anys; i afirma que “la pulsió erradicadora de la filosofia per part dels garants de l’ordre social s’ha mantingut fins avui dia, de diverses maneres”. Es tracta d’un fragment d’una obra publicada l’any 2015, però que amb la polèmica dels darrers dies ha passat a ser de rabiosa actualitat. Garcés menciona les “successives reformes educatives que, de manera clara a Espanya, però també a altres països, arraconen l’estudi de la filosofia a una raresa d’humanitats”. Finalment, Garcés apunta que “no hi ha cap passat daurat de la filosofia: només hi ha mitjans més favorables o més hostils, i en qualsevol moment es pot passar d’una situació a la contrària”.
Aquest fragment de Garcés té relació directa amb un dels debats dels darrers dies: l’assignatura de filosofia ha desaparegut a l’ESO en la proposta curricular que Educació ha fet als centres educatius a través d’un esborrany. Fonts del departament van assegurar a aquest diari que a la conselleria hi ha el convenciment que l’assignatura es mantindrà al currículum després d’avaluar la contraproposta que ara han de fer els centres i els docents, així com els sindicats. Ara bé, a la trinxera d’aquells que defensen que s’ha d’impartir l’assignatura de filosofia no hi ha gaire optimisme. Consultat per ElNacional.cat, el divulgador filosòfic Àlex Agustí, assegura estar convençut que l’assignatura acabarà caient perquè es tracta d’una matèria que “qüestiona el discurs hegemònic”. De fet, ha arribat a crear un change.org per mirar de revertir la situació.
Així doncs, què tenen en comú Sòcrates i l’assignatura actual de filosofia? Que qüestionen el poder. Això és el que pensa Miquel Tresserras, catedràtic i exdegà de la Facultat de Comunicació Blanquerna. En declaracions a aquest diari, assenyala que la filosofia “ajuda la gent a pensar, i se suposa que en general el pensament crític no està ben vist per l’autoritat”. Això potser explica el fet que l’assignatura de filosofia ha estat gairebé sempre perseguida i en risc de caure en els diversos currículums que hi ha hagut. Segons Tresserras “una assignatura pot crear un clima dins d’una escola; un ambient crític que ja no agrada tant als governs”. “La filosofia no és una mera assignatura, perquè fa que ens fem preguntes”, afegeix.
A l’Estat espanyol, la filosofia també ha estat motiu de debat per les diverses lleis d’Educació que s’han aplicat des de la Moncloa. Actualment, per exemple, està vigent la LOMLOE, aprovada l’any 2020. Aquesta llei torna a fer obligatòria aquesta assignatura a segon de Batxillerat, però és la llei posterior a l’aprovada pel PP de Mariano Rajoy: la LOMCE, coneguda com a Llei Wert. Aquell text feia desaparèixer l’obligatorietat de la filosofia a segon de Batxillerat, tot i que la mantenia al primer curs. També passava a ser una assignatura opcional a quart d’ESO.
Coincideix amb Miquel Tresserras la Gloria Arbonès, directora d’IREF, un grup de recerca per a l’ensenyament de la filosofia. Considera que aquesta disciplina “ho qüestiona tot i posa cap per avall les arrels de les coses”. Explica en declaracions a ElNacional.cat que el poder “pot pensar” que posar la filosofia a disposició dels nens “pot ser perillós” perquè “dones una eina a la joventut i a la infància per mirar críticament el món”. “És per això que no és recomanable ni ben vist per l’statu quo”, argumenta Arbonès.
En canvi, aquest argumentari és rebutjat pel degà del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciat en Filosofia i Lletres, Àlex Rocas. En declaracions a aquest mitjà, assegura que ell respecta les opinions d’aquells companys seus que sí que defensen que la filosofia està en constant perill als currículums perquè qüestiona el poder, però ell defuig d’aquesta idea. Considera que si “en els darrers vint anys aquesta assignatura ha patit un retrocés pel que fa a les hores que s’imparteixen” a les aules és per raons que obeeixen a l'evolució del mercat laboral. “Les humanitats, en general estan patint”, manifesta, i considera que és perquè els governs se centren a atorgar als alumnes “unes competències que no poden defugir del saber”. Per al degà del Col·legi de Filòsofs, la filosofia és una de les matèries que posa les bases perquè els alumnes puguin formar-se com a persones. Durant la seva argumentació, també afegeix que una de les coses bones que li sembla pertinent assenyalar de l’esborrany presentat per Educació és “la superació de tanta especificitat i poca transversalitat”. “Es troba a faltar més solidesa de coneixements ineludibles bàsics”, apunta.