El conseller d'Acció Exterior de la Generalitat i exalcalde d'Agramunt per ERC, Bernat Solé, ha afirmat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que li van notificar la suspensió del Tribunal Constitucional respecte a l'1-O, i ha expressat: "De l'ordre del TC no entenia que hagués de canviar la meva opinió". Solé és el segon alcalde de Catalunya jutjat per l'1-O. La seva condició de conseller en l'actualitat, però, ha fet que el cas hagi saltat al TSJC i que s'hagi activat de nou la maquinària judicial contra l'independentisme i contra el referèndum de l'1-O.

El judici ha durat poc més de dues hores i ja ha quedat vist per a sentència.

Durant la vista s'han analitzat tots els moviments de Bernat Solé. La Fiscalia intenta provar que el conseller va promocionar el referèndum i inclou en la seva acusació la seva participació en un debat d'autodeterminació en el que va participar com a representant d'un partit i no com a alcalde.

El TSJC jutja Solé per un presumpte delicte de desobediència durant l'1-O, quan era alcalde d'Agramunt, per suposadament promoure i participar en l'organització del referèndum al municipi, i demana per a això una inhabilitació d'un any i mig  i una multa de 24.000 euros.

Solé ha acceptat contestar totes les preguntes plantejades pel fiscal i també pel seu advocat, i sobre el dia de la votació ha defensat que la seva actuació va ser "la que correspon a qualsevol alcalde, màxim representant en Protecció Civil" en un municipi. En aquest sentit, ha assegurat que només va intervenir per preservar l'ordre públic i la integritat dels equipaments, i ha dit que per aquest motiu "en cap moment" va dir que s'amaguessin les urnes de la votació en el fals sostre de l'escola on es feia la votació.

"Ni vaig intervenir en la logística, ni en el moviment de les urnes ni en la constitució de les meses", ha defensat Solé sobre el seu paper durant l'1-O.

Què va fer Solé?

El 7 de setembre del 2017 Solé va promulgar un decret d'alcaldia donant ple suport al referèndum, després que el Parlament aprovés la seva convocatòria, però no ordenava res concret, sinó que era una "mera adhesió política". La Delegació del Govern espanyol a Catalunya va advertir tots els alcaldes que havien d'intentar impedir la votació, arran de la suspensió decretada pel Tribunal Constitucional, advertiment que Solé va rebre el 12 de setembre, però només va rebre l'advertència sobre la suspensió provisional del decret de normes complementàries, no pas de la llei del referèndum.

El 25 de setembre Solé va participar en un acte sobre el referèndum organitzat al Casal Agramuntí, de titularitat i gestió municipal. Hi havia de participar també l'aleshores diputada de la CUP Mireia Boya, que no hi va assistir, i un representant dels comuns. Però Solé ha dit que hi va participar com a representant d'ERC i JxSí, no pas com a alcalde, ja que no es va convidar cap altre grup municipal. De fet, segons ell, no es va parlar de la logística del referèndum ni d'Agramunt en concret. Ell va defensar el dret a vot. A la revista Sió se'l citava com a alcalde.

L'AFA del CEIP Macià Companys, de titularitat municipal, va organitzar activitats lúdiques el dissabte 30 de setembre a la tarda per mantenir oberta l'escola fins l'endemà. Solé ha dit que no va cedir l'escola, però ha admès que va anar diversos cops a l'escola el mateix diumenge 1 d'octubre per comprovar com estava la situació. En sentir rumors que arribaria la Guàrdia Civil, i havent parlat amb alcaldes de municipis propers on sí que havien actuat els antiavalots, va demanar als organitzadors que no hi hagués cap enfrontament, sinó que deixessin passar els agents i que s'enduguessin el que volguessin, però que no hi hagués lesions ni danys a l'edifici. Així ho ha explicat Solé i els tres testimonis autors de la revista, jubilats i voluntaris.

Quan es va proposar amagar les urnes al fals sostre dels lavabos, Solé va demanar que no es fes per no provocar més danys. Per això, els organitzadors van amagar les urnes diverses vegades en un domicili proper. "Per sobre de tot volia preservar l'ordre públic", ha assegurat.

Les tesis de l'acusació i la defensa

La Fiscalia basa la seva acusació principalment en dos articles a la revista municipal Sió, elaborada per voluntaris, on s'explicava que Solé va participar en un debat públic on va animar els ciutadans a votar, i que l'1-O va anar a l'escola on es feia la votació. Això ha estat acceptat per Solé i pels autors dels articles, però l'acusat ha rebutjat la interpretació que en fa el ministeri públic.

La defensa de Solé ha recordat que l'Ajuntament no va donar cap ordre a favor del referèndum, i també que la gestió de les escoles és de la Generalitat, tot i que la titularitat sigui municipal. També ha recordat que el Tribunal Suprem ja va establir la responsabilitat del Govern en l'obertura dels centres el dia de la votació. De fet, en cap votació el consistori cedeix el centre educatiu, sinó que s'utilitza directament per part del Departament d'Educació.

L'advocat del conseller també ha recordat la sentència de l'Audiència Nacional que va absoldre el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, en considerar que no només no va desobeir el TC, sinó que va fer el que havia de fer per evitar aldarulls l'1-O.