L'eurodiputat d'Esquerra Jordi Solé (Caldes de Montbui, 1976) ha viatjat aquesta setmana a Ginebra per portar a les Nacions Unides la regressió en matèria de drets humans que s'està vivint a Catalunya, arran de l'1 d'octubre. Aquest dimarts va aconseguir entrar al ple del Consell de l'ONU i parlar davant els estats membres del drets a l'autodeterminació de Catalunya, a més de denunciar l'existència de presos polítics i la violència policial de l'1-O. El Nacional l'ha entrevistat per saber què n'espera d'aquesta arribada del cas català a l'ONU i de quins són els propers passos d'internacionalització del procés.
ACN
Avui has intervingut al debat de l'ONU. Què significa aquest pas?
Parlar de l’1-O i dels presos polítics i exiliats en el Consell de Drets Humans és important per tal de denunciar a nivell internacional la repressió en drets civils i democràtics que patim a l’estat espanyol.
L'Estat espanyol ha replicat que les afirmacions eren "esbiaixades" i per objectius "polítics excloents i il·legals"...
Hi ha repliques que diuen més de qui les fa que no de a qui van dirigides.
Què n’espereu treure d'aquest viatge a Ginerba?
Estem convençuts que cal aprofitar totes les oportunitats i altaveus que tinguem per donar a conèixer la regressió de drets que estem patint, l’afebliment de l’estat de dret i la involució en drets democràtics i civils. El fet que estiguem a les Nacions Unides denunciant això és una oportunitat per adreçar-nos a qui ens vulgui escoltar de la comunitat internacional. Estem vivint una involució de drets i ho hem de denunciar i donar a conèixer.
S'han pogut fer unes jornades, però la ONU no ha fet cap pronunciament...
Les instàncies oficials internacionals tenen el seu funcionament i les seves dinàmiques, però per nosaltres trobar espais com el d’avui té la seva importància. Tot és anar informant i teixint complicitats i aprofitar qualsevol ocasió que tinguem.
El respecte als drets humans no hauria de dependre de si un estat concret ocupa una cadira en un determinat organisme
No és contradictori denunciar que Espanya vulnera els Drets Humans en un organisme on aquest estat està al Consell dels Drets Humans?
El respecte als drets humans no hauria de dependre de si un estat concret ocupa una cadira en un determinat organisme. Els drets humans són drets universals que s’han de respectar sempre i sota tota circumstància. Però els estats que estan al Consell de Drets Humans haurien de ser exemplars, i sabem que a Nacions Unides no sempre és així.
Fareu més actes així? En teniu algun més de pensat?
Seguirem organitzant coses a nivell de Parlament Europeu. Tenim aquesta plataforma d’eurodiputats, Diàleg UE-Catalunya, que a través d’ells volem fer accions i informar, per tal de denunciar i reivindicar-nos. Som una trentena d’eurodiputats de diferents grups polítics i de diferents estats membres, alguns dels quals molt actius i amb moltes ganes de fer coses. Per tant, hem fet coses i les seguirem fent.
Com quines?
Per exemple, vam intentar anar a Estremera, però no va sortir perquè ens van posar traves, suposadament burocràtiques. Això ho tornarem a intentar i persistirem. Nosaltres volem anar a visitar els presos polítics i com a eurodiputats no hauríem de trobar les traves que estem trobant.
Per què totes aquestes traves?
Ells diran que no són traves, però el fet que hi hagi certa atenció internacional sobre aquesta involució i sobre el fet que hi hagi presos polítics i violació de drets fonamentals, no agrada a l’Estat espanyol.
Aquesta associació, però, son 30 eurodiuputats de 750. El fet que hi hagi presos polítics, dos dels quals Junqueras i en el seu moment Romeva que eren eurodiputats, no ha fet reaccionar més membres de l'Eurocambra?
Que molts no s’hagi pronunciat no vol dir que no pensin que és una situació absolutament injusta i inacceptable a l’any 2018 a la Unió Europea. A vegades els silencis es poden interpretar de moltes maneres. Però nosaltres hem trobat solidaritat, a vegades de manera explicita i oberta i d’altres vegades de manera absolutament privada, però hem trobat força solidaritat i complicitat. Especialment, hem vist un astorament de veure que estan passant aquestes coses i que hi ha aquesta repressió sobre determinades persones, que vol ser un escarment per tots els defensors de la Republicà Catalana, en lloc de trobar una sortida política. Això ens ho hem trobat bastant, una altra cosa són els posicionaments públics, sobretot dels líders dels grups polítics europeus. En tots aquests grups hi ha membres de l’Estat espanyol i dels partits grans que fan la seva feina perquè no hi hagi pronunciaments públics que s’escapin o que diguin coses que no els hi agrada sentir.
L’Estat espanyol compta amb molts recursos per fer imposar el seu interès, la raó d’Estat i la realpolitik
Hi ha molta pressió d’Espanya per imposar el seu relat?
Més que el relat el que s’imposa és la realpolitik, malauradament. L’Estat espanyol compta amb molts recursos per fer imposar el seu interès, la raó d’Estat i la realpolitik.
Parlem dels acords d’Espanya amb alguns països després de certs pronunciaments a favor de Catalunya?
El mateix exministre Margallo va reconèixer que l’Estat espanyol devia uns quants favors. Esperem que algun dia sapiguem realment quins són i quant puja la factura.
Per què la UE fa pronunciaments molt durs sobre Polònia i no sobre Espanya?
Aquí hi ha una doble moral evident que està desprestigiant la Unió Europea, davant fins i tot dels que ens considerem europeistes. Les normes s’han d’aplicar igual per tothom, i em sembla que a la UE estan aplicant una doble vara de mesurar, no sé si en funció del pes dels estats o de si el govern de determinat estat no forma part de les grans famílies del Parlament Europeu. Quan ens dirigim a la Comissió Europea, la resposta que ens donen és que no passa res amb l’estat de dret a Espanya i que aquests son moments d’unitat i no de fragmentació. La Comissió hauria de reaccionar quan s’estan vulnerant drets fonamentals.
Si algú a la Unió Europea es vol preocupar pels populismes té molts països on mirar, no cal que perdi el temps a Catalunya
A Europa s’acusa a Catalunya de populisme. Com es pot combatre?
Jo no vaig sentir mai a ningú acusar als independentistes escocesos de populistes. Quan el referèndum és pactat no és populisme, quan nosaltres fem un referèndum i rebem repressió policial llavors els populistes som nosaltres. Qui reivindica els valors europeus som els que defensem poder votar. Si algú a la Unió Europea es vol preocupar pels populismes té molts països on mirar i molts moviments, però on no cal que perdi el temps mirant és a Catalunya.
ACN
La violència policial de l’1-O va provocar moltes reaccions internacionals positives cap a Catalunya. La DUI ho va empitjorar?
A l’Europa oficial no li va agradar ni el referèndum, ni el que va venir després, ni tampoc el que va venir abans. En aquesta Europa tan conservadora ho han vist sempre com un problema i una nosa. No sé si es pot dir que el que va passar després de l’1-O va empitjorar la imatge que té la UE de Catalunya perquè des de feia temps l'Europa oficial no sortia del ‘això és un problema i no volem més problemes’.
I fora l’Europa oficial?
Hi haurà opinions de tot. Segur que hi va haver gent que no ho va veure bé, però també n’hi haurà que van veure que era l’última sortida davant l’immobilisme i l’actitud contrària al diàleg de l’Estat espanyol.
Crec que el que va passar a l’octubre en part ens ha ajudat a saber millor on som. És molt fàcil a pilota passada dir que es van cometre errors
Però, es van cometre errors?
Crec que el que va passar a l’octubre en part ens ha ajudat a saber millor on som. És molt fàcil a pilota passada dir que es van cometre errors. Ara sabem quina ha estat la reacció majoritària i tenim més coneixement per treballar d’una manera més eficaç en el franc internacional. De tot se n’ha d’aprendre i segur que això ens haurà ajudat.
La reacció de l’Estat ha fet que els partits independentistes tinguin estratègies diferents. Com casen aquestes diferències per seguir i formant Govern?
Seria imperdonable que no féssim Govern aviat, recuperéssim les institucions i plantéssim cara a la involució des del Govern i des dels partits. Necessitem un Govern que complementi els esforços que està fent molta part de la societat amb plantar cara a la repressió. Seria molt irresponsable no aprofitar aquesta majoria del Parlament, que vam aconseguir-la amb tot en contra, amb candidats a la presó i a l’exili. Ara no podem llançar tot això per la borda. Estem obligats a posar-nos d’acord.
Formar un Govern a Catalunya dins el marc autonòmic és trair el mandat de l’1-O?
No ho crec. Per seguir endavant necessitem que algú agafi el timó i que hi hagi una lideratge des del Govern. El que no podem és seguir amb aquest buit, perquè continuem amb el 155 i deixem de tenir l’oportunitat de fer costes per contrarestar i seguir endavant.
Com es pot desencallar la situació?
Estic segur que la situació s’acabarà desencallant. Seria un error deixar escapar la majoria.
Com veu que es construeixi un Govern a l’exili?
Hem de sumar tots els actius i esforços en aquest projecte que ha de seguir endavant. Ho veig com a peces complementaries en un camí que hem de seguir, i que ja hem vist que està ple de dificultats. Hem de ser-ne conscients i saber que no anirem tant ràpids com ens hauria agradat, però al final l’important és arribar a l’objectiu que ens plantegem. Hem de ser perseverants i intel·ligents. No ens ha de fer perdre el rumb ni el curterminisme ni reaccions massa poc reflexionades.
Trobo indignant que el poder judicial digui qui pot ser i qui no pot ser president del nostre país
Qui serà el proper president de la Generalitat?
Vull que sigui el candidat que decideixi la majoria parlamentaria. El que trobo indignant és que el poder judicial digui qui pot ser i qui no pot ser president del nostre país.
Fa dos mesos que duren les negociacions i hi ha part dels votants de l’1-O que no entén la batussa interna...
Entenc que hi hagi gent que no ho entengui. Això s’està allargant massa. No podem abusar de la paciència de tota aquesta gent que continua posant el seu focus en fer realitat la república, sinó que a més, el que hem de fer és trobar sortides i solucions a aquest impàs, que en bona part és provocat per la pressió política i judicial que tenim a sobre. Hem de ser prou intel·ligents com per trobar la sortida i estic convençut que la trobarem.