Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha tornat a registrar aquest dimarts la Iniciativa legislativa Popular (ILP) perquè el Parlament declari la independència de Catalunya. La llei és exactament la mateixa que ja van presentar el febrer d'aquest any, i que el Tribunal Constitucional (TC) va tombar aquest novembre. L'entitat també ha anunciat que està elaborant un corpus jurídic perquè el conjunt dels Països Catalans pugui exercir el dret a l'autodeterminació.
El partit, que va concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya del passat maig, assegura que la tornen a presentar perquè en aquests moments “el que digui un tribunal espanyol és absolutament irrellevant”. Diuen que han adoptat una decisió “molt senzilla” i que no pretén ser una “jugada mestra” sinó deixar un missatge clar que “si un tribunal espanyol ens atura una iniciativa, nosaltres la tornarem a presentar democràticament al Parlament de Catalunya”, explica el seu secretari general, David Folch. Folch ha afegit que l’organització està treballant també a construir un corpus jurídic perquè “cada un dels Països Catalans pugui exercir la seva autodeterminació”.
El líder de Solidaritat Catalana ha recordat que en paral·lel a la ILP presentada al Parlament de Catalunya, aquest passat d’octubre l’entitat ha presentat una ILP de la declaració d'independència del País Valencià a les Corts Valencianes. També s’ha fet una petició al Parlament Europeu per acceptar el Tractat de Reunificació del Principat de Catalunya, on s’estableixen “els mecanismes per la reunificació de la Catalunya Nord en el conjunt del principat”. Folch ha fet una crida als ciutadans a donar suport a aquestes iniciatives des del seu portal web.
Una ILP de llarg recorregut
La Mesa del Parlament va admetre al febrer una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que demanava declarar la independència de Catalunya. La proposició de llei de Solidaritat Catalana per la Independència va ser validada pels membres de la Mesa de Junts i la CUP que hi van votar a favor, el PSC en contra i ERC es va abstenir.
La Mesa presidida per Anna Erra (Junts) va acceptar la ILP, i aquesta va quedar sobre la taula del nou president, Josep Rull, escollit després de les darreres eleccions. No obstant això, el TC ja la va suspendre de forma cautelar a l’abril. El tribunal va confirmar llavors al novembre que l’admissió de la ILP era “nul·la i inconstitucional” per ser contrària a l'ordenament constitucional. Segons del TC, l'acord de la Mesa tenia "naturalesa jurídica" i era "manifestació de la voluntat institucional de la comunitat autònoma", alhora que no es presentava "com un acte de tràmit al procediment" i tenia "capacitat per produir efectes jurídics". Amb aquests arguments va tombar l'al·legat del lletrat del Parlament, que considerava que l'acord de la Mesa no es podia impugnar al TC per ser una simple admissió a tràmit.