L'exsecretària d'Estat de Cooperació Internacional i diputada del PSOE fins al final d'aquesta legislatura, Soraya Rodríguez, s'ha donat de baixa del partit. En la carta que ha remès a la secretària general del PSOE de Valladolid, Teresa López, afirma que aquesta "difícil decisió" l'ha adoptada per la "discrepància profunda" que manté amb la direcció del partit en relació amb el diàleg amb els independentistes catalans.

"No puc compartir que la majoria de la moció de censura, que ha sostingut el govern espanyol durant els últims vuit mesos, sigui una possibilitat viable de conformar una majoria parlamentària raonable per sostenir un govern socialista. Per això espero i desitjo que després dels resultats electorals del 28 d'abril el PSOE no reediti la majoria de la moció de censura per obtenir una investidura", explica en la missiva.

"Fer dependre un altre cop la governabilitat del país sobre l'independentisme, que ha iniciat una operació d'assetjament i demolició de l'Estat de Dret i de la Constitució, tindria conseqüències molt negatives per a la nostra democràcia", argumenta la que va ser portaveu del PSOE al Congrés dels Diputats quan Alfredo Pérez Rubalcaba era el líder del partit.

El PSOE no està fixant cap veto de cara als pactes postelectorals. Els membres de la direcció de Pedro Sánchez repeteixen que aspiren a governar en solitari i aconseguir acords amb aquelles formacions que respectin la llei i el diàleg. Per a Rodríguez, en canvi, tornar a comptar amb els independentistes en una eventual investidura de Sánchez "faria impossible el necessari diàleg amb Catalunya, com s'ha demostrat recentment amb l'intent de condicionar l'aprovació dels pressupostos generals a la creació de taules de partits al marge de les Corts generals on es pogués parlar i decidir sobre un inexistent dret d'autodeterminació".

L'exdirigent socialista defensa que el diàleg de Catalunya s'ha d'abordar "de manera àmplia, incloent per descomptat tots els catalans i des d'un ampli consens dels partits constitucionalistes", els que, "amb posicions polítiques i ideològiques diferents, han participat sempre d'un consens constitucional essencial sobre la integritat territorial i la sobirania nacional".