Entre crits de "presidenta, presidenta!", la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, impulsa Sumar, un procés participatiu amb el qual recorrerà tots els racons de l'estat espanyol, i que culminarà en l'elaboració d'"una proposta de contracte social per a la pròxima dècada que es presentarà el 2023". És així com Díaz ha definit el seu nou projecte polític aquest divendres a Madrid, sense fer servir la paraula 'partit'. En l'acte, que ha reunit unes 5.000 persones al Matadero de la capital espanyola, han intervingut representants i activistes de diversos àmbits, definits com a "gent de la societat civil, la que és com nosaltres", i que han expressat les seves inquietuds per temes com l'ecologisme, l'emprenedoria, el feminisme, l'educació, la sanitat o el sindicalisme, tot això per animar a la societat a "pensar un país millor" i "dibuixar Espanya". Tanmateix, en els seixanta minuts que ha durat la presentació, ni rastre de la qüestió territorial ni de l'actual model d'Estat, almenys no més enllà del plurilingüisme casual personificat per la mateixa Díaz.
Diferents "llengües" i "cultures" en "un país meravellós"
La vicepresidenta Díaz ha passat per sobre de la qüestió catalana en el llançament de Sumar, deixant caure diverses picades d'ullet durant la presentació, que es resumeixen en el plurilingüisme de què ella, com a gallega, s'enorgulleix. En el seu discurs, ha reiterat la importància de l'"escolta" per al seu nou projecte, d'"imaginar" "el futur" d'Espanya. Però tot això ha quedat en un pla simbòlic, a una mera qüestió de "diferents llengües" i "cultures" que coexisteixen dins d'un model d'Estat sobre el qual tampoc no ha reflexionat. "Ens diuen que hem d'enfrontar a la gent que parlem diferents llengües", ha dit barrejant el castellà i el gallec, "a les que parlem gallec amb les que parlen català". I ella mateixa s'ha respost: "Tenim un país meravellós, amb moltes llengües, i que és un absolut patrimoni cultural". El plurilingüisme també ha caracteritzat el moment en el qual diferents personalitats, com el cantant Kiko Veneno o l'actor Antonio de la Torre han donat el seu suport a Sumar. Alguns ho han fet en castellà, altres en eusquera, en gallec i una, la tiktoker Carla Galeote, ho ha fet en català.
"Dibuixar Espanya"
"A partir de ja, sortim a dibuixar Espanya, les noves idees i ho fem carregades d'esperança. Estem fartes de distopies", ha assegurat. Díaz vol aglutinar tots els moviments i partits a l'esquerra del PSOE, previsiblement per presentar-se en una sola llista a unes eleccions generals, encara que no ha fet referència explícita als comicis i ha centrat el discurs en el procés d'escolta. Per això no han assistit a l'acte les principals cares dels partits a l'esquerra del PSOE. No ha anat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ni les ministres de Podemos Ione Belarra i Irene Montero, però sí una tirallonga de membres de la societat civil a qui ha reiterat que vol cedir el protagonisme, perquè "això no va de sigles". Tot i així, aquest divendres sí que han assistit al Matadero alguns dels membres de les direccions d'aquestes formacions, com el secretari general del PCE, Enrique Santiago i la portaveu d'IU, Sira Riego. També ha assistit una representació dels comuns amb el seu portaveu en el Congrés, Aina Vidal, diversos diputats de la cambra baixa -Joan Mena i María de Mar García- i del Parlament -David Cid- així com l'eurodiputat Ernest Urtasun.
El projecte de la vicepresidenta presenta reptes importants com superar les resistències de Podemos i encaixar els diversos espais que li donen suport en un espai sense quotes. També preparar una plataforma sense més implantació territorial de la qual tenen els partits que li donen suport abans de les pròximes generals. De moment, Díaz compta amb el suport explícit dels comuns, Compromís i Esquerra Unida, i suposadament també de Podemos i Más País. La dimissió de la vicepresidenta de la Generalitat valenciana, Mònica Oltra, complica l'expansió del projecte en tot l'Estat. Segons ha explicat ella mateixa, el projecte que ha començat a caminar aquest divendres tindrà una primera fase de consultes i reunions amb membres de la societat civil. Després serà el moment en què anunciarà si es presenta, o no, a les eleccions generals que s'haurien de convocar a finals del 2023 o principis de 2024.