L'emissora France Culture ha dedicat un programa a la llengua catalana, després que la Justícia francesa ha prohibit parlar en l'idioma propi del país en els plens municipals de la Catalunya Nord, tal com es feia habitualment en localitats com Elna (Rosselló) i els Banys d'Arles (Vallespir).  A través de la sorprenent pregunta de si el català "és perillós per a la República", la ràdio francesa ha parlat amb diversos protagonistes, com la batllessa dels Banys d'Arles, Marie Costa. 

Costa ha recordat que el català a l'Estat francès és una realitat profunda, i ha explicat que els seus avis no sabien parlar francès, i que a casa seva sempre s'ha parlat català. S'ha preguntat per què França té tanta necessitat de perseguir-ho. "França és tan fràgil com perquè si 5 batlles que parlen català als plens representin una amenaça per a la llengua francesa?", s'ha preguntat. Al seu entendre, això és una "postura postcolonial" i una actitud no intel·ligent "que només fa que radicalitzar les coses". "França té necessitat de fer això?", ha insistit ridiculitzant les obsessions jacobines. La batllessa ha explicat que molts pares i mares de la Catalunya Nord aposten ara per les classes bilingües català-francès o d'immersió en català perquè també tenen una mirada cap a la Catalunya Sud i Barcelona. I ha demanat que no es critiqui la immersió en català, perquè a la majoria de França fan immersió en francès, i la troben positiva.

Segons la batllessa dels Banys d'Arles, el procés d'independència català segueix endavant, però això no s'ha de barrejar amb la demanda d'ensenyament del català a la Catalunya Nord. "L'escola Arrels fa 40 anys que funciona, i el procés engegat per Carles Puigdemont té 5 anys", ha indicat. Ha demanat que França accepti la seva diversitat, perquè és real, i ha recordat que conèixer d'entrada dues llengües sempre és més "enriquidor" que saber-ne només una.

El català, llengua de França

 

El professor de didàctica lingüística a la Universitat de Bordeus, Pierre Escudé, ha apostat per reconèixer que el català i altres idiomes com l'occità, el cors i el basc, "també són llengües de França", i ha demanat a França que no rebutgi la seva realitat interna. "Són llengües de França que pertanyen a la realitat francesa", ha subratllat. Ha reconegut que la Constitució diu que el francès és l'idioma de la República, però ha advertit que "invisibilitzar" les altres llengües comporta "una pèrdua de substància" del que és en realitat França.

També ha intervingut al debat el professor de lingüística de la Universitat París-Descartes Alain Bentolila, que ha mantingut la posició més jacobina. Tot i reconèixer que el fet que es parli en català als plens municipals no suposa cap perill per a la llengua francesa, ha presentat una situació gairebé dramàtica per a l'idioma de Molière en els pròxims anys. "Entre el 9 i el 10% dels alumnes sortiran de l'escola illetrats, incapaços d'entendre un text", ha assegurat, i ha demanat resoldre primer això abans que incorporar les dites "llengües regionals". Maria Costa l'ha replicat recordant els beneficis que té aprendre diversos idiomes perquè obliga a fer connexions lingüístiques.

A la fotografia principal, la Torre Eiffel de París en l'Exposició Universal del 1889