L'acord del Parlament amb els funcionaris de la cambra catalana per a mantenir el premi de jubilació – que gairebé suposa una anualitat sencera– fins al 2050 xoca amb la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre la matèria, segons han informat fonts jurídiques a ElNacional.cat. El Suprem, en una sentència de març de 2022, reitera i referma la seva jurisprudència que els premis o primes per jubilacions són il·legals perquè "no són per cobrir una contingència o infortuni sobrevingut, sinó per l'extinció de la feina per arribar a l'edat de jubilació". L'alt tribunal hi afegeix que perquè aquestes gratificacions siguin legals és necessari que ho reculli una llei d’abast general, relativa a la remuneració dels funcionaris en l'àmbit estatal. D'acord amb la jurisprudència del Suprem, força ajuntaments, ens locals i universitats han revocat aquests premis per jubilació, tot i que estaven acordats amb els seus treballadors, com ara policies locals.
I quan els treballadors dels ens locals ho han reclamat als jutjats, la majoria de magistrats i tribunals, al final, han donat la raó a les administracions, en aclarir-se la jurisprudència del Suprem: no tenen cobertura legal i els acords són invàlids. La Comissió Jurídica Assessora, organisme consultiu de la Generalitat, inclús ha assessorat ajuntaments catalans en aquest sentit.
Norma amb rang de llei
Per contra, des de la Mesa del Parlament han assegurat que, en el cas dels funcionaris de la cambra catalana, els tribunals donarien la raó als treballadors. Això no obstant, l'Oficina d'Antifrau de Catalunya ja va requerir al Parlament que corregís certes "irregularitats" pel que fa a la contractació de personal i les primes per jubilació era una d'elles. Fonts del Parlament han aclarit a ElNacional.cat que l'acord inclou la reforma dels Estatuts del Règim i el Govern Inters (ERGI) del Parlament, "que tenen rang de llei", per tal de donar "cobertura legal" als premis de les jubilacions, i que, per tant, complirien l'exigència del Suprem a l'administració local.
La jurisprudència del Suprem
En la resolució, el Tribunal Suprem manifesta que “la Llei 30/1984, de mesures per a la reforma de la Funció Pública, tot i que preveu mesures d'incentivació de la jubilació anticipada, no va fer una regulació precisa per al supòsit que aquestes mesures tinguessin caràcter retributiu, per això, no satisfà l'exigència que les gratificacions per jubilació anticipada tinguin cobertura en una norma legal d'abast general”.
L’acord de mantenir les primes de jubilació beneficarà a més de 200 treballadors del Parlament, segons l’acord difós per la taula de negociació, i que s’ha d’aprovar aquest dijous. En aquest sentit, s'insta a la Mesa del Parlament, que presideix Josep Rull, que impulsi "la modificació" dels Estatuts del Règim i el Govern Inters (ERGI) del Parlament - normativa que regula el funcionament de la cambra- "per donar cobertura legal i per a una major seguretat jurídica al subsidi de jubilació". Actualment, s'hi detalla que un 25% dels treballadors del Parlament té 60 anys o més, i es precisa que aquest premi ja no s'aplicarà als nous contractes, des del 7 de novembre.
L’acord amb els treballadors
En concret, l’acord de la Mesa del Parlament amb el consell de Personal és mantenir la prima de jubilació fins a l’any 2050 amb uns topalls. Aquesta prima consisteix que els funcionaris que es jubilen a l'edat reglamentària reben una prima equivalent a un determinat nombre de mensualitats de salari brut que es calcula en funció dels anys de servei efectivament prestats. Per exemple, els que es jubilin fins a finals d'aquest any cobraran 89.667 euros com a màxim, i la xifra s'anirà reduint progressivament fins al 2050.
S’hi precisa que el nou acord beneficiarà un màxim de 233 treballadors del Parlament durant els pròxims 25 anys i comportarà un estalvi de 8,1 milions d'euros de recursos econòmics. Si es mantingués l’acord del 2021, el cost total hagués estat de 17 milions d'euros, asseguren. Concretament, la prima de jubilació sense l'acord hauria estat de 80.000 euros de mitjana per treballador, mentre que l'actual ronda els 40.000 euros de mitjana, segons detalla la taula de negociació.
Antifrau ja va alertar d'irregularitats
Per la seva part, l’Oficina Antifrau de Catalunya ja va alertar el Parlament que corregís una desena de casos "irregulars" sobre la contractació de personal, com les llicències d’edat (cobrar sense anar a treballar a partir dels 60 anys), al final suprimides.
Pel que fa als premis de jubilació, Antifrau hi assenyalava que "cap de les versions analitzades dels ERGI no regulen la prima o subsidi de jubilació ni la prima de vinculació". Així mateix, manifesta que aquestes gratificacions tampoc no estan previstes ni en l’Estatut bàsic de l’empleat públic, ni amb altra norma amb força de llei, i demanava al Parlament que ho arrangés.
El Parlament precisa que Antifrau els demanava que modifiqués els ERGI, com ara faran, per incloure els premis de les jubilacions, a més de reactivar altres mesures, com ara el pla de pensions. I, insisteixen que el "Parlament té autonomia reglamentària pròpia".