Vox no està vivint els seus millors dies. Després de perdre 19 escons el passat 23-J, passant de 52 a 33, i la sortida del seu portaveu al Congrés i un dels fundadors del partit d'extrema dreta, Iván Espinosa de los Monteros, la situació es comença a complicar per a Santiago Abascal. El fins ara portaveu de Vox al Congrés, va al·legar "motius personals" per justificar la seva retirada, tot i que, diversos mitjans apunten a la mala o nul·la relació amb Abascal des de fa mesos, ja que, Espinosa de los Monteros se situa cada cop més lluny de la cúpula del partit. Amb tot, la sortida d'Espinosa de los Monteros simbolitza el final d'una era— l'any en què el partit celebra el seu dècim aniversari— i segons apunta The Objective, la decisió la va prendre després d'assabentar-se de la decisió de la cúpula de substituir-lo en la Cambra Baixa pel sotssecretari d'Institucional del partit, Ignacio de Hoces. Ara, Abascal està obligat a iniciar una reestructuració profunda, on hauran de trobar un substitut com a portaveu. De moment, a les files del partit no hi ha ningú que sigui tan mediàtic com Espinosa de los Monteros. 

Crisi interna a Vox

Santiago Abascal és un dels pocs membres de l'equip fundador de Vox. En els darrers anys un dels que ha pres protagonisme dins del partit d'extrema dreta és el vicepresident d'Acció Política, Jorge Buxadé, que hauria anat arraconant el sector més liberal del partit. Així doncs, alguns dels fundadors de Vox han estat apartats després de l'acció de Buxadé. Un dels exemples que corrobora aquesta teoria és el paper secundari que Espinosa de los Monteros va ocupar durant la campanya del 23-J, mentre que Buxadé va acaparar tot el protagonisme, tot i que no era candidat. Segons explica El País, en la reunió del Comitè Executiu Nacional (CEN) que es va celebrar després de les eleccions generals, diversos membres de la cúpula de Vox van exigir responsabilitats en la manera de dirigir la campanya que havia provocat la pèrdua de 650.000 vots, però aleshores va ser Abascal qui va parar en sec aquesta discussió i no va donar lloc a cap mena d'autocrítica. El director de la campanya, tot i que, mai s'ha confirmat, era Buxadé. 

No és el primer cop que algun exmembre de Vox assegura que Abascal ha perdut la seva llibertat i les decisions a Vox no depenen d'ell. Macarena Olona, que va deixar el partit l'estiu passat i va iniciar una guerra contra Vox, també va afirmar que existia una divisió dins del partit "està el pensament conservador d'Ortega Smih i Buxadé i el liberal d'Espinosa de los Monteros". The Objective explica que fonts internes de Vox assenyalen que la personalitat d'Abascal s'ha diluït a conseqüència de la influència de 4 membres de Vox, que són els que dirigeixen el partit. Ignacio de Hoces, negociador territorial i responsable de confeccionar les llistes electorals; Jorge Buxadé, vicepresident d'Acció Política i cap de campanya; Kiko Méndez-Monasterio, conseller àulic de Santiago Abascal; i Gabriel Ariza, fundador d'Espasa Comunicació i fill de l'amo d'Intereconomía. El secretari general, Ingacio Garriga, també és un dels homes de confiança d'Abascal. 

El PP obre la porta a Espinosa de los Monteros

La sortida d'Espinosa de los Monteros de Vox no s'ha rebut amb sorpresa a Gènova. Dirigents populars ja esperaven la decisió del diputat de Vox, ja que, consideren que cada cop el veien "fora del focus" liderat pel sector més radical de Vox. El Español assegura que un ala forta del PP consideren que Espinosa de los Monteros "és un dels seus". Tant és així que els més centristes li obren la porta per formar part del PP. 

Dins del partit d'Alberto Núñez Feijóo no només agraden les idees d'Espinosa de los Monteros, sinó també el seu tarannà, que sempre ha mostrat en les seves intervencions al Congrés dels Diputats. A més, apunten que durant la darrera legislatura, ha forjat una bona relació amb la majoria de diputats del Partit Popular. Tanmateix, no ha rebut cap oferta formal de Feijóo per demanar-li que formi part del seu equip. Amb tot, l'entorn del líder popular considera que és important quedar-se amb votants de Vox i la manera d'aconseguir-ho és obrint el ventall ideològic del partit i fitxant dirigents de Vox compatibles amb el PP.