Les eleccions de diumenge passat aboquen Catalunya a unes setmanes d'incertesa sobre el futur Govern. El bloc independentista ha perdut la majoria, però al PSC de Salvador Illa, que s'ha proclamat guanyador, no li resultarà senzill aconseguir la investidura, atès que necessita el suport d'ERC, que es troba immersa en un complicat debat intern després del daltabaix a les urnes. Per la seva banda, el candidat de Junts, Carles Puigdemont, pressiona els republicans i insisteix des de la mateixa nit electoral que l'independentisme compta amb els 35 diputats de Junts i els 20 d'ERC, que sumen 55 escons, la qual cosa supera els suports inicials d'Illa.
Per a la investidura en primera votació el candidat a president necessita la majoria absoluta dels 135 diputats, és a dir, un mínim de 68 vots; però en segona volta en té prou amb aconseguir més vots a favor que en contra.
Illa: PSC (42) + ERC (20) + Comuns (6)
L'opció primera del PSC, i per la qual aposta Illa, és un tripartit d'esquerres, amb els sis diputats de Jéssica Albiach i els 20 d'Esquerra, que sumaria 68 vots i li garantiria la majoria absoluta. Es podria articular com els governs tripartits que van encapçalar Pasqual Maragall o José Montilla; o bé amb un govern en minoria del PSC amb suport extern de Comuns i ERC, ambdós molt afeblits després dels comicis de diumenge. Aquesta darrera és l'opció que intenta tirar endavant el candidat socialista.
El tripartit ha estat sempre una opció per a ERC. Això no obstant, submergida en un cicle de caiguda electoral després d'apostar per sostenir el govern del PSOE a Madrid, a Esquerra se li plantegen dubtes sobre l'impacte que pot comportar investir un president del PSC. Especialment, arran del paper que el socialisme va assumir durant la suspensió de l'autogovern català, quan van avalar la imposició del 155, després de mobilitzar-se molt activament contra el referèndum. D'aquí la insistència de Junts a subratllar la possibilitat d'una majoria alternativa independentista. A més, la investidura se celebrarà previsiblement enmig del retorn de Carles Puigdemont de l'exili, amb el ressò mediàtic i social que aquest fet pot comportar. Igualment, ERC tampoc perd de vista que si Puigdemont no és investit, quedaria desactivada la principal arma de Junts. En qualsevol cas, la decisió final quedarà en mans de la militància del partit que haurà d'avalar l'acord que tanqui la secretària general, Marta Rovira, responsable de coordinar les negociacions.
Illa: PSC (42) + Comuns (6) + PP (15) + abstenció de Vox (11)
Si Esquerra decidís donar carabasses a Illa i s'alinea amb Junts, el PSC hauria de girar la mirada a la seva dreta. Podria intentar aconseguir sumar als 48 vots de PSC i Comuns, el suport dels 15 diputats del PP. No seria un acord estrany, atès que repetiria la fórmula que va apartar Xavier Trias de l'alcaldia de Barcelona i va situar Jaume Collboni al capdavant de l'Ajuntament. Tanmateix, els 63 vots de PSC, Comuns i PP continuarien sent insuficients per frenar els 72 vots en contra de la resta de grups. Per tant, caldria l'abstenció de Vox, amb la qual cosa els diputats en contra es reduirien a 61 i Illa aconseguiria la investidura.
Illa: PSC (42) + PP (15) + Vox (11)
Això no obstant, la imprescindible associació amb Vox podria incomodar els Comuns i fer que es desmarquessin d'aquesta entesa, la qual cosa deixaria de nou el candidat socialista amb 57 diputats i a l'abast dels 59 independentistes. Per tant, seria necessari que també Vox votés a favor d'Illa, amb una combinació de forces unionistes aparentment impensable per al PSC i que el partit d'Ignacio Garriga també ha descartat, però que li atorgaria una majoria absoluta dels vots.
Puigdemont: Junts (35) + ERC (20) + abstenció del PSC (42)
Pel que fa a Carles Puigdemont, necessita per tirar endavant la seva investidura aconseguir el suport d'ERC i l'abstenció del PSC, el partit que ha guanyat les eleccions. Amb això tindria 55 vots a favor i 42 abstencions. Els 38 vots restants no tindrien capacitat per frenar els 55 diputats independentistes i la investidura de Puigdemont prosperaria. Des del punt de vista aritmètic, no canviaria en res la situació si els 4 diputats de la CUP o els dos d'Aliança Catalana votessin a favor de Puigdemont. Sempre necessita l'abstenció del PSC.
En resposta a aquest plantejament, tant Illa com Pedro Sánchez han descartat la possibilitat de facilitar amb l'abstenció del PSC una investidura del president a l'exili.
Junts argumenta que també el PSOE governa a la Moncloa o a l'Ajuntament de Barcelona sense haver guanyat les eleccions i recorda que Pedro Sánchez ocupa la Moncloa gràcies al vot dels independentistes. De fet, Puigdemont, que lidera les converses per part de Junts i ha avisat que les envoltarà d'un hermetisme absolut, ja ha deixat clar que el que acabi passant al Parlament pot tenir el seu impacte al Congrés dels diputats.
Govern d'unitat
L'aritmètica podria atorgar altres combinacions que, a hores d'ara semblen impensables, entre les quals un govern d'unitat, amb PSC i Junts. El partit de Puigdemont ni tan sols contempla aquesta opció en una cursa que des del primer moment ha plantejat com una disjuntiva entre un executiu independentista que restitueixi el president a l'exili o un govern d'obediència espanyola.
Noves eleccions
Si cap d'aquestes fórmules funciona, el Parlament quedarà dissolt a tot estirar el 26 d'agost i els catalans tornaran a ser convocats a unes noves eleccions la primera quinzena d'octubre.