L'entrada del català com a llengua oficial de la UE sembla que no serà fàcil. Si des del govern espanyol s'han posat a treballar per fer-ho possible, tal com es va pactar aquest mes d'agost després que Junts ho posés com a condició en les negociacions amb el PSOE, ara les reticències arriben des dels estats membres de la Unió Europea. El passat diumenge el mitjà Le Monde ja avançava que alguns estats no ho veien clar, i el darrer estat en fer públiques les seves reticències ha estat Suècia. "Hi ha moltes llengües minoritàries que no són oficials dins de la UE", afirmen des d'Estocolm. El govern de Suècia ha reconegut així aquest dimecres que té dubtes quant a la incorporació del català, el basc i el gallec com a llengües oficials dins de la UE i, si bé encara no ha pres una posició final, ha assenyalat que estudiaran els efectes pressupostaris i de funcionament que implicaria aquesta iniciativa.

L'executiu suec està "indecís" pel que fa a la possibilitat de modificar el Reglament número 1, en el qual es recullen quins són els idiomes oficials de la UE, segons la ministra d'Assumptes Europeus, Jessika Roswall. Estocolm vol examinar "més a fons" quines són les conseqüències "legals i financeres" de la proposta, i Roswall ja ha apuntat que "hi ha moltes llengües minoritàries que no són oficials dins de la UE".

El govern espanyol va sol·licitar a l'agost al Consell que el català, el basc i el gallec s'incorporin al reglament que regula el règim lingüístic, que data de 1958 i compta amb 24 llengües oficials. Qualsevol canvi requereix la unanimitat dels Vint-i-set, per la qual cosa no pot tirar endavant si un sol estat membre s'hi oposa. Espanya, com a presidència de torn de la UE, ha inclòs l'assumpte dins l'agenda del pròxim Consell de Ministres d'Assumptes Generals, que se celebra dimarts vinent, dia 19 de setembre, amb la intenció que hi hagi un debat i una eventual votació.

'Le Monde' desvela que hi ha estats de la UE que no veuen clara l'oficialitat del català

Convertir el català en llengua oficial depèn del vot unànime dels 27 estats membres de la Unió Europea. I, tal com el diari francès Le Monde explicava aquest diumenge, això sembla "poc probable". El prestigiós mitjà alerta que diversos països tenen "reticències" de fer el pas. A França mateix, convertir una llengua minoritària com el català, el basc o el gallec en llengua oficial al club comunitari podria donar ales als bretons o als corsos. Als països bàltics, les comunitats de parla russa podrien veure's amb força per incorporar la seva llengua a la UE. I també a l'Europa de l'Est hi ha minories importants, com ara a Romania, Bulgària, Hongria, Eslovènia o Croàcia.

Segons Le Monde, hi ha preocupació que, si la iniciativa espanyola arribés a bon port, es convertís en una "bola de neu" que esperonés el 8% de ciutadans de la UE que pertanyen una minoria que defensa l'ús de la llengua pròpia. El reportatge inclou també les paraules de diplomàtics europeus. Un assenyala que el club comunitari no està disposat a "obrir la porta a quatre idiomes per estat membre". Un altre reconeix que, si s'adoptés aquesta mesura, "molts estats membres tindrien grans dificultats". Així doncs, tot i la complicitat del govern espanyol per reconèixer oficialment el català a la UE, els altres estats membres podrien fer fracassar aquest procés.