Suècia ha anunciat formalment que sol·licitarà el seu ingrés a l'OTAN. La primera ministra sueca, Magdalena Andersson, i el líder de l'oposició, Ulf Kristersson, han declarat aquest dilluns que Suècia demanarà entrar a l'Aliança Atlàntica. "Hi ha una clara majoria parlamentària que dona suport l'ingrés", ha assegurat Andersson en una roda de premsa. L'anunci dels líders de les dues principals forces parlamentàries en el país nòrdic ha arribat hores després que s'hagi celebrat un debat al parlament en què les úniques formacions que si han oposat han estat l'Esquerra i el Partit Verd, que sumen només 43 dels 349 escons. La mandatària sueca ha reconegut que la decisió final ha estat “profundament influenciada” per la demanda de Finlàndia de formar part de l'OTAN. Andersson ha destacat que si Suècia es convertís en l'únic país de la mar Bàltica que no pertany a l'Aliança Atlàntica, es trobaria “en una posició molt vulnerable”, i ha esmentat el risc que Rússia “augmentés la pressió” sobre el país escandinau.

Aquesta decisió ve precedida d'un canvi de rumb dels socialdemòcrates suecs, que governen en minoria. Van rectificar, trencant així la neutralitat història pel que fa al seu posicionament amb l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord. Han canviat la seva postura i donaran suport a l'ingrés de país a l'OTAN. Això suposa un importantíssim canvi en la posició de la política exterior. Aquest anunci s'ha produït hores després que el seu país veí, Finlàndia, sol·licités l'ingrés a l'aliança atlàntica. "El Partit Socialdemòcrata suec ha pres la decisió històrica de decidir sí a sol·licitar l'entrada a l'OTAN. La invasió russa a Ucraïna ha deteriorat la situació de seguretat per Suècia i per Europa en el seu conjunt", ha argumentat la ministra d'Exteriors, Ann Linde.

Tropes de l'OTAN

L'OTAN està disposada a desplegar tropes prop de Finlàndia i Suècia mentre els trenta membres de l'aliança ratifiquen l'adhesió. A l'espera que formalitzin la petició d'entrada, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha plantejat aquest diumenge "reforçar la presència militar" de l'aliança al Bàltic per tranquil·litzar els països escandinaus. La clàusula de protecció mútua, segons la qual els membres prometen defensar la resta d'aliats en cas d'atac, només s'aplica quan un país és membre de ple dret de l'OTAN, així que a Finlàndia i Suècia estan preocupats pel període entre la sol·licitud d'entrada i la ratificació. Stoltenberg també els ha volgut calmar traient ferro a les reticències de Turquia sobre les noves incorporacions.

Segons Stoltenberg, Turquia no pretén "bloquejar" l'entrada de Finlàndia i Suècia i només ha expressat les seves "preocupacions" sobre aquest pas. Així, el secretari general ha assegurat que mantindrà converses amb els turcs per internat "acordar una manera per continuar endavant" amb el procés d'adhesió. "Tots els aliats són conscients que és un moment històric que no es pot desaprofitar", ha alertat Stoltenberg intervenint a distància en una roda de premsa a Berlín després de la reunió dels ministres de defensa de l'OTAN. El noruec no ha pogut viatjar fins a Berlín perquè té covid-19.