El diari Tribune de Genève obre en portada amb la denúncia cap al govern espanyol de Pedro Sánchez arran del CatalanGate. Així doncs, posen de relleu que amb el sistema d'espionatge Pegasus també hi ha suïssos perjudicats. El titular de l'article d'Olivier Bot és prou contundent: "Hola Ginebra, t'escolto!" i especifica que "els exiliats independentistes catalans van ser espiats a través dels seus telèfons intel·ligents a Ginebra", però afegeix que "els suïssos probablement també van ser escoltats".
"Polítics o empresaris suïssos podrien haver estat espiats"
I detalla quins. "Tres catalans, dues independentistes exiliades a Ginebra i un informàtic especialitzat en blockchains a Zug, van ser víctimes de l'espionatge dels seus telèfons per part d'un client de l'empresa israeliana NSO, líder en el mercat del ciberespionatge". Així doncs, assenyala, d'una banda, Marta Rovira i Anna Gabriel i un treballador informàtic català que treballa a Zug, que hauria rebut fins a 26 intents d'infectar el mòbil, inclosos els receptors que es feien passar pel suís.
Des de Ginebra, es pregunten si n'hi pot haver molts més. "Aquests tres casos són problemàtics, sobretot perquè molts altres ciutadans suïssos que van tenir contacte amb ells (advocats, polítics o empresaris) també podrien haver estat escoltats i espiats", escriu també per al mateix diari suís la periodista Caroline Zumbach.
"L'espionatge en territori suís és il·legal"
I titlla "d'escàndol" el cas, que arriba "de rebot a la vora del llac de Ginebra". I no només per l'espionatge a suïssos sinó també per les dues residents catalanes. "Aquest espionatge en territori suís, potencialment il·legal, podria ser objecte de procediments judicials", avisen. En paral·lel, Jean-Marc Carncé, advocat de Marta Rovira, avisa de conseqüències internacionals: "Estem estudiant amb la meva clienta la possibilitat de presentar una denúncia penal davant la Fiscalia de la Confederació contra un desconegut per, en particular, vulneració de la sobirania nacional". Els remitents en particular es van fer passar per l'ONG Swisspeace i el Centre de Política de Seguretat de Ginebra (GCSP).
"La justícia se n'ha d'encarregar urgentment"
L'opinió pública suïssa constata el malestar que ha provocat tot plegat i demanen explicacions i excuses a la Moncloa. "En una ciutat com Ginebra, que proposa desenvolupar regles internacionals comunes de govern digital, aquest espionatge dels ciutadans suïssos no ha de quedar impune. La justícia s'ha d'encarregar urgentment d'aquest cas". Ara, caldrà estar atents al paper del Ministeri Públic de la Confederació (MPC) de Suïssa que, si no va donar permís, hauria d'obrir una investigació d'ofici.
Així doncs, s'obre un nou front internacional que el govern de Pedro Sánchez haurà d'afrontar en paral·lel al del Parlament britànic on també s'ha posat damunt la taula l'espionatge cap a l'advocat de Clara Ponsatí, Aamer Anwar. Tot i que, de moment, en aquest cas el premier Boris Johnson encara no s'ha pronunciat. Però el problema pot acabar esclatant a altres països on estiguessin vivint els independentistes catalans en el moment de l'espionatge o viatgessin per qualsevol motiu: Bèlgica, Luxemburg, Alemanya i França hi serien segurament.
L'escrit també posa l'accent en la manca democràtica cap al periodisme per part de l'estat espanyol. "El juliol del 2017, el consorci de periodistes Forbidden Stories va publicar investigacions que mostraven l'envergadura dels atacs dels serveis d'intel·ligència i policia contra caps d'estat, polítics de l'oposició, activistes dels drets humans i periodistes de tot el món. En recórrer uns 50.000 números de telèfon, la premsa va revelar les escoltes telefòniques ordenades a estats de tots els continents. A Espanya, on les tensions van ser altes després de la votació d'independència del Parlament català, inconstitucional als ulls de Madrid, aquest afer que la premsa va anomenar Catalangate ve a posar sal a les ferides encara vives".