Europa s'interessa (i cada vegada més) pel procés català. Després que ahir 15 diputats britànics denunciessin a través d'una moció la "persecució" de l'Estat a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i que la cambra de Finlàndia debatés sobre la qüestió catalana fa poc més d'un mes, avui surt a la llum que Suïssa i Estònia també volen saber i conèixer més sobre el procés.

Els parlaments dels dos països han creat un intergrup o grup d'amistat que té per objectiu seguir tot el que passi a Catalunya. Suïssa, que és un país amb una llarga tradició de referèndums i que sol votar diverses vegades l'any sobre qüestions federals, ja va posar el procés al punt de mira del seu Consell Nacional -la cambra dels diputats suïssa- el juny de l'any passat.

Va ser arran d'una interpel·lació que van presentar cinc diputats per instar el govern suís a intermediar entre Catalunya i Espanya. Els diputats pertanyien a tots els grups polítics menys al liberal, però no perquè no estigui d'acord amb el dret a decidir, sinó perquè, com ha explicat el delegat del Govern a França i Suïssa, Martí Anglada, a El Nacional, els liberals "procuren no donar problemes al seu ministre" i "és molt diferent signar una interpel·lació, que pertànyer a un grup d'amistat".

Ara bé, això no vol dir que els liberals no estiguin d'acord amb què Catalunya voti el seu futur perquè molts d'ells, assegura Anglada, ja s'han inscrit a aquest intergrup dedicat al procés. Amb aquests, ja són 11 els països del món que han abordat el procés d'una manera o altra. 

'Sí' al dret a decidir

Al ser un país acostumat a votar, "no entenen com a Catalunya no deixen fer-ho", explica el delegat del Govern, al mateix temps que subratlla que una cosa és que estiguin d'acord i mostrin interès amb el dret a decidir i una altra que sigui el mateix amb la independència, perquè a Suïssa "es majoritari estar a favor d’un referèndum".

Ara bé, a parer seu, "l'activitat serà més reciproca quan es constitueixi a Catalunya un grup igual".

Països bàltics

El delegat del Govern a Àustria, Adam Casals, ha explicat a aquest mitjà que aviat hi haurà un delegat que s'encarregarà de tot el Bàltic. 

De fet, ja a l'abril, el Riigikogu, el Parlament estonià va impulsar la creació d'un grup en suport de la independència de Catalunya, format per deu parlamentaris i que té per objectiu seguir l'evolució del procés català. Els impulsors van ser dos diputats: Mark Soosaar, socialdemòcrata, i Aadu Must, liberal.

Com funciona un intergrup?

Un intergrup, més conegut popularment com a 'grup d'amistat', reuneix diputats amb "especial interès personal" en un país concret. Per interès personal s'entén que hi pot tenir família, que hi ha estat de vacances i ha creat vincle o que els agrada la cultura del lloc, entre altres coses. És a dir, va més enllà dels interessos purament polítics.

Aquests grups serveixen per presentar mocions i interpel·lacions parlamentàries que poden servir, per exemple, per introduir com a subjecte de debat la qüestió catalana i, per tant, "poden protagonitzar iniciatives parlamentàries". 

Gràcies a això, així com amb els viatges que realitzen al país en qüestió (i d'on visiten les institucions en què hi tenen interès), "afavoreixen l’intercanvi de coneixement entre països".