Suïssa s’ha negat a col·laborar amb l’Audiència Nacional per aclarir qui hi ha darrere de Tsunami Democràtic perquè, a parer seu, la seva acció s'emmarca en "un delicte polític", el qual no permet la cooperació internacional, segons la seva legislació. A més, hi afegeix que en els fets descrits per les autoritats espanyoles "no hi ha la violència criminal" per encaixar-los en els delictes de terrorisme i organització criminal, segons el Codi Penal suís. Així consta en el sumari de l’Audiència Nacional, el secret del qual es va aixecar la setmana passada, tres anys i cinc mesos després d’una investigació prospectiva, dirigida pel titular del jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional per esbrinar qui eren els promotors de la plataforma Tsunami Democràtic, activada el 2 de setembre de 2019 i que va mobilitzar força ciutadans per protestar contra la condemna del Tribunal Suprem als líders independentistes catalans, feta pública el 14 d’octubre de 2019.

En el sumari, consta que el magistrat Manuel García Castellón, ha permès a la Guàrdia Civil intervenir els telèfons de 20 persones (s'havia parlat d'un centenar) especialment de dirigents d’ERC, de Junts i de persones vinculades a Òmnium, a banda dels 7 investigats del cas Volhov. Les converses despullen, novament, la rivalitat entre dirigents independentistes, segons fonts jurídiques.

Consultes als EUA i el Canadà

L’Audiència Nacional ha pogut mantenir el secret de les investigacions tant de temps a l’espera de les comissions rogatòries a l’estranger per demanar informació sobre qui va crear l’aplicació de Tsunami i el seu finançament i ho va demanar a Suïssa, el Canadà, Estats Units i els Països Baixos. Segons ha avançat TV3 i ha confirmat ElNacional.cat aquest dijous, és ben clara la resposta que dona Suïssa: les autoritats helvètiques, d'acord amb la seva llei, consideren que les protestes de Tsunami a l’aeroport i la Jonquera són fets que encaixen en un delicte de caràcter polític i no pas com a terrorisme o com a organització criminal, tal com es va obrir la investigació a l’Audiència Nacional. A Suïssa també se li ha demanat les dades dels titulars d'un compte corrent en el CIM Banque Geneve-wollerau-lugano vinculat amb Tsunami Democràtic.

Els altres països no donen cap informació concloent. En el cas dels Estats Units, a qui se li demana qui són els usuaris dels comptes GitHub, S3rrallonga, tsunamidemocratic, FreeCatalonia 1714 o fuckspain, entre d'altres, respon amb preguntes: Com van determinar que S3rrallonga era qui va desenvolupar l'aplicació de Tsunami? I fins i tot, exposen que desenvolupar aquesta eina  de missatgeria no significa que sigui el responsable de les mobilitzacions i de qui en fes ús a les xarxes socials.

Resposta contundent

En concret, el departament federal de justícia i policial respon, el 26 de març de 2020, al Ministeri de Justícia, que fa d’enllaç amb l’Audiència Nacional, que d’acord amb la legislació suïssa “una sol·licitud d’assistència és inadmissible si l’objecte del procediment és un acte, segons la concepció suïssa, té un caràcter polític preponderant”. I Hi afegeix: “Observem que, tot i que els fets descrits en la sol·licitud espanyola té una qualificació penal, en la legislació suïssa, el caràcter polític del delicte, si existeix delicte, constitueix, en tot cas, un motiu d’inadmissibilitats de la sol·licitud”, com sosté que és aquest cas de Tsunami.

En la resposta, Suïssa reitera que “el delicte polític no dona lloc a la cooperació suïssa, en la mesura en què està dirigit exclusivament contra l’organització política i social de l’Estat sol·licitant, inclús en la mesura en què es produeix en el marc d’una lluita per o contra el poder i se situa en estreta relació amb l’objectiu d’aquesta lluita”. I a més, hi afegeix, que en els actes imputats a Tsunami no hi ha hagut actes violents, "ni s'ha posat en risc la vida ni la integritat física de persones", com podria ser -indica- en el cas del segrest d'un avió.

Les imputacions, sense concretar

En el sumari, per ara no hi ha cap resolució de conclusió, on el jutge precisi les persones investigades i els delictes, i és per això que la Fiscalia ha d’arremangar-se i decidir les persones que, finalment, vol investigar, derivar la causa a jutjats on van passar els fets o demanar el seu arxivament, segons fonts jurídiques.

De la llarga llista d’espiats, els que certament han estat investigats són set imputats del cas Volhov, detinguts l’octubre de 2020 i que a l’estiu del 2021 va reclamar-los el jutge de l’Audiència Nacional. Són: Oriol Soler Castanys, editor i director general de SOM; l’exconseller d’ERC, Xavier Vendrell, de qui la Guàrdia Civil sosté que rep l'encàrrec d'engegar Tsunami i les mobilitzacions a l'aeroport, l'AP-7 i al Camp Nou; l'exdirigent de CDC, David Madí, de qui s'assegura que és coneixedor de Tsunami, però que no està en la direcció; el cap de l’Oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay; l'informàtic Jaume Cabaní; Marta Molina i Josep Campmajó, aquest darrer com a coordinador de mobilitzacions amb grups, com ara els CDR. També se cita la secretària general d’ERC, Marta Rovira, com a impulsora de Tsunami des de Suïssa, amb la col·laboració de Soler, i el vistiplau del president Carles Puigdemont.  A Rovira, però no se l’ha investigat directament. Per ara, només s'ha personat Soler en el procediment a l'Audiència Nacional, mentre que la resta espera que el jutge els citi com a investigat o els arxivi la causa contra ells.

Xarxa de Mossos i informàtics

En un dels darrers informes, la Guàrdia Civil assegura que els investigats de Volhov haurien rebut el suport d'agents dels Mossos d'Esquadra, en concret de tres agents (cita els seus noms) per identificar matricules i protocols policials, i d'informàtics per a la difusió de convocatòries de Tsunami i per ocultar l'origen. També insisteix en les mesures de ciberseguretat que prenen Campmajó i Cabaní.

Víctima de persecució policial

Recentment, Oriol Soler va demanar al Tribunal Constitucional (TC) la mesura cautelar que s’aixequés el secret d’aquesta investigació que l’Audiència Nacional va obrir el 17 d’octubre de 2019. Soler, a través de l’advocat Benet Salellas, és l'únic dels investigats del cas Volhov que es va personar a la causa, inicialment denegada i que va corregir la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional. En l’escrit al TC, l’advocat hi assegurava: “Soler té sospites fundades de considerar que està sent víctima d’una persecució policial i judicial injustificada, ideològica i víctima d’una investigació prospectiva.” Ara, amb l’accés a la causa, ja ha pogut comprovar les investigacions i els càrrecs contra ell, a més de les polèmiques converses, que encara no han transcendit.