No és nou el qüestionament que fa Suïssa de la investigació per terrorisme que impulsa el jutge Manuel García-Castellón pel cas Tsunami contra el president Carles Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Les autoritats suïsses ja havien tombat les anteriors peticions de la justícia espanyola en la persecució internacional dels líders del Procés, tant en el cas Tsunami, com en les imputacions inicials per rebel·lió contra els polítics exiliats. La resposta d'aquell país ha estat sempre la mateixa: "els fets descrits semblen ser un delicte polític o un delicte relacionat amb un delicte polític", la qual cosa queda fora del conveni europeu d'extradició.
Aquesta ha estat la mateixa raó que ha argumentat aquest cop Suïssa per negar la col·laboració a García-Castellón en el cas de Tsunami, en què persegueix Puigdemont i Rovira juntament amb deu persones més per terrorisme. Les autoritats helvètiques consideren que en els fets descrits pel jutge de l'Audiència Nacional "no hi ha la violència criminal" que correspondria per encaixar-los en un delicte de terrorisme i organització criminal, segons el Codi Penal suís.
Terrorisme
L'any 2020, davant de la petició de l'Audiència amb relació al cas Tsunami, Suïssa ja va argumentar que el Conveni Europeu d'Assistència Judicial en matèria penal disposa que es podrà denegar aquesta assistència si es refereix a infraccions polítiques o relacionades amb la política. No només això, va recordar que la legislació suïssa preveu "de forma imperativa" que és inadmissible aquesta mena de col·laboració si el procediment té caràcter polític.
En aquella ocasió, a més, van rebutjar la qualificació de terrorisme a les protestes de Tsunami. Hi ha dues disposicions de la legislació helvètica referides a delictes relacionats amb organització criminal i terrorisme. La primera "implica que l'organització en qüestió manté en secret la seva estructura i els seus efectius i que s'imposa la llei del silenci, recorrent a l'amenaça en cas de transgressió per algun dels seus membres". "Sobretot, l'organització ha de perseguir l'objectiu de cometre actes criminals de violència (assassinats, per exemple) o d'aconseguir ingressos per mitjans criminals (extorsió i xantatge, per exemple)", recorda el text. La segona disposició estableix que "el terrorisme es defineix com un acte de violència criminal que pretén intimidar una població o obligar un estat o una organització internacional a realitzar, o a abstenir-se de realitzar, un acte qualsevol". Ni l'una ni l'altra s'adaptaven, segons Suïssa, als fets descrits al cas Tsunami.
Rebel·lió
La resposta negativa de Suïssa va ser la mateixa davant de les ordres de detenció internacional emeses des del 2017 pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena contra els líders independentistes exiliats, als quals perseguia en un primer moment per un delicte de rebel·lió. El govern suís va rebutjar la petició espanyola el març del 2018 i va reiterar la mateixa resposta l'octubre del 2019.
"Els fets descrits no constitueixen —a primera vista— un delicte extraditable, segons el dret suís; els fets descrits semblen ser un delicte polític o un delicte relacionat amb un delicte polític. Per aquesta raó, una sol·licitud formal d'extradició probablement entraria en l'àmbit d'aplicació de l'excepció de l'article 3 del conveni europeu d'extradició", van argumentar.