Els escàndols continuen estrenyent el cercle sobre Joan Carles I. Ara, la fiscalia suïssa investiga ingressos de diners als comptes del rei emèrit en aquest país dies després de tornar de viatges que feia a països àrabs com Kuwait, els Emirats Àrabs Units (on resideix actualment), Aràbia Saudita o Bahrain, segons avança el diari digital Nius. Els investigadors han rastrejat els viatges que ha realitzat Joan Carles I a aquests territoris "des de fa 20 anys" i han trobat que, en diverses ocasions, hi havia ingressos per imports superiors al milió d'euros en un període d'uns deu dies després de tornar d'aquests viatges. Aquests diners s'ingressaven als dipòsits bancaris de l'emèrit a Suïssa, que són objecte d'investigació per part de la fiscalia d'aquest territori.

Un dels exemples que cita el mitjà són ingressos que es van registrar poc després de tres viatges oficials de l'excap d'Estat a Kuwait, que va fer l'any 2010, 2011 i 2014. Un altre dels cobraments que s'investiga és l'ingrés d'1,9 milions d'euros que provenien de Bahrain a la Fundació Lucum, entitat que es va crear a Panamà i en la qual estaria implicat l'exmonarca.

A Espanya, inviolable

Aquesta investigació que està cursant Suïssa als comptes de l'emèrit al país helvètic des de l'any 2018 només comportaria responsabilitats per a Joan Carles I en aquest territori, perquè els presumptes diners que hauria ingressat l'aleshores cap de l'Estat després dels viatges als països àrabs no tindria conseqüències legals a Espanya. Els viatges els va fer com a principal autoritat espanyola i, en aquest cas concret, això mantindria la inviolabilitat de la seva figura.

En canvi, a Suïssa, la història és diferent. Inicialment, les diligències es van obrir per un possible delicte de suborn internacional per tal d'esbrinar si es va produir trasllat de fons i, en el cas que així fos, si va ser continuat. L'única limitació que podria trobar aquesta investigació és el període de prescripció dels delictes, tot i que si es provés que va ser de forma reiterada, segurament no hauria prescrit el delicte.

Altres investigacions

En territori espanyol, la Fiscalia del Tribunal Suprem va assumir fa un any els treballs d'investigació sobre el presumpte pagament de comissions al rei Joan Carles I per la construcció de l'AVE a La Meca. En tot cas, això el situa sota sospita, però formalment no hi ha cap causa oberta contra ell per aquesta qüestió. Altres conductes que es rastregen són les possibles donacions no declarades a Hisenda o altres fons que podria tenir en paradisos fiscals.

Paral·lelament, se segueix la pista sobre dues regularitzacions fiscals que va efectuar Joan Carles I, per valor de 678.000 euros i de 4,3 milions d'euros, respectivament. Tot i saldar el deute, la Fiscalia vol investigar l'origen dels diners amb els quals va poder assumir aquests pagaments.

Per la seva part, Suïssa no ha citat a declarar el rei emèrit per al moment, però sí que ha fet anar a declarar a Corinna Larsen (per una donació que va rebre del rei de quasi 65 milions d'euros), al cosí de l'emèrit i empresari Álvaro de Orleans per la Fundació Zagatka (que també tindria origen en un paradís fiscal) i ha sancionat al banc Mirabaud per no haver implementat els suficients mecanismes per evitar el possible blanqueig de capitals de Joan Carles I.

 

Imatge principal: El rei emèrit Joan Carles I en el Congrés, en una imatge d'arxiu (2018). Europa Press.