Les autoritats suïsses han remès a la justícia espanyola part de la investigació que mantenen oberta des de fa anys sobre el presumpte blanqueig de capitals i cobrament de comissions irregulars amb relació a l'adjudicació de l'AVE a la Meca a empreses espanyoles, cas en el qual estaria implicat el rei emèrit. En concret, la Fiscalia de Suïssa ha enviat les declaracions de Corinna i del gestor del rei Joan Carles I a la Fiscalia Anticorrupció que l'ha passat al Tribunal Suprem.

Ara, serà el cap de Delictes Econòmics del Suprem, Juan Ignacio Campos, qui es farà càrrec de la investigació, ja que va ser designat a principis de juny per dirigir les indagacions obertes a la tardor del 2018 per Anticorrupció i seria l'alt tribunal el competent per investigar el rei emèrit si s'apreciessin indicis i el cas acabés judicialitzant-se. En tot cas, el que s'investiga són possibles conductes comeses després de l'abdicació de Joan Carles I, el juny del 2014, relacionades amb el moviment dels diners i que podrien constituir delictes de blanqueig de capitals i contra la Hisenda Pública.

Les finances del rei emèrit fa anys que estan sota sospita, si bé a mitjans del mes de març passat aquest tema va tornar a primera línia informativa després de diverses informacions publicades a la premsa suïssa i britànica, que van provocar que la Casa Reial anunciés que Felip VI renuncia a l'herència que podria percebre del seu pare i que suspengués l'assignació anual a Joan Carles.

Corinna, una peça clau

Segons ha publicat El País, en el marc de la investigació suïssa, Corinna Larsen va reconèixer en la declaració davant el fiscal Yves Bertossa, el desembre del 2018, que el rei li va transferir 64,8 milions d'euros el 2012, "no per desfer-se dels diners", sinó "per gratitud i per amor", per garantir "el seu futur i el dels seus fills". I va afegir que també era perquè "tenia l'esperança" de recuperar-la. En aquesta compareixença, Corinna Larsen va afirmar que "en cap moment" el rei emèrit "va dir que volgués desfer-se d'aquests diners" i que ella no sabia si ell havia declarat els fons a la Hisenda Pública espanyola.

Sobre l'origen dels diners, l'empresària va explicar al fiscal que no ho va preguntar en aquell moment, però que més endavant, en una conversa amb el banc suís Gonet o amb l'advocat Dante Canónica, li van explicar que procedia d'una donació del rei Abdullah de l'Aràbia Saudita en favor de Joan Carles. Segons l'empresària, no va saber la raó de la donació, però va assegurar a Bertossa que es tracta d'una pràctica habitual entre reis, concretament a l'Orient Prèxim.

L'examiga de Joan Carles I va comparèixer com a investigada en aquesta causa oberta a Suïssa arran de l'escorcoll al despatx del gestor de fons Arturo Fasana i de l'advocat Dante Canónica, que va revelar un compte a la banca Mirabaud a nom de la fundació panamenya Lucum, de la qual el rei emèrit és beneficiari.

Reunió a la Zarzuela

Entre la documentació, també hi ha la declaració davant del fiscal suís de l'advocat també suís Dante Canónica, que va assegurar que el rei emèrit li va demanar a ell i al gestor de fortunes Arturo Fasana, en una reunió a la Zarzuela, que creessin una estructura per ocultar "una donació important" que havia de rebre del rei saudita. D'aquesta manera, segons avança El Español, es va gestar el que seria la Fundació Lucum, a través de la qual el monarca va ocultar al fisc espanyol els 100 milions de dòlars.

L'advocat Dante Canónica va declarar davant del fiscal suís Yves Bertossa que va conèixer Joan Carles I a finals de l'any 2007 o principis del 2008. Va mantenir una reunió al palau de la Zarzuela juntament amb Fasana, durant la qual el monarca els va explicar que rebria una donació del rei de l'Aràbia Saudita i volia saber si hi havia la possibilitat de crear una estructura per rebre la donació. El lletrat va declarar davant del fiscal que en tot moment es volia fer de forma transparent, fet que no comparteix el representant del ministeri públic, ja que el president i el secretari de la Fundació Lucrum són precisament Fasana i Canònica, i el nom del rei emèrit només surt en un formulari dipositat al banc Mirabaud.