Sumar interposarà aquest divendres una querella davant el Tribunal Suprem contra el president interí del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Vicente Guilarte, i els nou vocals conservadors de l'organisme per la seva "inacceptable intromissió" en la funció legislativa del Congrés, en autoritzar i participar en el ple extraordinari que va propiciar la declaració institucional contra la futura Llei d'Amnistia, encara en tràmit d'aprovació al Legislatiu. Concretament, la denúncia del grup parlamentari que lidera Yolanda Díaz acusa aquests membres de l'òrgan de govern dels jutges d'incórrer en un presumpte delicte de prevaricació administrativa, per promoure una resolució "il·legal", "arbitrària" i que excedeix les competències del CGPJ.
La querella es dirigeix contra els seus vuit promotors, els vocals Carmen Llombart, José Antonio Ballestero, Gerardo Martínez-Tristán, Juan Manuel Fernández, Juan Martínez Moya, José María Macías, Nuria Díaz Abad i María Ángeles Carmona. També contra Wenceslao Olea —que va votar a favor— i apunta a Guilarte, el president, que va optar per votar en blanc, com a cooperador necessari en permetre la convocatòria d'aquest ple en la qual aquests juristes van llançar la seva resolució contra la futura llei d'amnistia. És a dir, formulen la seva querella contra els deu vocals conservadors del CGPJ que s'han pronunciat contra l'amnistia abans que aquesta s'hagi aprovat.
"S'adjudiquen atribucions del TC"
En el text, Sumar atribueix als promotors d'aquesta declaració arrogar-se atribucions que corresponen exclusivament al Tribunal Constitucional, en pronunciar-se sobre una proposició de llei quan el text normatiu ni tan sols existia ni estava registrat. És més, recrimina en la querella que la intenció era enviar a la ciutadania "un missatge apocalíptic que només pot contribuir a una major crispació social", màximament quan se'l va dotar de caràcter institucional. "Afirmacions d'extrema gravetat alienes a la seva naturalesa jurídica i que converteixen l'acord (...) en una actuació de crítica política partidista, desbordant de forma deliberada la naturalesa de l'òrgan i de l'acte administratiu de l'acord", aprofundeix el grup parlamentari que, també, qüestiona la base legal que es va seguir per convocar aquest ple de l'organisme judicial.
Ofensiva dels conservadors del CGPJ contra l'amnistia (abans que s'aprovi)
Concretament, la querella de Sumar fa referència a l'aprovació el passat 6 de novembre en sessió plenària de la declaració institucional del CGPJ contra l'amnistia al Procés que negociaven llavors PSOE, Sumar, ERC i Junts a canvi d'investir a Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, alertant que la seva aplicació suposaria l'"abolició" de l'estat de dret. El partit de Yolanda Díaz assenyala que aquesta resolució "desqualifica i imputa conductes greus" al cap de l'executiu, que podrien ser qualificades de "desconsideració entre institucions", contradient fins i tot el que marca el CGPJ en les seves resolucions prèvies respecte al Poder Judicial.
El text de Sumar també apunta a les divisions internes al CGPJ i subratlla que un dels vocals, el progressista Álvaro Cuesta, va sol·licitar desconvocar aquest ple després d'advertir prèviament que era "improcedent" i "il·legal", i va optar per no acudir quan es va mantenir la celebració. També argumenta que els mitjans de comunicació van exposar que el mateix president interí veia la declaració institucional "prematura", que el respecte a la independència judicial feia oportú evitar aquest pronunciament davant una iniciativa legal inexistent i que implicava un posicionament institucional a favor d'una opció política.