En 10 dies, el Congrés dels Diputats celebrarà la sessió constitutiva de la quinzena legislatura des de la Transició i serà en aquest plenari on els 350 diputats ja hauran de votar la presidència (que és la tercera autoritat de l'Estat) i la Mesa, és a dir, l'òrgan de govern de la cambra baixa. Aquesta primera decisió permetrà començar a visualitzar possibles aliances per al pas següent, que serà abordar la investidura d'un president del govern espanyol. Tant el Partit Popular com el PSOE treballen aquests dies per buscar acords amb els grups que els permetin assolir el lideratge del Congrés dels Diputats. Els vots dels partits independentistes seran clau per a la investidura del president del Congrés. Un dels escenaris que també es podria donar és que la presidència de la cambra no fos ni per als populars ni per als socialistes, sinó per a una força nacionalista o independentista. I aquesta possibilitat l'ha contemplat en un article el fins ara portaveu d'Unidas Podemos al Congrés, Pablo Echenique, que ha plantejat "aprofitar l'oportunitat que ofereix la votació del 17 d'agost per començar a consolidar la majoria parlamentària plurinacional [...] escollint per a la presidència una persona d'un altre partit". Preguntat per aquest escenari, Enrique Santiago, diputat electe per Sumar i un dels homes més propers a Yolanda Díaz, no ha tancat la porta a aquesta eventualitat: "Estem construint una aliança àmplia i considero que cap proposta està descartada".

Santiago, que també és el líder del Partit Comunista d'Espanya (PCE), ha destacat que aquest plantejament llançat pel fins ara diputat lila Pablo Echenique és "respectable" i que cal tenir-la "en consideració", però també ha precisat que totes aquestes possibilitats les hauran de discutir "col·lectivament" en el si del conjunt de partits que han integrat la candidatura de Sumar. En l'article, Echenique exposa que aquest escenari hauria de permetre "començar a consolidar la majoria parlamentària plurinacional" que situa com a "única via política possible per reeditar el govern i dotar-lo d'estabilitat". "Amb l'endimoniada aritmètica parlamentària que han deixat les eleccions del passat 23 de juliol, no seria ni intel·ligent ni responsable negar-se a valorar aquesta opció" d'escollir per a la presidència del Congrés una persona d'un partit independentista o nacionalista que "reuneixi el consens de les diferents forces que conformin" aquesta majoria plurinacional.

A més, Pablo Echenique alça la veu en aquest article contra la possibilitat que el PSOE torni a proposar Meritxell Batet per seguir com a tercera autoritat de l'Estat. En un to dur contra la cap de llista del PSC, l'exportaveu d'Unidas Podemos a la cambra baixa espanyola —que no repeteix com a diputat perquè Sumar el va excloure de les llistes— qualifica de "temeritat" que els socialistes "pretenguin que els diputats i diputades de la majoria plurinacional" tornin a donar suport a Batet. En concret, el també secretari de programa de Podem arremet contra la socialista per "no haver adaptat" el Congrés a les persones amb discapacitat i problemes de mobilitat, per haver retirat "il·legalment" l'acta a Alberto Rodríguez i per haver permès a Vox "insultar, mentir i violar" el reglament de la cambra.

Sumar no veu "cap limitació legal" a una amnistia

Durant les seves declaracions des del Congrés, Enrique Santiago ha fet al·lusió a les condicions que ha posat Junts per Catalunya per abordar una eventual investidura de Pedro Sánchez, com l'amnistia o el referèndum d'autodeterminació. Sobre ambdues qüestions, Santiago no veu "cap limitació legal". En paral·lel, ha afegit que "distingits" juristes apuntalen aquestes afirmacions seves per a l'aprovació d'indults, indults ampliats o amnisties. En tot cas, ha matisat que això no vol dir que Sumar doni suport a una hipotètica llei d'amnistia: "Això no significa que sigui el que correspongui o deixi de correspondre, caldrà veure com es conformen les majories de govern".

D'altra banda, la confluència encapçalada per Yolanda Díaz haurà de negociar internament com es repartirà la direcció del grup parlamentari: la presidència, la secretaria general, els portaveus, els membres per a la Mesa o qui hi haurà a les comissions parlamentàries. Dels 31 escons, 10 formen part de Sumar o són independents; IU, Podem i els comuns tenen cinc diputats cadascun; Compromís i Más País en tenen dos respectivament i les dues actes restants corresponen a la Chunta Aragonesista (CHA) i als balears de MES.