Sumar insisteix que vol trobar una resolució jurídica al procés, però que aquesta ha de tenir encaix constitucional, per això no es volen encasellar en termes com "amnistia". Així ho ha explicat Ernest Urtasun, portaveu de la formació, en una entrevista a Catalunya Ràdio: "S'ha de trobar una forma que tingui encaix constitucional que permeti resoldre, no em quedaria presoner de la paraula amnistia". Urtasun ha reconegut que trobar aquesta sortida serà complex i ha exposat que Sumar ha articulat un grup de més de 20 experts per estudiar possibles solucions. 

Tanmateix, Urtasun ha estat molt clar que, en cas de qualsevol mena d'amnistia (o similars) no inclouria Laura Borràs, com va apuntar Míriam Nogueras. Pel portaveu de Sumar el cas de Borràs és diferent: "Tothom va entendre que el seu cas és vinculat a la mala praxi, no amb el 9N ni amb l'1-O, per tant, són coses diferents". 

Contacte amb Junts per Catalunya

Urtasun ha destacat que Sumar manté contacte amb Junts, un contacte que ha considerat clau per a l'acord de la constitució de la Mesa del Congrés. En especial, ha valorat el paper de Jaume Asens. "Ens ha ajudat a avançar amb temes", ha assegurat el polític, qui ha volgut agrair la feina d'Asens. Valora la seva participació en el que considera que és el camí per a una solució jurídica de la situació de molts polítics i ciutadans represaliats després de l'1-O. 

Preguntat pel fet que avui Carles Puigdemont participa en la Universitat d'Estiu a Prada de Conflent i ho fa sense immunitat com a europarlamentari, el portaveu de Sumar confia que pugui fer l'acte "amb tranquil·litat", concretament, ha apuntat: "Espero que es permeti fer l'acte de Prada de Conflent de Puigdemont i que es puguin trobar solucions jurídiques per resoldre la seva situació". 

A més d'una solució jurídica per la judicialització del procés, Urtasun també ha destacat que Sumar vol una solució política, quina? Retornar a l'Estatut. "Hi ha una situació d'anomalia, l'Estatut votat per la ciutadania va ser retallat per les institucions que s'ha de resoldre". També ha celebrat que el català pugui arribar a ser reconegut com una llengua oficial en el marc europeu. Especialment, ha destacat que ben aviat es podrà utilitzar a l'Eurocambra, però admet que l'oficialitat serà un procés "més llarg". Ha considerat que el precedent que es parli al Congrés és un bon primer pas: "Que el Congrés espanyol en permeti l'ús llençarà un missatge important, i això ajudarà a desbloquejar-ho a la mesa del Parlament europeu, i també al conjunt de les institucions europees".