Fre a la reforma fiscal pactada entre Junts i el PSOE, malgrat que els socialistes han aconseguit dur Sumar al seu terreny. L’acord que van assolir fa quinze dies el PSOE i els juntaires mantenia l’impost a la banca, però eliminava l’impost a les energètiques davant l’oposició de Junts a convertir-lo en permanent. Així mateix, les dues formacions van pactar un seguit de modificacions impositives que es traduïen en esmenes registrades pel PSOE al Projecte de llei per la qual s’estableix un impost complementari per garantir un nivell mínim global d’imposició per als grups multinacionals i els grups nacionals de gran magnitud. Ara bé, el seu recorregut no està sent fàcil: des del primer moment ERC, Bildu i Podemos van deixar clar que no avalarien els canvis promoguts per Junts i el camí tempestuós s’ha confirmat. El nou capítol ha sigut la suspensió de la Comissió d’Hisenda que havia de votar les esmenes. “S’ha desconvocat per continuar parlant”, indiquen a ElNacional.cat fonts del Ministeri d’Hisenda, que també reconeixen que és difícil que Junts es mogui de la seva negativa. En paral·lel, Sumar ha difós un nou acord fiscal amb el PSOE que inclou, entre altres mesures, un nivell de tributació mínim del 15% sobre beneficis per a multinacionals i grans empreses, el manteniment de l’impost a la banca, un nou impost per als béns de luxe com jets i iots privats o cotxes de luxe i un IVA del 21% per als apartaments turístics. Això sí, Sumar renuncia a l’impost a les energètiques, malgrat que figurava a l’acord de coalició que van signar Pedro Sánchez i Yolanda Díaz el passat mes d’octubre. A partir d'aquí, les mesures acordades entre PSOE i Sumar necessitaran el suport indefugible de tots els partits que van permetre la investidura de Sánchez.
Per què s'ha desconvocat la Comissió d'Hisenda? “Necessitem més temps per buscar acords i transaccionals. S’està negociant i per avui no arribàvem”, relaten des de les files socialistes al Congrés a preguntes d’aquest mitjà. En la mateixa línia, la diputada d’ERC Pilar Vallugera apel·la a mantenir les negociacions fins a trobar un “punt d’equilibri”. Els republicans havien anunciat al PSOE que votarien en contra del dictamen de la llei. Així doncs, tots els actors guanyen temps per trobar el desllorigador. La pròxima data és el dijous que ve, 14 de novembre: s’ha tornat a convocar la Comissió d’Hisenda amb la voluntat que aleshores els partits ja hagin assolit un acord satisfactori.
Recapitulem. La setmana passada, la ponència, que és el primer filtre que ha de passar una llei en tramitació a la cambra baixa, no va entrar en la discussió de les esmenes i es va limitar a introduir quatre retocs tècnics. “Puntada de peu endavant”, reconeixien fonts presents a la reunió. El següent obstacle que havien de superar les esmenes era la Comissió d’Hisenda, que estava convocada per aquest dilluns a la tarda: s’havien de debatre i votar les esmenes i era la primera vegada que s’hauria plasmat l’oposició generalitzada del bloc d’investidura al pacte entre el PSOE i Junts. Ara bé, per evitar una previsible derrota parlamentària, la comissió s’ha desconvocat menys d’una hora abans que comencés.
Els avisos d’ERC, Bildu i Podemos
La negativa de republicans, abertzales i morats no és nova. Totes tres formacions van ser clares un cop es va conèixer el contingut de les esmenes pactades entre el PSOE i Junts. De fet, els tres partits (igual que Sumar, que ara se’n desdiu) van registrar esmenes pel seu compte apostant per la continuïtat de l’impost a les energètiques. “La permanència d’aquests impostos se sotmetrà a debat i votació a la Comissió d’Hisenda, per la qual cosa tots els grups parlamentaris hauran d’expressar i fixar-ne la posició”, avisaven ERC i Billdu. “Els vots de Bildu mai estaran al servei dels qui pretenen acabar amb una mesura de sentit comú”, avisaven des de les files abertzales. I ERC, en paraules de Pilar Vallugera, avisa que no avalaran la llei si hi ha el “risc” que s'incorporin esmenes que “afavoreixen la banca i les energètiques”. L’avís de Podemos anava en la mateixa direcció: “Els quatre diputats no donaran suport a la proposició de llei si s’elimina la taxa a les energètiques. S’ha de convertir en permanent i la seva retirada suposaria una reforma fiscal encoberta i regressiva”.
L'acord entre el PSOE i Junts també incloïa, entre altres mesures, beneficis fiscals a les pimes i microempreses, una rebaixa de l'impost de societats en funció de determinats supòsits i bonificacions per a la reinversió empresarial. El càlcul de Junts és que l’acord beneficiaria el 45% de les empreses de Catalunya, que s’estalviaran 2.500 milions d’euros. Així mateix, establia el manteniment de prestacions per incapacitat permanent i una bonificació del 100% de les cotitzacions per als clubs esportius sense ànim de lucre.
📝 Les pimes catalanes s’estalviaran 2.500 milions gràcies als beneficis fiscals pactats per Junts i PSOE
El paquet fiscal pactat pel PSOE i Sumar: iots i cotxes de luxe, apartaments turístics, assegurances privades, cooperatives i tabac
I què han acordat, exactament, el PSOE i Sumar? Les dues formacions han pactat un nou paquet fiscal per, segons diuen, “millorar la suficiència de recursos” i “continuar ampliant drets, polítiques socials i finançar la transició ecològica i digital”. “Els canvis fiscals persegueixen que contribueixin més els qui més en tenen, fent que les grans multinacionals i especialment els bancs, que tants beneficis obtenen de la societat, contribueixin més al sosteniment de l’estat del benestar”, esgrimeixen. En concret, han pactat establir un nivell de tributació mínim del 15% sobre beneficis per a multinacionals i grans empreses, mantenir l’impost a la banca, elevar en dos punts la tributació a l’IRPF de les rendes de capital per sobre dels 300.000 euros, establir un nou impost sobre a béns de luxe com jets i iots privats o cotxes de luxe, introduir un IVA del 21% per als apartaments turístics i eliminar l’exempció a les primes d’assegurances privades sanitàries que tenen un “clar biaix regressiu” i “beneficien fonamentalment les persones i famílies de renda alta”.
Així mateix, el pacte inclou suprimir el règim fiscal especial de les Societats Anònimes Cotitzades d’Inversió al Mercat Immobiliaris (que tributen a l’1% a l’impost de societats, cosa que “no ha servit per millorar l’oferta d’habitatges”), desplegar l’Estatut de l’Artista per “acomplir la fiscalitat especial que requereix el món de la cultura”, millorar la fiscalitat de les cooperatives per “facilitar el seu creixement i ampliació” i “desincentivar el consum de tabac i vapejadors en nom de la salut pública” a través d’un augment de la seva fiscalitat. Finalment, advoquen per “resoldre els problemes generats” per la “fallida” reforma fiscal de Cristóbal Montoro i “avançar la recaptació de grans empreses i grups d’empreses limitant-ne les possibilitats de deducció de pèrdues i dividends repatriats o les possibilitats de consolidació dels grups d’empresa a l’impost de societats”.
El calendari a partir d’ara
La previsió inicial del PSOE era aprovar definitivament la llei, amb la incorporació de les esmenes, al ple del Congrés del pròxim dijous. D’aquesta manera, la norma s’hauria enviat al Senat, que tindrà vint dies per tramitar-la. Ara bé, el revés d’avui altera les previsions. De moment, el nou objectiu és aprovar el dictamen de la llei el dijous a la tarda, un cop s’hagi acabat el ple. Això permetria que, si hi ha acord i té vots suficients, la llei pogués rebre llum verda a la Carrera de San Jerónimo la setmana que ve per enviar-se a la cambra alta. L’objectiu de la Moncloa és que arribi al Butlletí Oficial de l’Estat abans de final d’any, donat que forma part de la reforma fiscal compromesa amb la Unió Europea i que està inclosa en el Pla de Recuperació. Per anar bé, la llei hauria d’arribar al Senat a finals de novembre, per tal que el Congrés pogués aixecar el presumible vet (o les esmenes) del PP en el darrer ple del 2024, previst pel 19 de desembre. Si no arribés a temps, podria convocar un ple extraordinari la setmana de Nadal o la de Cap d’Any.