El suplicatori contra els eurodiputats de Junts, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, es posarà en marxa aquest dilluns al Parlament Europeu després de mesos de retard provocat per la crisi del coronavirus. Els tres polítics independentistes basaran els seus arguments en contra de l'aixecament de la immunitat que reclama el Suprem en la denúncia que es tracta d’un cas de persecució política; que hi ha hagut irregularitats en el procediment que podrien provocar la impugnació del suplicatori davant del TJUE; i que les acusacions no estan justificades.

Però, a banda dels arguments legals que s'esgrimiran davant la Comissió d'Afers Jurídics (JURI), també la forma com s'està duent a terme el procediment ha suscitat dubtes que els tres diputats de Junts-Lliures per Europa tenen intenció de posar damunt la taula.

Comín i Puigdemont van prendre possessió dels seus escons d'Estrasburg el passat mes de gener / Roberto Lázaro

Es multiplica la presència espanyola 

Els eurodiputats assenyalen entre aquestes qüestions el sobtat interès que la Comissió d'Afers Jurídics ha despertat entre els eurodiputats espanyols. Quan va començar la legislatura, dels 25 eurodiputats que integren aquesta comissió, dos eren espanyols, el popular Esteban González Pons i el socialista Ibán García del Blanco, la qual cosa representava un 8% de presència espanyola, que gairebé es corresponia al pes de l'estat espanyol en el conjunt de la Cambra. En aquell moment, la comissió en què tenien més pes els representants espanyols era la de drets de la dona, amb 5 dels 35 membres (un 14,2%), i la que menys, la de pressupostos, amb un sol representant de 41 (2,4%).

Setze mesos més tard —durant els quals s'ha confirmat l'aterratge de Puigdemont i Comín a l'Eurocambra el mes de gener, i posteriorment l'arribada de Ponsatí així com l'activació del suplicatori del Suprem—, la presència dels eurodiputats espanyols a la comissió d'afers jurídics s'ha més que doblat.

Actualment, 5 dels 25 membres de la comissió, és a dir, un 20%, són espanyols —un de Cs, que té a més la presidència, i dos de PP i PSOE—, la qual cosa l'ha convertit, en la comissió amb més presència espanyola i desborda amb escreix el 8% que correspondria a Espanya. A més, 3 dels diputats suplents són també espanyols de Vox, Ciutadans i PSOE. Aquest canvi s'ha vist afavorit per la marxa dels eurodiputats britànics arran del Brexit, la qual cosa ha permès a l'eurodiputat taronja Adrián Vázquez de Cs accedir a la presidència en substitució de la britànica Lucy Nethsingha. 

Aquesta desproporció estaria "viciant" l'actuació en aquest procediment, a parer de Junts, que recorden que aquesta comissió es caracteritza per actuar com un "òrgan imparcial, que no resol amb criteris d'ideologia o nacional dels afectats".

Ponent del grup de Vox

No només això. Junts adverteix que la figura del ponent, que es distribueix per torns, ha recaigut en el Grup Conservador i Reformista Europeu, en què està enquadrat Vox, un partit personat com a acusació a la causa contra els eurodiputats. A parer dels independentistes, atès que les normes de la comissió fixen que el relator no pot ser ni del mateix Estat ni del mateix grup que els eurodiputats examinats, tampoc s'hauria d'admetre que formés part del mateix grup que s'ha personat a la causa per la qual es demana l'aixecament de la immunitat. Aquesta circumstància consideren que pot qüestionar la seva neutralitat.

Junts també qüestiona el fet que els tres casos quedin en mans d'un sol ponent, ja que consideren que cadascú n'hauria de tenir un responsable. Recorden que, l'article 6 dels Principis en matèria d'expedients d'immunitat amb què es regeix la JURI estableix que "la comissió designarà un ponent per a cada expedient d'immunitat".

Ponent polèmic

L'eurodiputat del Grup Conservador i Reformista en qui ha recaigut la responsabilitat de ponent és Angel Dzhambazki, ultraconservador i ultranacionalista, que ha provocat protestes al Parlament Europeu per les seves intervencions contra els gitanos, contra el matrimoni del mateix sexe o contra el col·lectiu LGTBI.

El novembre passat es va posicionar en el plenari de l'Eurocambra en contra de la convenció d'Estambul de prevenció i lluita contra la violència contra les dones. Va atribuir la convenció a "propaganda de gènere que destrueix comunitats i les famílies tradicionals als països d'Europa Oriental".

Fumus persecutionis

El reglament de funcionament de la Comissió d'Afers Polítics fixa límits al suplicatori i deixa clar que la comissió no podrà suspendre la immunitat d'un diputat si la intenció subjacent en el procediment judicial és "perjudicar l'activitat política del diputat i, en conseqüència, la independència de la institució (fumus persecutionis)".

Aquest serà un dels fonaments en què s'empararan Puigdemont, Comín i Ponsatí. Argumentaran que "és evident que si fossin extradits no tindrien un judici just"; que el Suprem no és el tribunal competent per jutjar-los, amb la qual cosa es vulnera el seu dret al jutge natural i a la doble instància; que el Suprem ha mostrat un biaix ideològic decidint de manera "arbitrària" quins polítics independentistes eren processats; que els consellers que van abandonar la política van ser posats en llibertat el març del 2018 mentre la resta van seguir empresonats, i que aquest biaix s'ha fet evident també amb les condemnes i el rebuig als beneficis penitenciaris dels condemnats.

També denunciaran que la fiscalia ha defensat la "reeducació política" dels presos i que aquest ha estat el motiu per rebutjar els permisos penitenciaris; que Voc ha estat instigador del procés penal i que sistemàticament han demanat les penes de presó més altes; argumentaran falta de neutralitat de la Junta Electoral Central i que el Tribunal Constitucional ha tingut un paper clau en la judicialització i endarrereix sistemàticament els recursos per aturar les apel·lacions i garantir que el cas no arribés al TEDH abans d'acabar el judici.

Defectes de procediment

Així mateix, els eurodiputats esgrimiran defectes de procediment, entre els quals, que el Tribunal Suprem no és competent; i que no reconeix la immunitat europea, com demostra el fet que es mantinguin l'ordre de presó contra ells a territori espanyol tot i que disposen de llibertat de moviments a la resta de països. De fet, advertiran que en cas que s'acabi executant l'ordre europea d'arrest se'ls sotmetrà a presó preventiva.

Els eurodiputats insistiran que les acusacions no estan ben fonamentades, que el delicte de sedició és una anomalia a Europa, que no existeix a molts estats membres; exposaran les resolucions dels tribunals europeus que ja s'hi va pronunciar en contra, i les resolucions de Nacions Unides i Amnistia Internacional. Així mateix, destacaran la voluntat expressada pel govern espanyol de reformar el Codi Penal per modificar el delicte de sedició.

Procediment a porta tancada

El procediment començarà dilluns amb la presentació del cas per part del ponent. Els expedients d'immunitats es tramiten de manera confidencial i a porta tancada. Només hi poden ser presents, segons el reglament, els membres de la comissió i els suplents. En aquesta ocasió es farà per via telemàtica, la qual cosa ha provocat també les protestes de Junts. Tot el procediment requerirà quatre fases i la durada prevista és de quatre mesos com a mínim i, per tant, no es preveu que acabi abans del mes de febrer. 

Els diputats afectats tindran dret a ser escoltats en una audiència, a començaments de desembre. Disposaran d'una intervenció d'un màxim de quinze minuts, després dels quals hauran de respondre les preguntes dels diputats. Poden comparèixer acompanyats del seu advocat, que no pot intervenir, però sí assessorar-lo. Només es preveu una audiència, però en casos "excepcionalment complexos" el ponent pot proposar a la comissió fer-ne una segona.

Posteriorment, el ponent haurà de redactar un esborrany de les seves conclusions i aquestes s'hauran de debatre a la comissió. El darrer pas serà la votació final amb la decisió d'aixecar o no la immunitat.

Recurs al TJUE

Abans de començar el procediment, Junts ha deixat clar que si la Comissió d'Afers Legals no atèn els seus arguments recorrerà al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. 

En cas que finalment, s'accepti el suplicatori i s'aixequi la immunitat dels tres eurodiputats, això no afectarà la seva feina al Parlament, però sí permetrà al jutge Pablo Llarena tornar a emetre les euroordres. I el procés es tornaria a posar en marxa. De nou, serien els jutges corresponents, com ja va passar a Schleswing-Holstein, Brussel·les o Escòcia els qui haurien de pronunciar-se sobre l'extradició.

A la imatge principal, Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, al Parlament Europeu / ACN