El Tribunal Suprem ha absolt els líders d'Ausbanc i Manos Limpias, Luis Pineda i Miguel Bernad, que havien estat condemnats a 8 i 4 anys de presó respectivament per l'Audiència Nacional per extorsionar entitats bancàries a canvi d'evitar-los accions judicials o campanyes de descrèdit. La Sala Penal anul·la així la condemna imposada per l'Audiència Nacional en una causa en la qual no va quedar provat que exercissin aquesta pressió per retirar l'acusació contra la infanta Cristina a Nóos, un assumpte del qual no s'ha pronunciat el Suprem.
En concret, l'Audiència no va apreciar "un clima de pressió del qual es valguessin els acusats Luis Pineda i Miguel Bernad" per imposar la seva presumpta oferta de retirar l'acusació de Manos Limpias a la infanta a canvi de dos o tres milions d'euros, per la qual cosa els va absoldre d'aquest episodi a ells i a l'advocada que va exercir l'acusació a Nóos, Virginia López Negrete. El Suprem considera provat que Pineda va exercir contra diverses entitats financeres accions civils i penals a través d'Ausbanc i de Manos Limpias, en aquest cas d'acord amb Bernad.
Ja amb la sentència favorable o en el curs del procediment, negociava amb els bancs diversos acords publicitaris o de prestació d'un altre tipus de serveis per part d'Ausbanc a canvi d'arribar a un acord en els procediments civils o penals. Els esmentats acords comportaven el compromís per part de Pineda de no iniciar procediments nous contra elles i de projectar de les mateixes una imatge amable a les publicacions d'Ausbanc, just el contrari del que feia amb aquelles que rebutjaven els acords.
Les pressions "no arriben al concepte d'intimidació"
No obstant això, el Suprem entén que les pressions de Pineda, per més que puguin resultar censurables en el plànol ètic, no són suficients per arribar al concepte d'intimidació que, en paritat amb el de violència, tipifiquen el delicte d'extorsió. I això a causa que les accions que Pineda desplegava eren, en principi, conductes lícites, en tractar-se d'accions judicials amb cert fonament, en molts casos emmarcades en la llibertat d'informació.
Principalment tenint en compte, afegeix el tribunal, que "diverses de les mercantils suposadament extorsionades formen part de l'Ibex 35 i totes elles constituïen entitats financeres de significada magnitud econòmica" amb "especialitzats serveis jurídics i prou cobertura econòmica per encarar amb plenes garanties accions, civils o penals, davant la publicació d'informacions que poguessin resultar-los indegudament perjudicials". Com també disposaven de "la robusta possibilitat de reaccionar jurídicament davant qualsevol informació falsa que poguessin afectar-les". Pel que fa al delicte d'estafa, el Suprem no veu possible identificar en què va consistir l'engany que s'atribueix a Pineda ni qui pogués haver estat el destinatari d'aquest.