El Tribunal Suprem ha aclarit els requisits per donar la nacionalitat espanyola als sefardites, descendents dels jueus expulsats de la península el 1492. Si bé el 2015 es va aprovar una llei que va establir que els peticionaris havien d'acreditar la seva condició i tenir una vinculació especial amb l'estat espanyol, ara l'alt tribunal ha establert doctrina sobre els criteris que permeten que els sefardites sol·licitin i obtinguin la nacionalitat —sense renunciar a la seva original.
En dues sentències, el Suprem ha fixat els criteris i ha aclarit les vies per acreditar la condició de sefardita originari d'Espanya, tal com contempla la llei del 2015. Aquesta llei va establir que el procediment per obtenir la nacionalitat és electrònic, que la sol·licitud s'ha de formular en castellà i que ha d'anar adreçada a la Direcció General dels Registres i el Notariat. Pel que fa a la condició de sefardita originari, es pot acreditar amb un certificat expedit pel president de la comissió permanent de la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya, el càrrec anàleg de la comunitat jueva de residència o de l'autoritat rabínica competent. Com a prova, s'accepta un informe motivat, emès per una entitat de competència suficient, que acrediti la pertinença dels cognoms del sol·licitant al llinatge sefardita d'origen espanyol.
La doctrina del Suprem sobre els sefardites
Ara bé, el tribunal ha recordat que la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública "no està vinculada per la valoració del notari a l'acta de notorietat que contempla la llei sobre si es compleixen o no els requisits legals exigits per la concessió", alhora que ha assenyalat que els mitjans de prova que permeten valorar si queda acreditada o no la condició de sefardita del sol·licitant han de complir determinats requisits per poder ser presos en consideració com a elements de judici. "És a dir, es requereix que els mitjans probatoris observin de manera rigorosa els requisits legalment establerts", ha puntualitzat. És d'aquesta manera que indica que quan el certificat expedit pel president de la comunitat jueva o autoritat rabínica no reuneix els requisits, "no se li pot donar valor probatori".
Sobre l'informe motivat, el Suprem ha aclarit que la referència legal al fet que sigui emès per una "entitat" fa concloure que els informes de cognoms requereixen el suport d'una "col·lectivitat considerada com a unitat, i, en especial, qualsevol corporació, companyia, institució, etc., presa com a persona jurídica" de competència suficient. També ha precisat que el que indica la llei "no vol dir que qualsevol informe que tingui tal objecte ha de ser necessàriament acceptat per la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública i pel tribunal que conegui de la impugnació". En qualsevol cas, ha afegit que això no impedeix que altres informes (com els genealògics o emesos per experts) puguin ser presos en consideració com un element més.
Requisits per obtenir la nacionalitat
El tribunal ha recordat que és necessari que el sol·licitant acrediti l'especial vinculació amb l'estat espanyol i ha assenyalat que "per impugnar en cassació la valoració en conjunt realitzada pel tribunal d'apel·lació dels mitjans probatoris aportats pel sol·licitant que compleixin els requisits legals, és precís denunciar un error notori en la valoració de la prova". Finalment, ha apuntat que "no és contrari a l'article 14 de la Constitució que la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, si ha detectat que estava concedit la nacionalitat espanyola amb base en una acceptació acrítica de les actes de notorietat expedides per notaris, sense complir-se els requisits exigits per la Llei 12/2015, hagi rectificat la pràctica anterior i hagi començat a valorar amb rigor el compliment dels requisits legals". "No hi ha dret a la igualtat en la il·legalitat", ha conclòs.
En resum, que el Suprem ha aclarit que el text de la llei no significa que qualsevol informe hagi de ser acceptat, així com que els mitjans probatoris per demostrar la vinculació amb l'estat espanyol poden ser el coneixement bàsic de la llengua (un nivell A2 o superior) i de la realitat tant social com cultural de l'Estat. Segons les dades del Ministeri de Justícia, fins al 2023 s'havien registrat més de 241.887 peticions i se n'havien resolt 78.889 —gairebé 72.000 en sentit afirmatiu.