La sentència del Tribunal Suprem ha posat en marxa un calendari precís que, si no hi ha cap novetat de darrera hora, abocarà Catalunya a unes eleccions que se celebraran el 31 de gener o el 7 de febrer, segons les converses que mantenen JxCat i ERC. Aquesta és una de les conseqüències de la decisió del tribunal de ratificar la condemna d'inhabilitació del president, Quim Torra, per haver desobeït la Junta Electoral Central quan li va ordenar despenjar la pancarta de suport als presos del balcó de la Generalitat.
El calendari és un dels punts que s'han mantingut oberts fins al darrer moment en les converses entre els dos socis de Govern per articular la resposta a la inhabilitació de Torra. Tant la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, com la de JxCat, Elsa Artadi, s'han referit aquest migdia als serrells per tancar l'acord. Artadi ha apuntat que rere aquests serrells hi hauria la capacitat del president del Parlament, Roger Torrent, per actuar sobre el calendari.
Discrepàncies jurídiques
Tot i que la normativa estableix de manera clara els terminis de la dissolució del Parlament en cas que no hi hagi un candidat per substituir Torra, un informe del gabinet jurídic de la Generalitat indica que el president del Parlament podria tenir un marge per condicionar la data de les eleccions. No obstant això, un informe dels lletrats de la cambra ho nega.
Segons l'informe del Govern, tot i que el president del Parlament disposa d'un primer termini de deu dies per consultar els grups parlamentaris i proposar un candidat, el ple d'investidura es pot convocar en aquells deu dies però celebrar-se més tard. La importància d'aquest primer ple o l'acte equivalent a una primera votació, és que serà el mecanisme que activa un rellotge de dos mesos, després del qual si no hi ha nou president de la Generalitat, es dissol el Parlament i es convoquen comicis.
Mai s'han superat els 10 dies
L'informe dels lletrats del Parlament deixa clar que els precedents de les dotze legislatures precedents, des del restabliment de la Generalitat, indiquen que això no s'ha fet mai, que aquest termini s'ha exhaurit sense superar-lo en tres ocasions i la resta de cops ni tan sols s'ha consumit. Mai s'ha anat més enllà, com planteja el gabinet jurídic.
“L’establiment d’un termini tan peremptori de deu dies per proposar candidat pretén propiciar la consecució d’un govern en un termini breu, i evitar el perllongament d’una situació d’interinitat, amb un govern en funcions, ja que si aquesta situació tingués una durada excessiva, podria desembocar en una anomalia greu del sistema institucional”, adverteix l'informe del Parlament al qual ha tingut accés ElNacional.cat.
Sessió de control
Aquest informe aborda altres de les qüestions que negocien JxCat i ERC. Subratlla que el vicepresident, Pere Aragonès, substituirà de manera interina el president, però destaca que “el substitut ha d’exercir la presidència sense ocupar el càrrec de president, perquè no està cridat a completar el mandat del seu predecessor”.
El vicepresident, Pere Aragonès, al Parlament / Sergi Alcàzar
Amb tot, i tenint en compte que aquesta situació d’interinitat es pot allargar uns mesos (els dos mesos que s’activen un cop superats els 10 primers dies sense aconseguir nomenar nou president, més el termini per a la celebració de les eleccions i després d’aquestes la constitució del nou Govern), l’informe dels lletrats adverteix que el vicepresident s’ha de sotmetre al control parlamentari ordinari per les actuacions “directament vinculades a la seva intervenció en l’acció del Govern en funcions”.
“Això pot comportar la resposta a preguntes orals en el ple. Ara bé, sembla plausible que resti fora del format de l’hora de preguntes en cada ple al president, que consuetudinàriament ha esdevingut un espai materialment obert i de debat polític general, més propi d’una situació de govern en plenitud de funcions”, s'argumenta en el text. Amb tot, admet que la Mesa i la Junta de Portaveus poden establir un criteri interpretatiu al respecte.
No a un candidat sense possibilitats
L’informe dels lletrats es refereix també a la possibilitat que, després dels primers deu dies de consultes als grups, es presenti un candidat que no compti amb els suports per ser elegit. Seria el cas, per exemple, que es pogués presentar una proposta d'un candidat de Ciutadans, que és la força que va guanyar les eleccions del 21-D.
El president del grup de Cs, Carlos Carrizosa, al Parlament / Sergi Alcàzar
Els serveis jurídics del Parlament consideren que si no hi ha un candidat amb possibilitats de ser escollit, “no sembla lògic de proposar-ne un altre que es postuli sense possibilitats” i amb l’únic objectiu d’activar el rellotge de dos mesos per a la dissolució del Parlament.
“Si s’admetés aquesta possibilitat, això afectaria la posició institucional i neutral del president, que permetria una proposta de candidat únicament per beneficiar-lo o donar-li protagonisme”, adverteix.