Cop de porta final a la investigació per terrorisme contra Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg pel Tsunami Democràtic. El Tribunal Suprem va arxivar la causa a principis de juliol, després que el jutge Manuel García-Castellón tanqués la causa de l’Audiència Nacional contra una desena d’independentistes. El desencadenant va ser que l’Audiència Nacional va anul·lar la investigació de García-Castellón des del 29 de juliol del 2021 perquè va constatar que s’havia prorrogat fora de termini. I ara l’alt tribunal rebutja els recursos d’apel·lació que van presentar Societat Civil Catalana, l’Asociación Dignidad y Justicia i Vox (que exerceixen d’acusacions populars en el cas) contra la decisió de la instructora del Suprem, Susana Polo, de confirmar el sobreseïment provisional i l'arxivament de la causa. El cas sobre Puigdemont i Wagensberg pel Tsunami, que estava en mans del Suprem per la seva condició d’aforats, es va obrir el 6 de novembre del 2023.
“No s’ha dut a efecte cap investigació que sigui determinant de la participació dels investigats”, assenyala la interlocutòria, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, signada per Andrés Martínez, Ana María Ferrer i Ángel Luis Hurtado, els quals defensen la “claredat del fonament del motiu de sobreseïment”. Com que la investigació es va prorrogar fora de termini, el Suprem va al·legar en el seu moment que, abans de la data vençuda, “no es va dur a efecte cap investigació de la causa determinant de la participació dels investigats en els fets”, raó que va justificar “l’arxivament de les actuacions”.
El Suprem relata que els recurrents exposaven que, amb “independència” que hagués finalitzat la fase instructora, hi havia “indicis de fets” que permetien la imputació als aforats i s’escudaven en la interlocutòria de la Sala Penal del Suprem del febrer del 2024 que obria una investigació contra Puigdemont i Wagesnberg. “Obliden els recurrents que la interlocutòria declara la competència per al coneixement d’un objecte processal per a uns aforats concrets, però aquesta atribució competencial no suposa l’inici de la investigació, sinó l’atribució competencial d’una causa la investigació de la qual ja s’havia incoat”, subratlla el Suprem per rebutjar la petició de Vox, Societat Civil Catalana i l’Asociación Dignidad y Justicia. La investigació “va concloure” el 29 de juliol del 2021, ja que la seva pròrroga va ser declarada “il·legal” per l’Audiència Nacional, així que no es poden fer servir indicis posteriors.
Una investigació que “no era pertinent, ni procedent”
En un altre apartat, les acusacions populars esgrimien que les declaracions dels investigats no són diligències d’investigació i, per tant, podien ser practicades. El Suprem respon que, malgrat que és cert que, “sota determinades situacions”, la declaració de l’investigat pot ser considerada “diligència per materialitzar el dret de defensa”, en aquest cas la diligència tenia per objecte una investigació que “no era pertinent, ni procedent”, ja que el termini havia acabat el 29 de juliol del 2021.
Susana Polo, al setembre: “Els recursos no poden prosperar”
Aquest pronunciament és la segona ratificació de l’arxivament de la causa. Al setembre, la jutgessa d’instrucció Susana Polo ja va confirmar la seva pròpia decisió d’arxivar la causa, adduint que els recursos de reforma que havien presentat les acusacions populars no podien prosperar. La magistrada va esgrimir que en data anterior al 29 de juliol del 2021 “no es va dur a efecte cap investigació de la causa determinant de la participació” de Puigdemont i Wagensberg en els “fets que se’ls imputa”. A més, Polo va assenyalar que els recurrents no havien fet una “anàlisi concreta” de les diligències d’instrucció que consideraven suficients per “mantenir una imputació”. L’argumentació de la magistrada era clara: “L’excés i superació del termini sense pròrroga acordada dins d’aquest determina la invalidesa de les diligències dutes a terme, i tot el que se'n deriva”. “No hi ha esmena possible a una diligència no vàlida en origen”, concloïa.
Quins eren els arguments de les acusacions populars?
Vox sostenia que la decisió de sobreseïment era “prematura i sense la deguda motivació” i defensava que les diligències que es van practicar posteriorment al 29 de juliol del 2021 eren “diligències complementàries”. “Les úniques diligències pendents de practicar són la declaració dels investigats, que és una diligència admissible i vàlida una vegada expirat el termini d’instrucció”, assegurava. Per la seva part, Societat Civil Catalana apuntava que hi ha una “excepció significativa a la regla d’invalidesa de les diligències d’instrucció”, que és que la declaració de l’investigat “es faci fins i tot després de l’expiració del termini, considerant-la una garantia essencial de defensa”. En el seu escrit, sol·licitava la reobertura de la instrucció de la causa a fi d’acordar la declaració dels investigats i afirmava que els precedents jurisprudencials permetien considerar vàlides diligències d’investigació que s’hagin efectuat fora del termini “sempre que no s’hagi causat indefensió efectiva”. Finalment, l’Asociación Dignidad y Justicia estava convençuda que hi havia “indicis suficients de criminalitat” amb el que s’havia actuat fins al 29 de juliol del 2021 “contra tots els investigats”.