El Tribunal Suprem (TS) ha acordat no admetre a tràmit la denúncia presentada per un particular contra la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per les morts a les residències de la regió durant la pandèmia de coronavirus. La denúncia imputava a Ayuso suposats delictes d'homicidi imprudent, omissió del deure de socors, dret a tractament mèdic i prevaricació amb l'agreujant de premeditació. El responsabilitzava de "permetre la mort de 7.291 persones a les residències de la Comunitat de Madrid que estaven sota la seva gestió i responsabilitat durant la pandèmia".
Els protocols de la vergonya
El Suprem respon en una interlocutòria que la denúncia no pot prosperar perquè està plantejada en termes genèrics i indeterminats i no precisa la mort "de concretes persones amb concretes mesures o decisions adoptades" per Ayuso. "No disposem, ni la denúncia les proporciona, de dades precises per concloure en quina mesura els criteris de derivació hospitalària que en la denúncia es denominen 'protocols de la vergonya' van ser encertats i rigorosos mèdicament en funció de la situació epidemiològica i hospitalària de cada moment", indiquen els magistrats. La Sala Penal afegeix que la denúncia tampoc no recull "quin va ser el veritable grau de compliment d'aquests protocols o quins pacients concrets van poder morir per la seva aplicació".
Respecte a l'autoria, l'alt tribunal explica que una eventual atribució de responsabilitat penal a la persona aforada —en al·lusió a Ayuso com a dirigent— "exigiria apreciar amb nitidesa l'existència d'una relació de causalitat concreta i precisa entre les morts i malalties produïdes i les mesures adoptades o les no adoptades, però que havien ser-ho". És a dir, explica, que "la necessària relació de causalitat no pot plantejar-se en els termes genèrics o difusos en què apareixen a la denúncia".
Rebutjar la denúncia no és sinònim d'avalar la gestió
No obstant això, el Suprem apunta que l'arxivament de la denúncia i el rebuig d'obrir una causa penal "és compatible amb el qüestionament crític de les decisions que en àmbit sanitari es van poder prendre pels responsables de la Comunitat Madrid, com també per la resta de Comunitats Autònomes o del govern espanyol durant la gestió de la pandèmia covid-19, particularment en relació amb les residències de persones grans". Ressalta, en aquest sentit, que l'arxivament del procediment "ni és un aval a les polítiques sanitàries que es van aplicar en relació amb les residències de persones grans, ni el contrari".
I posa èmfasi en el fet que s'han presentat nombroses denúncies davant de la Fiscalia i davant dels Jutjats d'Instrucció de la Comunitat de Madrid pels mateixos fets, però allà sí en relació amb residències determinades i persones concretes, i que en la mateixa denúncia es fa al·lusió a això. "És en aquests procediments en els quals pot aclarir l'ocorregut, determinant quines morts van poder estar associades a decisions polítiques, administratives o de gestió i com, per qui i de quina manera es prenien les decisions de no derivació hospitalària", precisen els magistrats.