El Tribunal Suprem tanca la porta a investigar per prevaricació el president del Consell General del Poder Judicial i els vocals del CGPJ que van votar a favor d’una declaració contra l’amnistia abans que es conegués el text de la norma. Així ho ha decidit la Sala Penal, que ha acordat la inadmissió a tràmit i l’arxivament de la querella que va presentar Sumar el novembre. L’Alt Tribunal no aprecia delicte ni en la convocatòria del ple extraordinari ni en l’aprovació del pronunciament. La querella apuntava directament als deu vocals conservadors, els nou vocals que van votar a favor i al president, Vicente Guilarte, que va votar en blanc al·legant que posicionar-se era prematur. Els altres cinc vocals van votar en contra. Sumar denunciava la “inacceptable intromissió” del CGPJ en la funció legislativa del Congrés a través d’una resolució “il·legal”, “arbitrària” i que excedia les seves competències. En aquell moment, els vocals progressistes van titllar el ple de “cop d’estat amb toga”.
En una interlocutòria, la Sala Penal argüeix que es tracta, únicament, de “l’opinió de nou vocals del CGPJ en relació amb un pacte per a la regulació d’una futura llei d’amnistia” i defensa que es tracta de “manifestacions emparades pel dret a la llibertat d’expressió, i dutes a terme a l’estricte exercici de la seva funció consultora”. Els magistrats, que acullen els arguments del Ministeri Fiscal, afirmen que “tenint en compte l’abundant jurisprudència sobre el delicte de prevaricació administrativa”, la convocatòria del ple extraordinari del CGPJ i el corresponent acord “no es poden incardinar” en el delicte de prevaricació, ja que “no compleixen els requisits que la jurisprudència exigeix per considerar l’existència d’aquest delicte”. “No estem davant d’un procediment administratiu, no és una resolució decisòria que afecti o perjudiqui els administrats i, per tant, això fa decaure qualsevol possibilitat de trobar-nos davant d’una conducta prevaricadora en un sentit tècnic jurídic penal”, esgrimeixen.
“S’adjudiquen atribucions del TC”
En el text de la querella, Sumar atribuïa als promotors d’aquesta declaració arrogar-se atribucions que corresponen exclusivament al Tribunal Constitucional en pronunciar-se sobre una proposició de llei quan el text no estava ni registrat. Encara més, recriminava que la intenció era enviar a la ciutadania un “missatge apocalíptic” que només podia contribuir a “més crispació social”. Des de Sumar, retreien que la declaració del CGPJ contenia “afirmacions d’extrema gravetat alienes a la seva naturalesa jurídica i que converteixen l’acord en una actuació de crítica política partidista, desbordant de manera deliberada la naturalesa de l’òrgan i de l’acte administratiu de l’acord”.
La querella es dirigia contra els seus vuit promotors, els vocals Carmen Llombart, José Antonio Ballestero, Gerardo Martínez-Tristán, Juan Manuel Fernández, Juan Martínez Moya, José María Macías, Nuria Díaz Abad i María Ángeles Carmona. I també contra Wenceslao Olea, que va votar a favor, i contra Vicente Guilarte, el president, que va optar per votar en blanc, com a cooperador necessari.