El CNI i la la justícia es contradiuen. El primer assegura que ha espiat amb Pegasus però que ho ha fet amb una autorització judicial, ara bé, el Tribunal Suprem és taxatiu i recalca que mai ha rebut una petició per part de la intel·ligència espanyola demanant permís per dur a terme espionatges massius a independentistes. El Español explica que així ho han assegurat diversos magistrats del TS que han tingut al seu càrrec el control previ de les sol·licituds del servei d'intel·ligència per intervenir comunicacions o entrar en domicilis. "El CNI mai ens ha sol·licitat autorització per interceptar les comunicacions", indiquen. "El CNI mai ha sol·licitat autorització per interceptar les comunicacions de més de tres o quatre persones en la mateixa petició. No hi ha hagut mai una sol·licitud massiva", assegura un dels anomenats jutges del CNI que fa molts anys que treballa en aquesta funció. És més, el magistrat contactat pel citat digital afegeix: "Si haguéssim rebut aquesta petició no l'hauríem autoritzat".

Què diu la normativa per als espionatges massius?

Espanya compta amb una normativa singular a l'hora d'espiar comunicacions i domicilis per part del CNI. Després de la condemna del general Alonso Manglano per les escoltes del CESID (l'antic CNI) el 1999 i la batalla de 1997 per desclassificar documents del servei secret sobre la guerra bruta contra ETA a través dels GAL, el govern del popular José María Aznar va promoure una modificació legal per establir un control judicial al CNI. La llei dicta que només el director o secretari general del centre d'intel·ligència tindrà la potestat de dirigir-se al magistrat de Suprem per aquelles peticions relatives a l'execució de mesures que afectin la inviolabilitat de domicilis o al secret de les comunicacions. Aquesta petició s'ha de fer per escrit i la intervenció sol·licitada no pot durar més de tres mesos. "Han de ser persones individualitzades i concretes, no serveix una identificació genèrica o un grup", explica un altre jutge del CNI a El Español . 

Les dures conseqüències de l'espionatge

ERC no garanteix el seu suport al decret d'Ucraïna que es votarà dijous al Congrés. Així ho ha advertit la portaveu republicana, Marta Vilalta, al govern espanyol. Esquerra ha subratllat que és una "possibilitat" no donar suport al decret llei de mesures econòmiques per pal·liar els efectes de la guerra. ERC vincula així el seu vot a les decisions que prengui l'Estat per investigar el CatalanGate. A més, Vilalta ha reclamat dimissions "el més aviat possible" de les persones "responsables" de l'espionatge. La portaveu també ha assegurat que "ningú dubta" que el govern espanyol hagi espiat l'independentisme, i considera "insuficients" les explicacions del ministre de la Presidència, Félix Bolaños.

Vilalta ha aprofitat per criticar el silenci del president espanyol, Pedro Sánchez, que encara no s'ha pronunciat públicament ni ha donat explicacions sobre el CatalanGate, cas conegut ara ja fa una setmana. La portaveu d'ERC ha subratllat que "ningú té dubtes" que la Moncloa estigués al darrere de l'espionatge, o que almenys en fos coneixedora. El partit centra el seu discurs en pressionar l'Estat perquè investigui amb "transparència" el cas i que, qui ho hagi de fer, n'assumeixi les "responsabilitats". En aquest sentit, ERC no garanteix el seu suport al decret que el Congrés votarà dijous sobre les mesures per pal·liar els efectes de la guerra d'Ucraïna. Ara mateix els republicans estarien lluny de donar-hi suport: "És una possibilitat, sí", ha dit Vilalta sobre l'opció de votar-hi en contra, si Sánchez no concreta dimissions"