El Tribunal Suprem (TS) argumenta amb pèls i senyals per què va anul·lar el cessament del coronel Diego Pérez de los Cobos com a cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Madrid. En una sentència enviada aquest dijous, la secció Quarta de la Sala del Contenciós-Administratiu conclou que l’ordre que va donar el Ministeri de l’Interior al coronel d’informar sobre les investigacions relacionades amb el 8M del 2020 va ser “confusa” i “contrària a la funció de la Policia Judicial”. A més, la qualifica d’”interferència governativa inadmissible".

La resolució analitza les raons legals que van portar Fernando Grande-Marlaska a expulsar el coronel després que es filtrés a la premsa que la Guàrdia Civil estava investigant el govern de Pedro Sánchez arran de la convocatòria d'actes multitudinaris com la manifestació del 8 de març. En el moment de la destitució, al maig de 2020, l’executiu espanyol va al·legar “pèrdua de confiança de la Direcció General i de l’Equip de Direcció del Ministeri de l’Interior per no informar del desenvolupament d’investigacions i actuacions de la Guàrdia Civil i en el marc operatiu i de Policia Judicial amb finalitats de coneixement”.

Els magistrats, encapçalats pel ponent José Luis Requero, argumenten que l’ordre per cessar-lo va ser “confusa” a més de “redundant”. D’aquesta manera fan costat a la decisió presa per Pérez de los Cobos, a qui salven el coll i constaten que no podia informar el govern de la causa del 8M perquè la jutge que instruïa la investigació havia donat ordres de mantenir-ne les reserves als agents.

“[El coronel] estava a les ordres de la magistrada que dirigia la instrucció sense que sigui admissible interferència governativa i menys si la magistrada havia ordenat absoluta reserva i que només se l’informés a ella”, addueix el Suprem, que afegeix que informar de les diligències és “contrària a la funció de la Policia Judicial”.

Per tot plegat, la sala del tribunal accepta el recurs de Pérez de los Cobos contra la sentència de l’Audiència Nacional (AN) del 15 de setembre de 2021, que n’havia confirmat el cessament com a cap de Comandància de la Guàrdia Civil de Madrid. De la mateixa manera, els magistrats confirmen la primera sentència del Jutjat Central Contenciós-Administratiu de l’AN, que havia conclòs que la destitució era “il·legal”.

La patata calenta de Marlaska

Fins al moment el govern espanyol ha guardat la roba tot i el revés del Suprem contra l’ordre de Fernando–Grande Marlaska, que ha repetit que no pensa dimitir tot i les peticions en cascada de la dreta espanyola. Aquest dimarts, després de conèixer el sentit de la sentència, La Moncloa va relativitzar la conclusió del Suprem i la va cenyir a una “qüestió de forma i no de fons”. És l’argument que va ressaltar la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, després del Consell de Ministres.