El Tribunal Suprem ha donat llum verda perquè les banderes LGTBIQ+ puguin onejar als edificis públics durant el dia de l'Orgull en considerar que no són un símbol partidista o que propugni "algun tipus d'enfrontament", sense que vulneri la normativa de banderes de 1981, per la qual es regula l'ús de la bandera d'Espanya i d'altres banderes i ensenyes, ni vulnera els principis d'objectivitat i neutralitat de les administracions públiques.
Els jutges de la sala contenciosa administrativa del Suprem han resolt dos casos d'Aragó i Castella i Lleó. En el primer cas, Abogados Cristianos va denunciar que l'Ajuntament de Saragossa pengés una bandera al balcó del consistori durant l'Orgull de l'any 2020. Mentre que en el segon, la mateixa associació va carregar contra la Diputació de Valladolid per col·locar una bandera al patí interior. La sala ha sentenciat que cap de les dues institucions van incomplir la llei que regula l'ús de les banderes.
Igualtat entre les persones
Les dues sentències del Suprem conclouen que la llei de 1981 no és aplicable "ja que no contempla aquest supòsit". I defensa que no hi ha contradicció entre el que ara es decideix i el resolt anteriorment sobre l'hissat d'una bandera autonòmica diferent de l'estatutària i, en general, contra l'exhibició en edificis públics de símbols o missatges de caràcter partidista. El tribunal sosté que la bandera LGBTI "es projecta a favor de la igualtat entre les persones, valor reconegut per la Constitució i per la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea". Així doncs, els jutges, amb el vot en contra del magistrat José Luis Requero, conclouen que les banderes col·locades a Saragossa i Valladolid "no van contradir l'exigència d'objectivitat de les administracions públiques, ni fallida la neutralitat que han de mantenir, sinó que s'inscriu en la línia de les actuacions que han de dur a terme per a promoure la igualtat".
Per la seva banda, Requero discrepa de la majoria del tribunal en considerar que col·locar la bandera LGTBI en un edifici públic si infringeix l'obligació de neutralitat i objectivitat de les administracions públiques. En aquest sentit, argumenta que el moviment fa referència a "sigles que reuneixen diverses tendències sexuals que sustenten postulats varis, entre ells els de l'anomenada ideologia de gènere, que no són pacífics i respecte dels quals hi ha divisió en la societat, sigui per raó de creences o d'ideologia". Així doncs, sosté que "una cosa és la consecució d'objectius inspirats, segons la llei, en principis plausibles com són els d'igualtat, respecte, inclusió i tolerància i una altra que una administració pública vagi més enllà del compliment d'aquests objectius legalment previstos i vingui a abanderar uns postulats ideològics controvertits que hi ha després del símbol que desencadena el litigi".
Resolució contrària al TSJC
La resolució del Suprem és contrària al criteri que va establir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i ratificada pel Suprem que va condemnar al president Quim Torra per posar una pancarta al Palau de la Generalitat en defensa dels presos polítics i de l’exili, i després una genèrica en defensa dels drets humans. Els tribunals van indicar que el president català infringia la seva obligació de neutralitat objectivitat prevista en l'article 103.1 de la Constitució, a més de desobeir a la Junta electoral central per retirar-la en època electoral, i en la segona condemna per desobeir al tribunal, tot i no ser època electoral.