El Tribunal Suprem ha rebutjat els incidents de nul·litat plantejats pel president a l'exili Carles Puigdemont i el conseller a l'exili Toni Comín contra les sentències que van avalar l'acord de la JEC de juny del 2019 que va deixar vacants els seus escons al Parlament Europeu per no haver acatat la Constitució.
Així ho ha decidit en dues actuacions la sala contenciosa administrativa, que el passat 10 de juny va donar el seu vistiplau a aquest acord de la Junta Electoral Central (JEC) en dues sentències en què també es va oposar a preguntar a la justícia europea si el requisit de comprometre's a acatar la Constitució és compatible amb el dret de la UE.
Puigdemont i Comín, que actualment ocupen el seu escó al Parlament Europeu, han tractat, a través de la via del recurs davant el Suprem i ara, de l'incident de nul·litat, revocar aquests acords de la JEC, en els quals es va comunicar al Parlament Europeu que no havien adquirit la plenitud de la seva condició d'eurodiputats electes perquè no van prestar acatament a la Constitució espanyola davant de la JEC. La sala reitera la inexistència de preceptes i de jurisprudència europeus que considerin incompatible amb el dret de la Unió el requisit d'acatar la Constitució que estableix l'article 224.2 de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG).
Recorden que les seves sentències van posar de manifest que no hi ha cap pronunciament jurisdiccional europeu sobre el requisit exigit per aquest precepte, no només abans, com va reconèixer el mateix escrit de promoció de l'incident, sinó tampoc després de la sentència de 19 de desembre del 2019, perquè no s'ocupa d'això sinó del moment en què s'adquireix la immunitat com a eurodiputat. "És a dir, de la que assisteix al candidat electe per dirigir-se al lloc de reunió del Parlament Europeu i tornar d'ell, que és una qüestió diferent de l'aquí debatuda".
Rebuig a preguntar al TJUE
Sobre el rebuig a sotmetre aquest assumpte al TJUE, els magistrats destaquen que les sentències van explicar que no era rellevant sotmetre-ho a la seva consideració, "una vegada que els recurrents ja han estat admesos com a diputats del Parlament Europeu, i això perquè la resposta no portaria, fos la que fos, al fet que la sentència modifiqués aquest fet".
El Suprem recorda a més als recurrents que l'incident de nul·litat "no és un mitjà perquè un tribunal reflexioni en el sentit que vulgui qui el promou" i que un tribunal "modifiqui la seva decisió sobre els extrems resolts en la sentència". La sala retreu així a la defensa que s'hagi limitat "a repetir el que ja van adduir i vam tenir en compte en pronunciar-nos sobre el seu recurs", motiu pel qual l'incident, expliquen els magistrats, "no pugui prosperar".
Reconeixement com a eurodiputats
Puigdemont i Comín van ser reconeguts com a eurodiputats després que el TJUE sentenciés que el líder d'ERC, Oriol Junqueras, hauria d'haver gaudit d'immunitat com a eurodiputat des de la proclamació dels resultats dels comicis europeus, encara que no hagués complert els tràmits marcats per la legislació nacional.
Els magistrats tampoc van obviar que Puigdemont i Comín estan acusats "de delictes molt greus", que van fugir a Bèlgica per sostreure's de l'acció de la justícia i que, sent pròfugs, es van presentar a les eleccions europees del 2019, emparats en el seu dret a ser candidats pel Suprem.
Van rebutjar tornar a Espanya per acatar la Constitució davant la JEC i van enviar un document notarial des de Bèlgica que l'àrbitre electoral va rebutjar, i va deixar vacants els seus escons.