“Raonable i proporcional”. El Tribunal Suprem usa aquests dos adjectius per validar l’acord de la Junta Electoral Central (JEC), el 25 de febrer de 2021, que també va qualificar de proporcional la decisió de Twitter de suspendre durant vuit dies el compte del partit d’ultradreta Vox, després de piular un missatge que segons la xarxa social “incitava a l’odi”. En concret, Vox va publicar dies abans de l’inici de les eleccions al Parlament de Catalunya, convocades el 14 de febrer del 2021: «Suponen aproximadamente un 0,2% y son responsables del 93% de las denuncias. La mayoría son procedentes del Magreb. Es la Cataluña que están dejando la unánime indolencia y complicidad con la delincuencia importada. ¡Sólo queda VOX!#StopIslamización». El líder del grup de Vox, Ignacio Garriga, va presentar una demanda contra la resolució de la JEC, i avui la secció quarta de la sala contenciós administratiu del Suprem li replica que l’administració electoral ho va fer bé i que si no fos en període electoral hauria d’haver posat la demanda per la via civil.
En concret, Twitter va comunicar a Vox que limitava el seu compte durant vuit dies, del 28 de gener al 4 de febrer, coincidint cinc dies amb part de la campanya electoral, en entendre que havia trencat les normes d’aquesta xarxa social, que impedeixen amenaçar, assetjar o fomentar la violència contra altres persones per motius de raça, origen ètnic, nacionalitat, orientació sexual, gènere, religió, edat, discapacitat o malaltia.
sexual, gènere, religió, edat, discapacitat o malaltia.
Raonament
Vox va demanar a la JEC que ordenés Twitter que li restablís el servei, i la JEC va qualificar de “legítim, raonable i no discriminatori que la xarxa social prohibeixi conductes que inciten a la por i a difondre estereotips de por sobre una categoria protegida de persones”. La clàusula que Vox va infringir com a usurari de Twitter s’aplica en general a tots els usuaris i era o hauria estat coneguda pel partit ultradretà, segons la JEC. L’administració electoral també va indicar que segons Twitter Vox ja havia incomplert la norma i que “els candidats de Vox van poder seguir usant els seus comptes de Twitter sense limitacions”. Per la seva part, Vox no defensa la seva posició sobre la veracitat o no de la seva piulada sinó que Twitter “el va censurar i atenta conta la llibertat d’expressió, el pluralisme polític i la igualtat, sobretot en període electoral”.
En la sentència, el Suprem li respon que limitar el compte d’un usuari que incorre en actuacions que prohibeix, en aquest cas evitar el discurs de l’odi, “està emparat per la
Raonament
Vox va demanar a la JEC que ordenés Twitter que li restablís el servei, i la JEC va qualificar de “legítim, raonable i no discriminatori que la xarxa social prohibeixi conductes que inciten a la por i a difondre estereotips sobre una categoria protegida de persones”. La clàusula que Vox va infringir com a usurari de Twitter s’aplica en general a tots els usuaris i era o hauria estat coneguda pel partit ultradretà, segons la JEC. L’administració electoral també va indicar que segons Twitter, Vox ja havia incomplert la norma i que “els candidats de Vox van poder seguir suant els seus comptes de Twitter sense limitacions”. Per la seva part, Vox no defensa la veracitat o no de la seva piulada sinó que Twitter “el va censurar i atempta tanto contra la llibertat d’expressió, el pluralisme polític i la igualtat, sobretot en període electoral”.
En la sentència, el Suprem li respon que limitar el compte d’un usuari que incorre en actuacions que prohibeix, en aquest cas evitar el discurs de l’odi, “està emparat per la normativa i la jurisprudència que cita”. L’alt tribunal, en la resolució, afirma que la JEC “exerceix així prudencialment les seves potestats d’ordenació del procés electoral, que no impedeix a l’usuari demandar Twitter davant la jurisdicció civil” i confirma que la decisió de la JEC està ajustada a dret. A més, indica que Vox “no va reaccionar fins al dia que expiraven els efectes de la limitació, i per tan pocs danys va poder causar en la seva campanya electoral” i no va demanar una mesura cautelar a la JEC.
El Suprem aprofita aquest plet per “deixar constància de l'insatisfactori, tant en el procediment com en el material, és l’escàs tractament legal d’aquest poder censor que es reserven contractualment les xarxes socials, erigides avui dia en mitjans de difusió massiva de tota mena de continguts, també polítics, amb un poder i influència manifestos en temps electorals” i afegeix que “insatisfactòria també és, per la seva mancança, la regulació de la potestat de control atribuïda a l’administració electoral”.