Estupor. El Tribunal Suprem ha comunicat a l'actual president del Parlament, Josep Rull, a Carme Forcadell, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart que els paralitza l'aplicació de la llei d'amnistia i, per tant, no els suspèn els antecedents penals que tenen pel delicte de desobediència per l'1-O, malgrat que els va extingir la seva inhabilitació el febrer de 2023. El Suprem sosté que no farà res fins que el Tribunal Constitucional resolgui la seva qüestió d’inconstitucionalitat, que va presentar contra l’article 1 de la llei d'amnistia. Els advocats dels líders polítics i socials sostenen que aquesta resolució de la sala, que presideix Manuel Marchena, vulnera els seus drets de defensa i de tutela judicial efectiva, i han presentat recursos perquè rectifiqui i els apliqui l'amnistia, segons han informat a ElNacional.cat.
Els penalistes detallen que el Suprem ha fet la consulta al TC amb el cas de la condemna a un jove per desordres públics l’1-O a Girona, no pas pels presos polítics i el delicte de desobediència. Asseguren que aquest fet els impedeix presentar un recurs de cassació a l’òrgan de garanties perquè no són part en la causa de Girona. Fins i tot, els advocats dels polítics han descobert que el Suprem no ha fet esborrar els seus antecedents pel delicte de sedició pel qual els va condemnar, tot i que fa un any va ser derogat pel govern espanyol.
Negada l'amnistia
Amb aquesta resolució, el Tribunal Suprem manté el bloqueig de l’aplicació de la llei d’amnistia a tots els presos polítics. El govern espanyol els va indultar les penes de presó, l'estiu del 2021, però no les d'inhabilitació, conflicte que continua als tribunals en el cas dels condemnats per malversació. El Suprem ja va informar Jordi Turull, Oriol Junqueras, Dolors Bassa i Raül Romeva que els ha exclòs de la norma directament i els manté la inhabilitació a càrrecs públics fins als anys 2030 i 2031. En el seu cas, sí que poden demanar empara al TC.
Sense esborrar-los els antecedents per sedició
Amb l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, el Tribunal Suprem va demanar als cinc polítics que no van ser condemnats per malversació que li donessin el seu parer, perquè tenia previst presentar una qüestió d’inconstitucionalitat de la llei d’amnistia pel delicte de desobediència. Això no obstant, divendres passat van rebre la resposta de l’alt tribunal espanyol que paralitza el procediment, perquè ja ha presentat una consulta al TC, tot i que en un altre procediment, el del noi de Girona.
En el seu recurs de súplica, l'advocada de Carme Forcadell, la penalista Olga Arderiu, indica al tribunal que la seva resolució és “il·lògica i contrària a la llei orgànica del Tribunal Constitucional”, que fixa que quan es presenta una qüestió d'inconstitucional s'ha de suspendre el procediment en concret. Però és “improcedent” fer-ho en un procediment aliè que res hi té a veure, com és el cas dels presos polítics.
L'advocada també li exposa que els delictes del cas de Girona i dels presos polítics són diferents, i fins i tot el magistrat ponent. I per tot això demana que apliqui la llei d'amnistia a Forcadell, o que faci correctament la consulta al TC en el cas dels presos.
Arderiu també reclama al tribunal que comuniqui al Registre Central de Penats que “elimini la inscripció del delicte de sedició en tots els seus extrems que encara consta inscrit en nom de Carme Forcadell”. Aquest delicte va ser derogat pel govern espanyol el gener de 2023, i el Suprem va revisar la condemna de Forcadell, Rull i Forn i els va deixar el delicte de desobediència. En el cas dels Jordis, el tribunal els va canviar el delicte de sedició pel de desordres públics.
Els antecedents penals es cancel·len dos, cinc o deu anys després de complir la condemna (la de presó i també la d'inhabilitació), segons la seva gravetat, i en algunes feines es reclama que s'incorpori aquesta informació. La majoria dels cinc presos polítics ja han complert la condemna, i per això Rull va poder ser nomenat president del Parlament, però no saben res de com calcular la cancel·lació dels antecedents.
Sense especificar les penes
Per la seva part, l'advocat Jordi Pina, defensor de Josep Rull i Jordi Sànchez (l'únic que no ha demanat l'amnistia), també manifesta que aquesta resolució crea indefensió als líders independentistes. Hi afegeix que el Suprem hauria d’haver presentat una consulta al TC amb el seu cas per tal que les defenses puguin exposar al tribunal els seus arguments, tot i que després el TC acumuli els casos i doni una resposta conjunta.
Pina comparteix el raonament d'Arderiu en el sentit que el tribunal del Suprem de la causa del jove de Girona té una composició de magistrats diferent de la dels presos polítics. I ha destacat que, en el cas dels polítics, la magistrada Ana Ferrer va emetre un vot molt crític contra el parer dels seus companys per no aplicar-los l’amnistia, i ara podria fer el mateix.
Pel que fa a la cancel·lació d’antecedents penals, Pina hi precisa una nova excepcionalitat comesa pel tribunal de Marchena: quan es va derogar el delicte de sedició i es va modificar el delicte de malversació de fons, el tribunal no va individualitzar-los la pena d'inhabilitació en el delicte de desobediència, i per tant no es pot calcular del cert quan s'han complert per cancel·lar els antecedents penals.
En concret, el Tribunal va declarar extingides les inhabilitacions absolutes que té el delicte de sedició als líders polítics, però no detalla el temps de les inhabilitacions especials del delicte de desobediència i el de desordres públics que els va aplicar en la revisió de les condemnes, el febrer de 2023.
En aquest sentit, l'advocat dels càrrecs de Junts ha comparat la rebuscada resposta del Suprem amb la que els va donar el TSJC, de manera fonamentada, amb la causa del 9-N. El tribunal català va resoldre que no aplicava l'amnistia a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau perquè la seva condemna està extingida.
L'exclusió de l'amnistia arriba al TEDH
Ara, els presos polítics explicaran la seva exclusió de la llei d'amnistia al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en la demanda que van presentar contra el Regne d’Espanya per vulneració dels seus drets per part del Suprem. El tribunal ha demanat a totes les parts saber les “conseqüències” de l’aplicació o no d’aquesta llei.
L’advocat de Turull, Jordi Pina, va ser qui va alertar el TEDH que l’Advocacia de l’Estat no l’informava de manera completa quan li deia que el govern espanyol havia aprovat la llei d’amnistia del procés, perquè va ometre que el Suprem s'ha negat a aplicar-la als presos polítics.