Confirmat. El Tribunal Suprem no vol aplicar la llei d'amnistia del procés. La sala penal del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, ha dictat dues resolucions —una de dos joves de Girona condemnats, i l'altra d'Oriol Calvo, a Barcelona—, aquest dijous, en les quals sosté que, segons el que indica la norma, els hauria d'extingir tota responsabilitat penal pels delictes de desordres públics i atemptat contra l'autoritat pels quals van ser acusats i condemnats. Això no obstant, l'alt tribunal espanyol hi afegeix que considera que la llei d'amnistia podria no ser constitucional i pregunta a la Fiscalia i a les defenses si ha de fer una consulta al Tribunal Constitucional (TC).
És a dir, el Tribunal Suprem endarrereix l'aplicació de l'amnistia a manifestants, mentre que la setmana passada ja va resoldre que no es pot amnistiar els líders del procés condemnats per malversació de fons perquè manifesta que amb l'1-O es van enriquir, que és un motiu d'exclusió que fixa la norma.
Vulnerat el dret a la igualtat davant la llei
Cap dels tres activistes estava en perill d'entrar a la presó. El jove independentista Oriol Calvo va ser condemnat a 4 anys i un mes de presó per les protestes contra la sentència del procés, el 15 d’octubre del 2019, càstig que la sala d’apel·lacions del TSJC va rebaixar a 1 any i mig de presó, i la Fiscalia va presentar recurs de cassació al Suprem, com la dels dos joves de Girona. Ara tots dos casos queden aturats.
A les resolucions, l'alt tribunal espanyol considera que la llei d'amnistia "pot resultar discriminatòria perquè, entre altres motius, vulnera el dret a la igualtat davant la llei". Tanmateix, el legislador admet, en el redactat de la llei d'amnistia, aquesta actuació excepcional amb l'objectiu de tornar la pau social a Catalunya.
Segons el tribunal, la norma de l'oblit penal "estableix un molt rellevant i evidentment desigual tractament dels delictes comesos i dels seus autors i partícips, exclusivament determinat en funció de la seva ideologia o dels seus propòsits polítics, sense motiu o causa constitucionalment acceptable que pogués justificar el tractament discriminatori". És a dir, que la llei empara amnistiar un delicte de desordres si és comès en el marc d'una protesta del procés d'independència de Catalunya, però no en altres protestes.
Nova crítica al govern espanyol
El Suprem torna a criticar, de manera indirecta, l'acord polític del govern espanyol del PSOE amb Junts i ERC, quan sosté que també s'ha pogut conculcar el principi de seguretat jurídica. “Qualsevol futura amnistia de nous delictes comesos sota l'impuls d'aquesta mateixa ideologia o de qualsevol altra, amb la condició que els seus promotors o partidaris aconseguissin majories parlamentàries suficients per a l'aprovació d'una Llei orgànica, o un nombre de diputats/des suficients per a contribuir a la formació d'aquesta majoria, hauria d'entendre's també conforme a la Constitució, amb la inseguretat jurídica que així es generaria i amb els innegables efectes criminògens que es poguessin realitzar”, raona.
A més a més, el Suprem considera que "pot veure's erosionat el principi d'exclusivitat jurisdiccional (article 117.3 de la Constitució), proclamat enfront dels restants poders de l'Estat —executiu i legislatiu—, ja que l'amnistia no compta, a diferència de l'indult, amb el suport constitucional que habiliti per a tal ingerència".
Per tot això, el Suprem dona trasllat a les parts i al Ministeri fiscal perquè en el termini de deu dies realitzin al·legacions sobre l'oportunitat de plantejar la qüestió d'inconstitucionalitat al TC.