La sala penal del Tribunal Suprem ha fet una exposició de 32 planes en les quals desenvolupa l’evolució del delicte de terrorisme a l’Estat espanyol amb l'única finalitat d’argumentar la imputació del president a l’exili, Carles Puigdemont pel cas de Tsunami Democràtic. En la resolució comunicada aquest dijous, el gir jurídic és excepcional, perquè l’alt tribunal espanyol admet que Puigdemont no va fer cap actuació concreta ni va donar cap ordre de provocar aldarulls, per això se l’encausa per “omissió” i no haver usat el seu “suport carismàtic” per ordenar que s’aturessin les protestes contra la sentència del Procés, la tardor del 2019.

A més, el tribunal equipara Tsunami Democràtic —al qual li adjudica la categoria de moviment, quan era una plataforma tecnològica anònima— amb la kale borroka. I manifesta sense cap prova: “El moviment TD respon a la lluita per combatre la Sentència 459/2019 del procés, en la qual s'havia condemnat per sedició i malversació agreujada a diversos membres del Govern, traslladant a l'opinió pública internacional la injustícia palmària de la resolució i organitzant actes violents per a evitar el seu compliment. Puigdemont era el president d'aquell Govern i estava, i continua estant, escapolit de la justícia, evitant el seu enjudiciament per aquesta sala segona.”

Penalitza la protesta

En aquesta lliçó sobre el delicte de terrorisme, el Suprem cita la seva sentència sobre les herriko tavernes (STS 338/2015), on afirma que “el terrorisme no és, ni pot ser, un fenomen estàtic, sinó que s'amplia i diversifica de manera gradual i constant, en un ampli ventall d'activitats, per la qual cosa el legislador penal democràtic en la resposta obligada a aquest fenomen complex ha d'anar ampliant també l'espai penal dels comportaments que objectivament han de ser considerats terroristes”.

És en aquest context de lluita de carrer, amb contenidors cremats, que el govern del PP, amb el suport del PSOE, va modificar el delicte de terrorisme l'any 2015, amb una definició que ara es considera massa amplia. El Suprem amb aquest raonament penalitza el dret de protesta, segons alguns juristes. També recorda la reforma de 2019, i en el marc europeu, que no és necessari que el grup estigui organitzat jeràrquicament ni que els participants segueixin els seus postulats.

El tribunal recorda que perquè el delicte en qüestió sigui qualificable com a terrorista serà imprescindible que s'executi amb alguna de les quatre finalitats: Subvertir l'ordre constitucional, o suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques o socials de l'Estat, o obligar els poders públics a realitzar un acte o a abstenir-se de fer-lo, que és el que s’atribueix a Tsunami: alterar greument la pau pública, desestabilitzar greument el funcionament d'una organització internacional, o provocar un estat de terror a la població o en una part d'ella.

Col·lapse al Prat

Per al Suprem, la protesta massiva a l’aeroport del Prat, el 14 d’octubre de 2019, en saber-se l’elevada condemna als líders catalans, és terrorista perquè assegura que amb falsos bitllets d’avió es va intentar col·lapsar l’equipament i desestabilitzar. Una afirmació negada per les autoritats aèries espanyoles i europees al jutge Manuel García-Castellón, instructor de la causa de Tsunami.

Sense el mort

Això no obstant, el Suprem declara que els fets relatats en l’exposició raonada de García-Castellón “podrien ser incardinats en l'actual article 573.1 del Codi Penal, modalitat teleològica”, és a dir que "l'acció ha d'executar-se amb una específica finalitat", i per al Suprem era subvertir l’ordre institucional.

El tribunal subscriu tot el relatat d'indicis descrits pel jutge de l'Audiència Nacional, menys relacionar la mort per infart d'un ciutadà francès amb Tsunami. I és que una jutgessa de l'Hospitalet ja va descartar-ho, malgrat la tossuderia de García-Castellón d'encarregar nous informes a la Guàrdia Civil per atribuir-lo.

Retret a la Fiscalia

Els magistrats del Suprem també critiquen a la Fiscalia que “valori per separat” les protestes animades per Tsunami i li doni “una interpretació diferent” per tal de concloure que no hi ha indicis contra Puigdemont.

Fins i tot, li recorda que la Fiscalia General de l’Estat en la memòria de 2020  afirmava que hi havia “un moviment violent independentista català” i assenyalava els Comitès de Defensa de la República (CDR) i l’anomenat Equip de Resposta Tàctica, i que ha acusat dotze veïns per l'operació Judes, dels delictes d’organització terrorista i tinença d’explosius. I que també “assenyalava que dins de certs sectors de l’independentisme es van incrementar progressivament les mobilitzacions i perfilant les distintes dinàmiques especialment a través de Tsunami Democràtic” i els intents d’aturar l’aeroport de Barcelona i “els atacs a edificis públics i policials”.

L'autoria mediata

Pel que fa a Puigdemont, com que no li ha trobat cap ordre directa, El Suprem li adjudica la forma de participació anomenada “autor mediato” o autoria mediata, que significa que es comet un delicte utilitzant altres persones. El tribunal afirma que és “l’autor que domina l'execució del fet, servint-se de tot un aparell de poder d'organització que funciona des de la cúpula, on es dissenya, planifica i es donen les ordres delictives, fins als executors materials d'aquestes, no sense abans passar tals ordres per les persones intermediàries que organitzen i controlen el seu compliment”. No hi ha cap prova que Puigdemont validés Tsunami; només una reunió a Ginebra, l'agost del 2019, de la qual la Guàrdia Civil dedueix que se li va presentar aquesta aplicació per a mòbils.

És un concepte rebuscat com la invenció de la “violència ambiental” creada pel magistrat Manuel Marchena per modificar una absolució d'uns manifestants per haver bloquejat el Parlament i així poder-los condemnar. Concepte després usat per l’instructor Pablo Llarena per imputar de rebel·lió els líders catalans del Procés, condemnats a elevades penes per sedició, i després parcialment indultats. 

La justícia alemanya, i recentment la suïssa, però, han respost a l’estat espanyol que unes protestes no es poden qualificar de terroristes. El magistrat del Tribunal Constitucional Ramón Sáez Valcarcel ha expressat el mateix i ha estat molt crític amb Manuel Marchena per imposar aquest relat exagerat.

Cap resposta a les defenses

Finalment, la sala penal no ha respost la petició conjunta de la majoria dels investigats de Tsunami que tanqui aquesta investigació per l'error del jutge García-Castellón de prorrogar el sumari un dia més tard del que tocava legalment. D'aquest fet s'interpreta que els magistrats del Suprem fa dies que han escrit el seu posicionament, i que malauradament no ha sorprès ningú.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!